El Govern ha debatut els informes dels currículums de l’educació primària i secundària obligatòria, que suposen un canvi de paradigma del model actual. L’objectiu és aprofundir en el model competencial per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa obligatòria. Ensenyament durà a terme una sessió formativa a més de 10.000 professionals del món docent d’arreu del territori per informar-ne de les novetats.

 

Així, les competències bàsiques es converteixen en els objectius d’aprenentatge de final d’etapa obligatòria, fet que suposa apostar per un model pedagògic que prioritza la interrelació dels diferents coneixements que aprèn l’alumne i la seva posada en acció. Les competències presents als currículums són les següents: comunicativa lingüística i audiovisual; matemàtica; en el coneixement i la interacció amb el món físic; artística i cultural; digital; social i ciutadana; d’aprendre a aprendre; i d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

 

El currículum de primària incorpora com a novetats, entre d’altres, l’increment de 175 hores de matemàtiques. El de secundària,  assumirà fins a un increment de 35 hores de matemàtiques, concretament a 3r d’ESO, i un de 35 hores de primera llengua estrangera al llarg de l’etapa.

Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, aquests canvis en els currículums no mostren cap canvi “pedagògic” i assegura que “són fidels al nostre model i al contingut que ja teníem elaborat”.

 

 

En roda de premsa posterior al Consell Executiu i en referència a la petició del PPC de portar els pressupostos al Consell de Garanties, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha lamentat “aquestes ganes d’obstruir i que es faci en nom de l’interès general”. Pel portaveu, “el que fan és perjudicar-lo” perquè "quan els convé, si és per entorpir el funcionament de les institucions catalanes, els val tot”. En aquest sentit, Homs ha recordat que “si alguna cosa hi ha a favor de l’interès general, és tirar endavant els pressupostos i el funcionament dels serveis públics”.

 

El conseller ha avisat que amb el retard dels pressupostos fins al març “acaben afectant decisions que perjudiquen a la gent més vulnerable com el fons per la lluita contra la pobresa energètica”. Tot i que assegura que “no aconseguiran parar les estructures d’estat”, el portaveu explica que “el canvi afecta a decisions del propi dia a dia”.

 

 

Es crearà un aparador d’aplicacions del sector de la salut i dels serveis socials, que hauran passat un procés clar d’acreditació i de certificació, que permetrà que els ciutadans puguin accedir des dels seus dispositius mòbils (smartphones, tablets, portàtils...) a aplicacions que ajudin a millorar el seguiment, com el control de la malaltia o de la medicació a distància, o programes per rebre informació, com consells sobre la dieta. També estarà accessible als professionals perquè les puguin recomanar als pacients.

 

 

 

L’Executiu acorda presentar al·legacions al recurs de l’Estat contra l’impost per defensar-ne la constitucionalitat, tal com recull el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

 

A més, el Govern presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei general de telecomunicacions per vulneració de competències. Considera que la normativa espanyola podria envair competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i urbanisme i sobre mitjans de comunicació i serveis de contingut audiovisual, tal com recull el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.