El Govern ha aprovat avui una bateria de recursos judicials en relació amb les actuacions “il·legítimes” que la Fiscalia està duent a terme per impedir la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre.

 

En primer lloc, l’Executiu ha decidit plantejar un requeriment d'incompetència davant el Govern de l'Estat contra la instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya del 22 de setembre, dirigida als cossos i forces de seguretat de l'Estat. Aquest requeriment també denuncia les actuacions del director del Gabinet de Coordinació i d’Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior, perquè aquesta instrucció no es limita a impartir de forma directa a la policia judicial les ordres i les instruccions procedents per a la investigació de delictes, sinó que altera la dependència orgànica dels membres dels cos de Mossos d'Esquadra que realitzen la seva funció de policia judicial adscrivint-los a l'Estat, que no forma part de cap cadena natural de comandament del cos.

 

“Es crea un òrgan de coordinació del cos de Mossos d’Esquadra contrari al previst a l’Estatut i es vulneren les competències de la Generalitat, que ha assumit en matèria de seguretat pública tot allò que preveu l’article 164 de l’Estatut”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

 

En segon lloc, el Govern ha acordat presentar un escrit davant del TSJC en què posa de manifest “l’assumpció il·legítima” per part del Fiscal Superior de Catalunya de la investigació general dels fets denunciats en la querella interposada contra els membres del Govern, un procediment judicial que ja està en mans del TSJC.

“La Llei d'enjudiciament criminal és molt clara i, per tant, aquesta actuació de la Fiscalia és una vulneració del dret a un procés amb totes les garanties. Per tant, requerim que la Fiscalia Superior de Justícia, de conformitat amb el que preveu l’article  773.2 de la Llei d’Enjudiciament criminal cessi de forma immediata la pràctica de qualsevol diligència relacionada amb la celebració del referèndum”, ha explicat Turull.

 

En aquest sentit, el portaveu del Govern ha detallat que el Govern fa una “protesta formal per la vulneració dels drets reconeguts als articles 24 de la Constitució; 14 del pacte internacional de drets civils i polítics; l'article 6 del conveni europeu dels drets humans i l'article 47 de la carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que entenem que s’estan violentant amb aquesta actuació de la fiscalia”.ç

 

Finalment, en tercer lloc, el Govern presentarà un recurs contenciós-administratiu davant el TSJC contra la instrucció de la Fiscalia, sol·licitant la seva suspensió com a mesura cautelaríssima, ja que totes aquestes actuacions de “no s'ajusten a dret”.

 

“La Fiscalia s’està saltant les normes per justificar les actuacions repressives contra un fet que no és delicte, perquè el Congrés va despenalitzar la participació en un referèndum”, ha recordat Turull, que ha denunciat que el Fiscal General de l’Estat “expressa en els mitjans de comunicació que hi ha barra lliure per a totes les mesures, i això es tradueix en actuacions que vulneren molts drets, com la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió o la inviolabilitat del correu postal”.

 

Preguntat sobre els detalls de la constitució de les meses electorals el dia de referèndum, el portaveu ha declinat concretar l’operativa prevista per “protegir al màxim els ciutadans de Catalunya”:  “Els recordo que estem en un estat de setge i qualsevol informació que donem no voldríem que servís perquè un ciutadà que anés pel carrer amb un sobre a la mà l’abordés la Guàrdia Civil, i que hi hagi persones que siguin víctimes d’aquesta suspensió de drets que s’ha decretat a Catalunya”, ha afirmat Turull.  “El que està veient tot el món és la vulneració de drets que hi ha per part de l’Estat espanyol. I a l’Estat espanyol ho comencen a tastar, i si no que els ho preguntin als de Saragossa”, ha afegit.

 

Malgrat això, el conseller ha explicat que el Govern complirà allò previst a la llei del referèndum: “Pel que fa a les meses, la llei del referèndum és clara i explícita i ens guiem per aquesta llei. Els membres de la mesa seran aquelles persones que han rebut la notificació i en cas que no siguin aquestes, se seguirà el sistema establert per la pròpia normativa, que és el mateix que a totes les eleccions, i si no s’hi presenten les persones designades constituiran la mesa les tres persones que siguin primer al col·legi electoral”.

 

Pel que fa a tots els impediments de l’Estat per a la celebració del referèndum, el conseller de la Presidència ha assegurat que “per moltes intimidacions que hi posin, estan perdent el temps: l’1 d’octubre es farà i nosaltres estem concentrats a fer-ho el millor possible. Tots els esforços els destinem a superar tots els problemes que ens puguem trobar”. “Han vingut per terra, per mar i per aire, però que no pensin que totes aquestes intimidacions aturaran la determinació d’un poble de decidir el seu futur“.

 

Finalment, en relació amb l’actuació dels Mossos davant les instruccions de la Fiscalia, el portaveu Turull ha assegurat que el Govern té “absoluta confiança” en la policia catalana i ha rebutjat qualsevol ingerència de l’Executiu en l’operatiu policial de cara a l’1 d’octubre: “Ells saben perfectament el que han de fer i com ho han de fer. Nosaltres davant una operació no els hem dit mai com havien de fer-ho, no com el Ministeri de l’Interior. Lliçons del Ministeri de com s’ha de dirigir la policia, zero, perquè qui ha polititzat la policia i qui l’ha posat al servei de destruir els adversaris polítics ha estat el Ministeri de l’Interior”, ha denunciat Turull.

 

 

El Govern també ha aprovat la renovació de cinc plans directors que proposen la intervenció sobre les àrees prioritàries de salut que destaquen perquè són causa de mortalitat, de discapacitat, de dependència i de patiment de dolor. L’objectiu d’aquests plans d’actuació és fixar les directrius de l’atenció a la salut de les persones que pateixen aquestes malalties per tal de reduir la mortalitat  associada a aquestes malalties i  millorar la qualitat de vida dels afectats.

 

“Es tracta d’uns plans molt importants perquè són la trobada entre el planificador i la comunitat científica, i marquen els objectius i les pautes en el tractament de les malalties”, segons ha destacat el portaveu Turull.

La seva aplicació ha de suposar un nou avenç i la consolidació d’una dinàmica de millora de l’eficàcia i eficiència, mitjançant la reordenació de recursos i accions de promoció de la salut, prevenció, diagnòstic precoç, tractament adequat i rehabilitació, sota una perspectiva territorial, de condició social i de gènere, equitativa i sostenible, per tal de reduir l’impacte d’aquestes malalties sobre la salut de la població i la millora de l’atenció des d’una vessant comunitària.

Actualment, les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor són el problema de salut crònic més prevalent de la població catalana. La seva associació a l’envelliment fa preveure  un augment de la malaltia i, per tant, és necessari adequar els dispositius assistencials per tal de facilitar la prevenció i l’atenció a aquests problemes de salut. En aquest sentit, el Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor 2017-2019 té per finalitat millorar l’atenció a les persones que pateixen aquests tipus de malalties mitjançant accions de promoció de la salut, de prevenció i diagnòstic precoç, millorar la qualitat de vida d’aquests malalts i implantar un model assistencial, orientat a les necessitats de la població.

Pel que fa a les malalties de l’aparell respiratori es troben entre les primeres causes de mort i són un dels principals reptes de salut de la nostra societat. Un dels objectius del Pla de Salut és reduir en un 10% la taxa de mortalitat per malalties de l’aparell respiratori i diferir en un any l’edat mitjana de la mort per aquestes malalties.

 

Les principals actuacions dissenyades en el Pla director d'oncologia 2017-2020 es dirigeixen al cribratge del càncer de mama, colorectal i de coll uterí, promovent un diagnòstic ràpid, la millora en l'organització de l'atenció oncològica, establint procediments d'elevada complexitat en centres de referència, l'atenció psico-oncològica als pacients, tant en el moment del diagnòstic com en la recidiva, el seguiment, promoció i consolidació dels sistemes d'informació basats en registres poblacionals i finalment, la potenciació dels programes de recerca oncològica.

El Pla director de malalties de l’aparell circulatori 2017-2019 assumeix els objectius de salut i de reducció de desigualtats, relacionats amb les malalties de l’aparell circulatori que el Pla de Salut formula en l’horitzó 2020 i que consisteixen, fonamentalment, en la reducció de la taxa de mortalitat per aquestes malalties. A banda d’això, el Pla director defineix objectius més específics com l’elaboració d’un programa d’atenció integral a la cardiopatia isquèmica, reordenació de l’atenció als pacients amb insuficiència cardíaca, tractament integral a persones afectades de malalties cardíaques congènites i desenvolupament de l’anomenat codi ictus, entre d’altres.

Aquest pla determina les línies directrius per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar en els àmbits de les cures pal·liatives, la malaltia d’Alzheimer i altes demències, l’atenció geriàtrica, l’atenció a persones amb malalties neurodegeneratives i el dany cerebral. El nou Pla director sociosanitari té com  objectius per al trienni 2017-2019 adequar la xarxa sociosanitària i revisar el mapa de serveis sociosanitaris de Catalunya, promoure accions en els diferents col·lectius susceptibles de ser atesos a la xarxa, impulsar la incorporació del coneixement clínic, promoure una atenció de qualitat i millorar l’ús i el coneixement dels sistemes d’informació de la xarxa i dels recursos sociosanitaris.

 

 

 

En la reunió d’avui, el Govern també ha aprovat l’acord a través del qual s’actualitza administrativament la programació de l’oferta educativa, que inclou la creació dels nous centres. Enguany l’aprovació d’aquesta programació s’ha avançat per via d’urgència per poder donar resposta als centres educatius afectats pel bloqueig dels comptes de la Generalitat per part del Ministeri d’Hisenda. Això permetrà a aquests centres, que fins ara estaven identificats amb el NIF de la Generalitat, obtenir-ne un de propi per poder resoldre la situació de bloqueig econòmic.

 

A més, s’ha aprovat la creació de 22 nous centres i se n'han suprimit sis, d’acord amb la demanda d’escolarització de determinats municipis.

D’altra banda, el Govern ha donat llum verda al Decret que actualitza i simplifica la regulació de les herències intestades, que fins ara comptava amb una legislació de més de 20 anys d’antiguitat, que ha quedat obsoleta.

 

Amb aquest acord, s’harmonitza en un únic decret  la normativa de successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya, que havia quedat desfasada. 

 

Les principals novetats del decret són:

 

·       Regulació d’un nou procediment per a la declaració de la Generalitat de Catalunya com a hereva intestada, que passa a fer-se mitjançant una declaració administrativa (abans calia una resolució judicial).

·       Creació de la Junta d’Herències, a partir dels fins ara existents Junta Distribuïdora d’Herències i Junta d’Administració i Liquidació d’Herències. També es reorganitza la presència municipal en aquest organisme: deixen de formar-ne part els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions, i la representativitat local s’efectuarà a través de l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que tindran un membre cada una.  

·       Es desenvolupa el procediment per tal que les finques urbanes heretades puguin destinar-se a polítiques de promoció d’habitatge social.

El Govern ha aprovat avui el Pla d’Acció del Pacte Nacional per a la Societat Digital (PNSD), que planteja 94 línies d’acció fins al 2023, amb una inversió de 600 milions d'euros.

 

L’any 2016 es va signar el protocol d’impuls del Pacte Nacional per a la Societat Digital per part de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Tarragona Lleida i Girona, l’Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya i el Consorci Localret.

 

Amb la signatura del pacte es van crear cinc grups de treball constituïts per persones de les diverses administracions, institucions i societat civil, que durant aquest temps han estat elaborant una proposta d’iniciatives i han determinat quins són els reptes i les línies d’actuació per tal d’assolir aquests objectius.

 

Aquest acord de Govern ha de servir per traslladar aquestes propostes d’actuacions dels grups de treball a cadascuna de les administracions i entitats signats del Pacte i que aquestes acordin internament la concreció organitzativa i pressupostària corresponent per dur-les a terme.

 

El Govern ha aprovat un decret de reestructuració  de l’Institut Català de les Dones (ICD) que actualitza les funcions i l’estructura d’aquest organisme a les Lleis aprovades en els darrers anys i que, com a principal novetat, reforça la lluita contra la violència masclista amb la constitució del Centre d’Estudis, Recerca i Capacitació sobre Violència Masclista (CERCVM).

 

La creació d’aquest nou centre estava prevista a la Llei 5/2008,  del dret de les dones a erradicar la violència masclista. La Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista (CNVM), que és el màxim òrgan de coordinació interinstitucional en la lluita contra la violència masclista, en va aprovar la creació el passat mes de juny, i ara el Govern dona compliment a aquest acord.

 

 

Finalment, el Govern ha aprovat avui la signatura d’un Memoràndum d’Entesa entre Catalunya i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (Argentina)  orientat a reforçar les relacions comercials i d’inversions entre ambdós territoris. Aquesta cooperació s’articularà a través de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement, i per la seva homòloga, la Direcció General de Promoció d’Inversions (investBA), del Govern autònom de la capital argentina.

 

Argentina és la segona economia de l’Amèrica del Sud, i en els darrers anys ha experimentat un canvi en la seva política comercial i econòmica, amb mesures de flexibilització del comerç amb l’exterior, circumstància que ha reactivat l’interès per part de les empreses catalanes. Així mateix, la reactivació de les negociacions entre la Unió Europea i el Mercosur per arribar a un acord de lliure comerç, apunten a un increment del comerç i de les inversions entre la UE i els països integrants del bloc sud-americà.