El Govern ha donat el vistiplau a la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de modificació del Text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2008, d’11 de març. L’objectiu és “incrementar i reforçar la seguretat jurídica” en l’actuació de les set fundacions especials, nascudes després del procés de transformació de les antigues caixes d’estalvis catalanes, segins ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de prensa posterior a la reunió de l’Executiu. La voluntat del Govern és vetllar per la sostenibilitat economicofinancera d’aquestes entitats i la continuïtat de la seva obra social.

 

D’acord amb la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’aprovació de la memòria preliminar és un pas previ a la tramitació d’un Projecte de llei o de decret en què s’explica el contingut o els canvis que es volen incorporar en la futura norma. En aquest cas, la finalitat  és garantir un major control administratiu de l’estat econòmic d’aquestes entitats i alhora preservar la continuïtat de l’obra social que realitzen, tot  delimitant  les actuacions de supervisió i control de l’activitat economicofinancera al departament competent en matèria de caixes d’estalvis -Vicepresidència i Economia i Hisenda.

 

En aquest sentit, per exemple, la memòria preliminar preveu introduir en la futura norma mesures com l’obligació de trametre informació a la Generalitat de la seva activitat economicofinancera, comptable i d’execució pressupostària, tasca que ja realitzaven com a continuadores de les antigues obres socials de les caixes; o la definició d’un règim de sancions i de mesures de control especial en cas de deteriorament de la seva situació econòmica i financera, entre d’altres.

 

 

L’any 2015 les set fundacions especials van destinar un total de 54,4 milions d’euros a projectes d’obra social a Catalunya durant el 2015, el que representa un 7,6% més que l’any anterior. Aquestes entitats van impulsar un total de 94 projectes, amb 475 accions arreu de Catalunya, dels quals se’n van beneficiar 2,54 milions de persones.

 

Les set fundacions són: Fundació Catalunya-La Pedrera; Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa; Fundació Pinnae; Fundació Iluro; Fundació Especial Antiga Caixa Sabadell 1859; Fundació Especial Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa; i la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu.

 

En l’àmbit cultural, el Govern ha aprovat la memòria preliminar d’un avantprojecte de llei que té com a objectius principals l’actualització del concepte de patrimoni cultural immaterial, d’acord amb els criteris UNESCO, i el reconeixement de l’associacionisme cultural. La llei serà una eina útil i decisiva en l’assoliment de marcs jurídics més adequats per a la promoció i el desplegament de l’activitat associativa i per al reconeixement del seu caràcter de servei públic i d’interès general

 

 

El Govern ha conegut també l’estat de compliment de les resolucions del ple extraordinari d’emergència social, que s’actualitza trimestralment. Segons ha avançat la consellera Munté, “el 80% de les actuacions estan en curs o s’estan aplicant”.

 

La portaveu ha destacat com a novetats rellevants des de la darrera actualització, del 20 de novembre, l’aprovació del nou model de Servei d’Intervenció Socioeducativa per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies, que s’implantarà durant el 2017, i permetrà la intervenció en nivells inicials de risc. També s’ha resolt la convocatòria per a la contractació de persones en risc d’exclusió per a les empreses d’inserció amb un augment de més d’1,5 milions d’euros respecte l’any 2015.

 

A més, s’ha posat a informació pública la creació del Consell Català de l’Alimentació, que, mitjançant la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat, haurà de proposar mesures contra el malbaratament alimentari i fomentar les ajudes alimentàries a les persones necessitades.

 

Una altra mesura aprovada és l’elaboració de l’Estratègia Integral per l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, del qual ja s’ha elaborat el document de bases. El document complet de l’estat de compliment de les resolucions es pot trobar a la web del Departament de la Presidència.

 

La portaveu del Govern ha valorat molt positivament la nova proposta d’acord per a l’aprovació definitiva del projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya que l’Executiu ha tramès avui al grup parlamentari de la CUP-Crida Constituent. “Considerem que és una bona proposta i som optimistes respecte que això finalitzarà amb un acord que ens permetrà tirar endavant els pressupostos”, ha assegurat.

 

La nova proposta inclou, entre altres novetats, un impost sobre emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica, que aportaria, un cop estigui plenament consolidat, uns ingressos de 77 milions d’euros; reforçar la plantilla de docents amb 140 milions d’euros i elevar la partida per als programes de garantia de rendes fins als 288 milions d’euros. “Hem treballat per arribar a un acord amb una proposta ambiciosa que millora els plantejaments inicials, tot i que estaven molt treballats i anaven en aquesta mateixa direcció”, ha assegurat Munté.

 

Sobre la negociació, Munté ha destacat que “s’han buscat els marges que existeixen per aconseguir més recursos i poder adreçar-los a les necessitats socials”, motiu pel qual el Govern està “esperançat i molt animat” que finalitzarà amb l’aprovació dels pressupostos

 

La portaveu ha recordat que la negociació “no partia de zero” sinó que venia d’una “primera fase” en què es van incorporar noves formes impositives, com ara el gravamen a les begudes ensucrades, als grans establiments comercials o a les estades en establiments turístics, la qual cosa permetrà consolidar ingressos anuals al voltant dels 181 milions d’euros.

 

Així mateix, la portaveu ha insistit que el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2017 augmenta la despesa social en 1.170 milions d’euros respecte dels darrers pressupostos aprovats (2015), i preveu un increment dels ingressos d’un 7,8%. També habilita les partides per garantir els recursos necessaris per celebrar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

 

El Govern s’ha reunit aquest dilluns de manera extraordinària perquè demà el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva seran a Brussel·les per explicar el referèndum en el marc del Parlament Europeu. Sobre aquesta qüestió, la portaveu de Govern ha titllat de “ridícula i en alguns moments histèrica” la reacció de membres del Govern de l’Estat o del Partit Popular per minimitzar la importància d’aquesta conferència:

“Si fos un acte insignificant que no despertés el mínim interès en les institucions europees, els eurodiputats o la premsa internacional no crec que existís tota aquesta gesticulació”, ha assegurat Munté, que ha denunciat un “esforç per ridiculitzar un acte rellevant i que desperta interès”. “Si no fos rellevant, no estarien esmerçant esforços i recursos a intentar disminuir aquesta importància”, ha afegit.

 

Segons ha detallat Munté, la conferència de demà serà “un acte polític” que servirà per “explicar” a les institucions europees i a la premsa internacional el moment polític que viu Catalunya i amb quin recolzament polític i social compta “aquesta eina democràtica que és el referèndum”. La portaveu també ha considerat “important” que es visualitzi la “transversalitat política” que té el referèndum i que es veu representada en els tres membres del Govern que pronunciaran la conferència.

 

D’altra banda, Munté ha volgut expressar el condol del Govern per l’homicidi de dos agents rurals diumenge a Aspa. La portaveu ha explicat que aquesta mateixa tarda el president Puigdemont, el conseller d’Interior i la consellera d’Agricultura han assistit al funeral dels dos agents rurals per fer costat a la seva família i al propi cos d’agents. “Com a Govern, a l'igual que el conjunt de la ciutadania, ens unim al dolor de les famílies”, ha afirmat.

 

Finalment, el Govern ha aprovat destinar 4,6 milions d’euros a garantir el funcionament, la conservació i el manteniment d’onze depuradores repartides en quatre comarques catalanes. Per una banda, s’ha aprovat el contracte d’explotació de diverses depuradores de la comarca de l’Anoia (Calaf, Igualada, Sant Martí de Tous, Jorba i Sant Martí de Sesgueioles), amb un import estimat de 2,1 milions d’euros i un termini d’execució estimat d’un any.

 

Per l’altra, també s’ha donat llum verd al contracte d’explotació dels sistemes de sanejament d’Abrera (Baix Llobregat), Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat (Bages) i els sistemes de Viladecavalls est, Viladecavalls oest i Vacarisses (Vallès Occidental), per un import estimat de 2,5 milions i un termini d’execució estimat d’un any.

 

 

El Govern ha aprovat declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Consistorial de Manresa, i delimitar-ne l’entorn de protecció, en què s’inclou també el seu subsòl. La Casa Consistorial de la capital del Bages va ser l’escenari de la redacció de les anomenades Bases de Manresa

El Govern també ha aprovat delimitar l'entorn de protecció de l’església de Santa Maria de l’Alba, i del pont Vell, equipaments també de Manresa declarats monuments historicoartístics des del juny de 1931 i des del desembre de 1955, respectivament.