Prioritzar el pla d’èxit escolar i reforçar la formació professional són les dues prioritats del Govern per al nou curs escolar 2012-2013, que comença el proper dimecres 12 de setembre amb més d’1.500.000 alumnes. El nou curs escolar estarà marcat per l’impuls a l’FP dual, l’increment de les hores de matemàtiques a l’educació secundària obligatòria o el foment de l’emprenedoria, “mesures que han de fer possible no només escolaritzar, sinó poder educar i millorar l’èxit escolar”, que és “el gran objectiu de legislatura”, segons ha destacat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. L’objectiu és que el 2018 el fracàs escolar sigui igual o inferior al 15%, enfront del 21,5% del curs 2010-2011 (les darreres dades de què es disposa).

El Govern posarà en marxa aquest curs un seguit de “mesures noves a la recerca de la millora de l’èxit escolar”. “Un eix central”, ha explicat la consellera Rigau, serà la implantació de l’FP dual, que permet a l’alumnat compaginar la formació al centre amb l’activitat en una empresa relacionada amb els estudis que segueix. Un total de 534 alumnes cursaran FP dual en 14 instituts públics i 3 centres privats d’arreu del país. Així mateix, s’oferirà, com a optativa, l’assignatura d’emprenedoria al tercer curs d’educació secundària, s’incrementaran les hores de matemàtiques a l’ESO i s’estendrà la jornada compactada a l’educació secundària. En total hi haurà 384 instituts que faran jornada compactada arreu del territori, la qual cosa suposarà que el 71% dels instituts públics canviaran el seu horari escolar. A banda d’aquestes iniciatives, el curs 2012-2013 es consolidaran projectes com el Suport Escolar Personalitzat o l’Impuls de la Lectura i es reforçaran aspectes com la inclusió educativa. El Govern treballarà per identificar els continguts clau i reforçar les competències bàsiques de l’alumnat.

 

En total el curs arrencarà amb 1.551.937 alumnes. D’aquests, 1.293.167 cursen ensenyaments de règim general presencial en 4.650 centres docents. Per segon any consecutiu, s’han reduït el nombre de mòduls prefabricats (se n’han suprimit 19) i s’han fet obres de millora en diversos equipaments. En concret, s’han fet 22 centres de nova construcció, 19 rehabilitacions i grans ampliacions de centres i 292 actuacions de millora.

 

Preguntada per eventuals mobilitzacions durant el proper curs escolar, la consellera Rigau ha subratllat “el compromís” dels professionals amb el sistema educatiu. “El professorat, com a servidor públic, té un compromís amb l’alumne, la societat i el coneixement”, ha manifestat. Finalment, ha garantit que el Govern treballarà per “reforçar” les aules on se superin les ràtios d’alumne/professor.

 

 

El president Mas ha convocat les formacions polítiques que integren la comissió parlamentària del pacte fiscal a una reunió aquest divendres prèvia a la trobada que el cap de l’Executiu ha de mantenir amb el president espanyol per traslladar-li la proposta del pacte fiscal.

 

Així ho ha explicat el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, qui ha subratllat que un cop constituït el grup de treball del pacte fiscal el Govern “buscarà espais” per incorporar en el procés les formacions que no van donar suport a la proposta de la Cambra catalana. “Si no és possible en el marc del grup de treball, el que no deixarà de fer el Govern és intentar seduir aquelles formacions que no van donar suport a la proposta”, ha manifestat Homs. “Es tracta de buscar espais no només d’informació, sinó de compartir una mica quin és aquest procés”, “complint” la resolució del Parlament de Catalunya.

 

Homs s’ha mostrat també confiat que el Govern espanyol posarà en marxa al llarg d’aquest mes de setembre el Fons de Liquiditat Autonòmica i ha reiterat “el compromís” de l’Executiu amb el compliment de l’objectiu de dèficit. “Allò que el Govern [de l’Estat] va anunciar fa una pila de setmanes enrere, que posaria en marxa un fons per atendre la liquiditat de les autonomies, que es posi en marxa. Hi ha tot el mes per davant per fer-ho i hem de creure que això serà al llarg d’aquest setembre”, ha manifestat. I ha reiterat: “no són diners que el Govern espanyol ens deixa, avança o facilita, sinó diners que surten dels propis catalans que ens corresponen i en molts casos per dret.