• Els nous programes d’Empresa i Ocupació permetran la contractació de més de 13.600 persones en atur, principalment de llarga durada, perceptores de la Renda Mínima d’Inserció i joves menors de 30 anys
• El Pla Inserjoves 2013, amb 50 milions d’euros, beneficiarà directament 33.100 joves, una xifra que es podrà incrementar per la reserva del 25% de places a joves d’altres programes
• En el paquet de mesures de foment de l’ocupació aprovades avui,  ha accelerat la tramitació dels avantprojectes de llei d’ocupació i del SOC i de la reforma de la llei de cooperatives
• El conseller Homs anuncia que Govern demanarà al CAC un dictamen sobre la difusió de determinades informacions que equiparen la societat catalana amb  “moviments totalitaris”
• Homs titlla de maniobres de distracció els debats a l’entorn del procés de Catalunya i recorda que “La pregunta clau és si el poble català pot votar o no pot votar”

 

El Consell Executiu ha aprovat avui un paquet de mesures legislatives i executives orientades a la creació d’ocupació i la lluita contra l’atur. Pel que fa a les mesures legislatives el Govern ha aprovat de la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei de cooperatives, d’una banda i la memòria de la futura llei d’ocupació i del Servei Català d’Ocupació. Aquestes iniciatives legislatives s’acompanyen de plans d’actuació específics en els àmbits tant del cooperativisme,  com el Programa Ara Coop -Pla de suport a la creació d’empreses cooperatives 2013-2016 i el pla de polítiques actives d’ocupació per a l’any 2013.

 

El Govern de la Generalitat, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, ha elaborat un pla de polítiques actives d’ocupació en què hi predominen els programes mixtos, de formació i contractació, prioritzant els dos col·lectius que a dia d’avui necessiten d’una atenció especial:

-       Les persones en atur de llarga durada, ja sense prestacions o que només reben la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

-       Els joves menors de 30 anys, tant a través del Pla Inserjoves 2013, novetat d’enguany, com amb una reserva del 25% pel que fa a la resta de places que s’ofereixen a través dels programes del SOC.

 

Tots els nous programes de treball i formació busquen incrementar la contractació d’aturats – sobretot dels col·lectius especificats –, i ho fan augmentant la qualificació d’aquestes persones, fet que impulsa la seva ocupabilitat i, com a conseqüència, les possibilitats que trobin feina.

En aquest sentit el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha destacat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern que “el compromís del govern de Catalunya en la lluita contra l’atur mitjançant la formació”. Per a ell, “impulsar aquests plans, malgrat que els recursos de l’Estat encara no ens els han transferit” és “una aposta per agilitzar al màxim aquestes polítiques”.

Així, el Departament d’Empresa i Ocupació calcula que més de 13.000 persones en atur podran ser contractades mitjançant els nous programes, i d’elles un mínim de 3.607 seran joves menors de 30 anys; aquesta última xifra serà garantida per la posada en marxa dels programes específics per a aquest col·lectiu.

 

Amb aquests programes de Polítiques Actives d’Ocupació, dels quals es beneficiaran més de 418.000 persones, el Govern preveu destinar en el moment en què disposi de la corresponent disponibilitat pressupostària, un total de 169.490.000 euros, dels quals 29.120.000 provindran de Fons Social Europeu. La resta, 140.370.000, de la Conferència Sectorial.

Quant a la programació concreta, destaca especialment el denominat Pla Inserjoves 2013. Aquest Pla, al qual el SOC preveu destinar al voltant de 30 milions d’euros, l’integren un conjunt de programes adreçats a persones en atur menors de 30 anys i a estudiants, la majoria dels quals combinen formació i contractació.

Així, Inserjoves 2013 tindrà uns 33.109 beneficiaris potencials directes, dels quals un mínim de 3.607 podran accedir a un contracte de treball a través dels programes ‘Joves per l’Ocupació’ i ‘Fem Ocupació per a Joves’. A més, el Pla també inclou iniciatives únicament formatives: el ‘Programa de Suport als Joves Universitaris’, el ‘Programa de Qualificació Professional Inicial’ i els programes d’intercanvis internacionals ‘Leonardo i Eurodissea’.

La xifra de joves beneficiats pel Pla Inserjoves s’incrementarà gràcies a la reserva d’un 25% de les places en la resta de programes del SOC, la qual cosa permetrà al Departament d’Empresa i Ocupació treballar perquè, a finals d’any un 50% dels joves aturats –de tots els nivells acadèmics- accedeixi a la garantia juvenil; aquest és el principi imposat per Europa, que implica que qualsevol persona entre 16 i 24 anys en situació d’atur hagi d’accedir a una oferta formativa, de pràctiques o laboral en un període màxim de 4 mesos.  Entre el programa Inserjoves i la reserva per a joves en la resta de programes, el Govern destinarà 50 milions d’euros a lluitar contra l’atur juvenil.

 

El Pla de polítiques actives d’ocupació s’estructura en 4 eixos:

 

Treball, formació i contractació: Conjunt de programes amb 22.637 beneficiaris potencials que compta amb una previsió pressupostària de 80.202.760 d’euros. Aquesta oferta, que permet accedir a un contracte de treball, està dirigida a persones en atur, prioritzant els joves i les persones en atur de llarga durada.

Formació ocupacional adaptada a les necessitats del mercat de treball: Amb aquest capítol, al qual el SOC preveu destinar un total de 69.649.232 euros, es preveu que unes 179.000 persones puguin beneficiar-se del conjunt d’accions de formació previstes enguany; una formació que, en tot cas, prioritza l’adaptació a les necessitats dels diferents sectors productius clau per a l’economia del país.

Orientació laboral: El SOC preveu destinar 10.908.000 euros a aquest capítol, amb l’objectiu d’impulsar una orientació laboral que facilitin tant la transició de l’àmbit formatiu al mercat laboral com la reinserció de persones en situació d’atur.

Programes de desenvolupament local: El SOC preveu destinar als diversos ‘Programes de suport al desenvolupament local’ 8.730.608 euros. Amb aquests projectes les entitats locals, en cooperació amb els actors rellevants del territori, podran planificar i executar les mesures que es vulguin posar en marxa en el marc d’un desenvolupament socioeconòmic al més integrat, equilibrat i sostenible possible.

 

El conseller d’Empresa i Ocupació ha destacat que la reforma de la llei de cooperatives “regula, protegeix i fomenta el moviment cooperatiu”, que  és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i “és un dels objectius del Govern per a aquesta legislatura”.

Els punts clau d’aquesta reforma parcial, identificats conjuntament amb representants del sector, són: Fomentar la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents, reforçar les vies de finançament de les cooperatives tant a nivell intern com extern, millorar la gestió empresarial de les cooperatives i assolir un major dimensionament del món cooperatiu.

 

Actualment a Catalunya hi ha 4.130 cooperatives amb un 15% de la població vinculada a aquestes empreses: 38.000 llocs de treball directes, 42.000 socis en cooperatives de serveis, 100.000 agricultors vinculats a cooperatives agràries i al voltant d’un milió de persones sòcies de cooperatives de consum.

 

Durant els darrers anys s’ha produït un increment en la creació de cooperatives, que han passat de les 113 registrades el 2011 a 147 el 2012. Fins al mes d’agost d’enguany s’havien constituït 91 noves empreses cooperatives. També destaca que les empreses d’economia cooperativa facturen uns 4.000 milions d’euros a l’any, que representa aproximadament el 2% del Producte Interior Brut català.

 

El Govern també ha estudiat avui l’informe d’AraCoop, el Pla de suport a la creació d’empreses cooperatives 2013-2016, que té per objectiu crear 1.000 cooperatives en aquest període. El pressupost del programa és de 250.000 euros anuals, que suposa un pressupost per a tot el període de 1.000.000 d’euros.

 

 

L’objectiu d’aquesta iniciativa legislativa és, segons Puig, que el sistema d’ocupació de Catalunya i el SOC esdevinguin un “sistema i administració moderns, que donin serveis a les persones en atur i empreses de manera eficaç i eficient davant l’increment de l’atur produït en els últims anys”. La llei desenvoluparà el Sistema d’Ocupació de Catalunya; els serveis ocupacionals, la cartera de serveis i els àmbits de les polítiques d’ocupació; i la naturalesa i funcions del Servei d’Ocupació de Catalunya i els seus òrgans de direcció i participació.

 

 

 

El conseller Homs ha informat que el Govern ha decidit encarregar al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) un dictamen sobre la difusió de determinades informacions “on es presenta la societat catalana prop de moviments totalitaris” i on es fa apologia directa o indirecta de l’ús de la violència davant de plantejaments purament democràtics, com els que fa Catalunya. La determinació del Govern és “combatre les mentides i difamacions on  particularment es banalitza el feixisme i totalitarisme” fent comparacions que són del tot “inacceptables i intolerables” en un sistema democràtic com el nostre. El portaveu ha alertat que “aquesta tònica que fins fa poc era aïllada ha anat més en alguns espais” i cavant d’això el Goven considera que “s’hi ha d’actuar amb serenitat i arguments i amb tota la rotunditat”.

 

Preguntat sobre els debats suscitat en àmbits internacionals sobre la permanència d’una Catalunya independent en la UE el conseller Homs ha reiterat que aquestes discussions no tenen altre finalitat que desviar la resposta a la “pregunta clau” que no és altra “que si al poble català  se li permet votar”. Homs ha reiterat que no existeix cap normativa que reguli una secessió interna i per això es produeixen tantes interpretacions. El que demana el Govern és de sentit comú i al final això acabarà en una negociació política, però abans de tot això cal respondre el més important: “a Catalunya es pot votar o no es pot votar?”

 

Malgrat que l'alt tribunal hagi rebutjat la recusació del president del Tribunal Cosntitucional, el conseller Homs ha manifestat que el Goven persistirà en els seus arguments i ha afegit que “ens agradaria que el president del TC es retractés públicament d’unes declaracions també públiques sobre com pensem, com veiem les coses i com ens han educat als catalans. Crec que això fora important, ni que fos això. Almenys, que fes això”, ha conclòs.