El Govern ha aprovat el decret de creació d’un sistema propi per a la celebració de subhastes electròniques de béns i drets embargats per part de l’Agència Tributaria de Catalunya i per les entitats locals que formen part de la xarxa Tributs de Catalunya. Amb l’assumpció d’aquesta última fase del procés, l’ATC “completa el recorregut íntegre del procediment de recaptació executiva dels deutes impagats en període voluntari”, que va començar a desenvolupar amb el desplegament territorial i competencial l’any 2017. La primera subhasta se celebrarà previsiblement durant el segon trimestre del 2019.

 

Així ho ha explicat el conseller d’Interior, Miquel Buch, que avui ha assumit excepcionalment el rol de portaveu del Govern en substitució de la consellera Elsa Artadi, desplaçada a Madrid per seguir la declaració del conseller Jordi Turull al  judici de l’1-O. En aquest sentit, Buch ha expressat el “suport incondicional” del Govern als líders independentistes que estan sent processats al Tribunal Suprem i ha assegurat que l'Executiu "en cap cas desatén les seves obligacions i compromisos": "Mirem d'acompanyar en el judici els consellers jutjats, però això no té una afectació en el dia a dia del Govern", ha manifestat.

 

Aquest decret dona compliment al Reglament general de recaptació (RGR), modificat pel Reial decret 1071/2017, de 29 de desembre, que fixa un nou procediment per a la celebració de subhastes de béns embargats i determina que, a partir de l’1 de setembre del 2018, no podran ser presencials, sinó que s’hauran de fer electrònicament. També dona resposta a l’article 122-8 del Codi tributari de Catalunya, segons el qual l’Administració tributària de la Generalitat ha de promoure la utilització de les tècniques i els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics necessaris per al desenvolupament de la seva activitat i l’exercici de les seves competències.

 

El text preveu la creació d’un portal específic dins la seu electrònica de l’ATC, que serà el lloc de celebració de les subhastes electròniques dels béns embargats per l’Agència i per les entitats de la xarxa Tributs de Catalunya, amb les que s’hagi signat el corresponent conveni o acord de col·laboració. El nou web promourà la concurrència, ja que hi podrà accedir tothom qui estigui interessat a participar en les subhastes; simplificarà els tràmits i els farà més fàcils; donarà seguretat jurídica als processos; i serà més transparent.

Més endavant, el portal esdevindrà una eina corporativa transversal, ja que tots els departaments de la Generalitat i les entitats del sector públic català el podran utilitzar per subhastar béns i drets de la seva titularitat. Per exemple, les subhastes dels béns patrimonials o de les embarcacions abandonades en ports competència de la Generalitat de Catalunya podran fer-se a través d’aquesta eina.

 

El Govern ha aprovat la sol·licitud d’adhesió de la Generalitat al compartiment “Facilitat Financera” (FFF) del Fons de finançament de comunitats autònomes 2019, gestionat pel Ministeri d’Hisenda.

 

L’adopció d’aquest acord per part del Govern suposa el darrer tràmit per a la formalització definitiva de l’adhesió al fons, que ja va ser avançada per la Secretaria d’Estat d’Hisenda a finals del 2018. D’aquesta manera, Catalunya deixa d’estar adherida al compartiment “Fons de Liquiditat Autonòmica” (FLA) i passa a canalitzar les seves necessitats financeres a través del FFF, reservat per a les comunitats autònomes que compleixen els objectius de dèficit i de deute i el període mitjà de pagament a proveïdors.

 

El Govern ha analitzat la consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret per facilitar l’aplicació del marc normatiu i facilitar criteris i eines metodològiques per calcular les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i per avaluar la vulnerabilitat territorial davant dels impactes del canvi climàtic, destinat a consultories ambientals i promotores de plans i programes.

 

La llei preveu que, en el procés d’avaluació ambiental, tots els plans, programes i projectes que es desenvolupin a Catalunya han de valorar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle que la seva execució i gestió puguin produir, i també la vulnerabilitat davant dels impactes del canvi climàtic. El grau de maduresa en la introducció dels aspectes relatius al canvi climàtic en l’avaluació ambiental, tant des del punt de vista de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle –conegut com a mitigació– com de la reducció de la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic –conegut com a adaptació– no és el mateix segons si es tracta de plans i programes o si es tracta de projectes.

 

En el cas dels plans i programes existeix ja prou expertesa, fet que permet l’establiment d’uns paràmetres i unes directrius bàsiques que han de complir aquestes metodologies. No el cas dels projectes, en els quals encara l’aplicació és molt més incipient i, per tant, també és més gran la incertesa. És per això que es deixarà per a una fase posterior el desenvolupament per a projectes, un cop es disposi d’una major informació en aquest àmbit.

 

L’expertesa en els plans i programes deriva de l’avaluació que l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ha fet d’una setantena de plans sectorials i un centenar de plans urbanístics durant el període 2007-2016. D'aquest procés va sorgir la necessitat de disposar d'eines de càlcul que facilitessin aquesta tasca a les consultories ambientals. L’any 2012 es va presentar una eina d'estimació d'emissions de CO₂ generades pels plans d'ordenació urbana municipal (POUM), que calculava les emissions dels usos energètics residencials, de la mobilitat, i del cicle de l'aigua, i que posteriorment va ser actualitzada i ampliada per a la seva aplicació al planejament urbanístic derivat.

 

En relació amb l’adaptació al canvi climàtic, l’OCCC disposa d’una primera metodologia que estudia l’impacte de l’increment de temperatura a cada municipi i l’afectació per sectors socioeconòmics i sistemes naturals i també disposa de diagnosis climàtiques en el marc de diferents projectes Life.

 

Finalment, el Govern ha aprovat la renovació de Joan Pedrerol Gallego com a president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.