Roda de premsa

El Govern aprova el Pla Interdepartamental de suport a les famílies que preveu una inversió directa d'uns 700 milions d'euros

query_builder   14 maig 2019 14:55

El Govern aprova el Pla Interdepartamental de suport a les famílies que preveu una inversió directa d'uns 700 milions d'euros

Roda de premsa
  • Les quatre prioritats estratègiques del Pla són assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques, el suport emocional i l’acompanyament al cicle vital, la prevenció i el suport a les famílies amb necessitats especial, així com els usos del temps i la conciliació
  • El Govern modifica la Llei de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques 
  • El Govern farà balanç del primer any en un acte institucional al juny
  • Budó “celebra” que el Tribunal Suprem autoritzi els presos polítics a recollir les seves actes de diputat però en demana l’absolució perquè puguin exercir els seus drets democràtics “amb llibertat”
 
El Govern ha aprovat el Pla Interdepartamental de suport a les famílies fins al 2021. Es tracta del tercer Pla d’aquestes característiques que aprova la Generalitat i que recull els programes i les actuacions dels diversos departaments en l’àmbit de les famílies i que comporta “una visió integral” de les polítiques de famílies i “una adaptació” a les noves formes de les famílies:
 
Hi ha moltes formes de família, i el més important és que el vincle sigui positiu, aquest ha de ser el centre”, ha valorat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
 
Aquest nou Pla actualitza el marc referencial de les polítiques familiars a Catalunya i el configura com un document de caràcter estratègic amb la finalitat de donar una nova visió a les polítiques de suport a les famílies adequada a la nova realitat. Pretén que les polítiques de suport a les famílies, integrals, transversals i modernes, siguin capaces de combatre les principals dificultats que viuen actualment tot tipus de famílies. Per això es vol posar en valor a les famílies, com a institució social, com a agent clau a l’hora d’influir en el desenvolupament sa i equilibrat dels seus membres.
 
Els objectius del Pla són els següents:
 
  • Combatre les dificultats de les famílies
  • Posar en valor les famílies com a agent clau en el desenvolupament dels seus membres
  • El treball per a i amb les famílies
  • Una visió a les polítiques de suport adequada a la nostra realitat.
 
Així mateix, es vol continuar treballant en el reconeixement de la gran diversitat social, cultural i de formes familiars existents en el nostre país com són les famílies nombroses, monoparentals i LGBTI i posar especial èmfasi en els àmbits de la prevenció i la promoció. 
Gràfic
Font: Generalitat de Catalunya, Pla Interdepartamental de Famílies        
 
En aquest sentit, és rellevant que es posa l’accent en les formes de convivència familiar més que en les formes estrictament jurídiques.
 
El Pla Interdepartamental de suport a les famílies, coordinat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s’estructura en quatre grans línies estratègiques que despleguen vint-i-una prioritats:
 
1.     Assegurar la cobertura de necessitats bàsiques. En aquest sentit, es plantegen les prioritats estratègiques al voltant de l’ocupació i la formació, l’habitatge, la vulnerabilitat social, l’alimentació, els subministraments bàsics, l’educació, la salut, i la mobilitat i gestió dels desplaçaments. Donar cobertura a les necessitats més immediates de les famílies de forma puntual, esdevé doncs una de les línies prioritàries.
 
2.     Suport emocional i acompanyament al cicle vital. Orientació educativa i criança. Les prioritats estratègiques se centren en la necessitat d’acompanyament a les famílies en moments de canvi en el seu cicle vital i suport a la criança i la recuperació dels vincles en tota la seva extensió i amb la comunitat. L’acompanyament emocional i el suport immediat, esdevenen clau per reconstruir els entorns familiars que són els que garanteixen millor el creixement dels seus membres en societat.
 
3.     Prevenció i suport a les famílies amb necessitats especials, centrada en les necessitats especials en relació amb la salut mental i les addiccions, l’autonomia personal, les discapacitats i la dependència, la conflictivitat i la violència intrafamiliar, la violència masclista i la interculturalitat. Aquells entorns familiars vulnerables han de ser part també de les polítiques públiques que desplega la Generalitat, amb equips especialitzats i molt professionalitzats.
 
4.     Usos del temps. S’aborda el foment de la corresponsabilitat, el canvi dels usos del temps en relació amb la conciliació familiar, les cures i el treball, així com també l’accés a la cultura i l’oci familiar.
 
En l’elaboració del Pla, a més de tots els departaments de la Generalitat, també hi han col·laborat les entitats socials i experts que participen en l’Observatori de les Famílies. La tasca compartida ha permès elaborar una diagnosi participativa de les necessitats de les famílies, mentre que la Comissió Interdepartamental ha estimulat la concepció de noves polítiques familiars per part dels diversos departaments del Govern.
 
Així mateix, els treballs de la comissió Interdepartamental han pogut quantificar la inversió global del Govern en polítiques per a famílies de forma que la inversió directa suposarà més de 700 milions d’euros. Tanmateix, per tenir una visió més completa i comparable, cal afegir tot el conjunt de beneficis fiscals, reduccions en la base imposable, deduccions i desgravacions que s’apliquen al tram català de l’IRPF en benefici de les famílies, i que representen 1.254 M d’euros en conceptes com els infants, progenitors o persones amb discapacitat a càrrec dels contribuents.

El Govern modifica la Llei de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques
 
El Govern ha donat llum verda al decret que modifica la Llei 6/2017, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que va aprovar el Parlament, a partir d’una proposició de llei, i que va entrar en vigor el 13 de maig del mateix any. L’objectiu és oferir als contribuents les eines necessàries per complir amb les seves obligacions tributàries.
 
Tenint en compte que el tribut ja s’ha meritat per als exercicis 2017, 2018 i 2019, el Govern ha considerat “urgent i necessari” realitzar algunes modificacions de caràcter tècnic al text normatiu. La principal novetat és que el nou decret regula el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost: de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys ja meritats, que s’hauran de liquidar entre els mesos d’octubre i novembre d’aquest 2019.
 
Una finalitat extra fiscal: la redistribució de la riquesa i la lluita contra el frau
 
L’impost, pioner a Espanya, grava determinats béns no productius (no associats a l’activitat econòmica) i alguns drets que recauen sobre aquests béns, que tenen com a titular les empreses quan en realitat s’utilitzen per a activitats particulars  Aquí s’inclouen: béns immobles (habitatge habitual, segones residències...); cotxes i vehicles de potència de més de 200 cavalls;  embarcacions de lleure (vaixells, iots...); aeronaus (avions privats, helicòpters...); i objectes d’art, antiguitats i joies.
 
Queden exclosos de tributació els béns immobles de les fundacions, organitzacions no governamentals, i en general, de les entitats sense ànim de lucre, sempre que es destinin de forma exclusiva a les seves finalitats pròpies no lucratives.
 
Aquest impost, pel qual han de tributar les societats, té una finalitat extra fiscal perquè “persegueix incentivar que s’adeqüi la titularitat jurídica dels béns no productius a la seva titularitat real, i d’aquesta manera s’aconsegueix una redistribució de la renda i, al mateix temps, lluitar contra el frau fiscal ja que s’evitaran pràctiques d’elusió fiscal com és el fet d’incorporar patrimoni personal a estructures societàries”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó.
 
El decret, que conté un article únic, una disposició transitòria i una disposició final, entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.
 
El Govern farà balanç del primer any en un acte institucional al juny
 
El dia que es compleix un any de la investidura del president Torra l president Torra, la portaveu Budó ha anunciat que a principi de juny el Govern farà un balanç institucional d’aquests 12 mesos:
 
“Un primer any difícil en què tots els Departaments han hagut de treballar per anar recuperant el que s’havia fet i s’havia perdut arran del 155”, ha manifestat. 
.
Durant la roda de premsa, la consellera i portaveu del Govern ha “celebrat” que el Tribunal Suprem hagi autoritzat els presos polítics que han estat escollits diputats a recollir les actes al Congrés espanyol: “Han estat elegits a les urnes i tenen tot el dret a recollir l’acta de diputat”, ha declarat.
 
Tot i això, Budó ha lamentat “la imatge de veure’ls sortir de la presó per recollir l’acta d  diputat per haver de tornar després a la presó. Això ens fa pensar que hem de continuar denunciant que son presos polítics i que els volem en llibertat perquè puguin exercir els seus drets democràtics com a ciutadans lliures”.
 
Preguntada  pels resultats de les eleccions a les Cambres de Comerç, la portaveu ha valorat que el teixit empresarial “reprodueix el teixit social” i és, en aquest sentit, “una radiografia també del país”. Budó ha destacat el paper del Govern “ajudant i fomentant el vot electrònic”:
 
“Això ha fet que hi hagi hagut una participació més massiva i és una prova més que el vot electrònic funciona be i fa que la gent pugui votar amb més facilitat”. En aquest sentit, Budó ha denunciat que si els catalans residents a l’estranger poguessin votar electrònicament, podrien participar “més fàcilment” als sufragis a casa nostra.
 
El Govern aprova el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat Horitzó 2021
 
 
El conseller el Homrani també ha presentat el Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat Horitzó 2021, aprovat avui pel Govern. L’aprovació d’aquest Pla, amb un escenari temporal fins al 2021, representa “una fita important en el marc de les polítiques públiques de Catalunya per a l’impuls i la consolidació d’un teixit associatiu fort, madur, independent i amb capacitat crítica, i per al foment del fenomen del voluntariat”. Actualment hi ha a Catalunya més de 1,5 milions de persones vinculades al teixit associatiu i més de 500.000 voluntaris i voluntàries.
 
 
El Pla es planteja com un full de ruta estratègic de quatre anys de durada i assenyala i prioritza les actuacions a implementar en funció de cinc àmbits d’actuació, 17 programes estratègics i 61 línies de treball. Preveu actuacions en l’àmbit de la sensibilització i la promoció del voluntariat i l’associacionisme; mesures de reconeixement del fenomen associatiu i de l’acció voluntària; actuacions d’impuls de la formació i del coneixement a l’abast de totes les persones vinculades al món de les entitats; mesures de suport per a l’enfortiment de les entitats i accions que estimulen i generen sinergies tot fomentant el treball en xarxa entre els diferents agents del territori, incentivant la seva dimensió comunitària.
 
D’altra banda, per coordinar totes les mesures i polítiques del Pla es crearà la Comissió Interdepartamental de Coordinació de l’Acció Transversal de les Polítiques de Foment de l’Associacionisme i el Voluntariat., que estarà adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
 
El procés d’elaboració d’aquest Pla s’ha dut a terme per mitjà d’un procés de participació transparent, d’ampli abast territorial i sectorial, i amb la col·laboració activa del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.
 
El Govern declara formalment l’emergència climàtica
 
El Govern de la Generalitat ha volgut unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació i adaptació establerts a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017.
 
“El Govern té un full de ruta, però som conscients que cal fer més. Des del Govern però no només des del Govern. Estem en una situació en la qual tothom ha d’actuar: empreses, entitats, societat civil. Cal ajudar a conscienciar tota la societat”, ha alertat la consellera i portaveu.
 
Amb aquesta finalitat, el Govern assumeix els compromisos següents:
 
  • Adoptar les mesures de simplificació administrativa necessàries per eliminar els obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius en matèria de mitigació i adaptació del canvi climàtic i de transició energètica.
 
  • Incrementar els incentius i prioritzar les polítiques i els recursos públics destinats a la necessària transició cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi el dret a l'accés a l'energia com a bé comú, com fixa la Llei del canvi climàtic.
 
  • Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l'adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic. 
 
  • Adoptar les mesures necessàries per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
 
  • Identificar i acompanyar els sectors de l'economia que han de fer una transició, sigui per a adaptar-se a les noves condicions derivades del canvi climàtic, sigui per transformar-se en activitats de baixes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en un marc general d'aposta per l'economia circular i de creació de llocs de treball verds.
 
  • Adoptar les mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat d’aquells sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells altres als quals aquesta transició pot afectar en major grau.
 
  • Assumir un model de mobilitat urbana basat, d'una banda, en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i, de l'altra, en vehicles d'emissió zero.
 
  • Declarar com a instal·lacions d’interès territorial estratègic les instal·lacions fotovoltaiques que utilitzin sistemes de captació d’energia fotovoltaica avançats i eficients.
 
  • Elaborar, conjuntament entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Empresa i Coneixement, una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya i complir amb els objectius de la Llei del canvi climàtic en matèria d’energia.
 
  • Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti, en especial les associades a la transició energètica.
 
  • Revisar la legislació catalana vigent amb la finalitat de detectar aquelles normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.
 
Perjudicis ambientals i econòmics
 
Segons el text aprovat avui, el Govern veu amb preocupació els impactes que el canvi climàtic té i tindrà a Catalunya i arreu del planeta i entén que és necessari prendre una major consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant de forma continuada. De fet, a banda dels efectes evidents sobre els ecosistemes, els efectes previsibles del canvi climàtic poden perjudicar notòriament la nostra economia productiva, des de l'afectació negativa en el funcionament i el manteniment de moltes infraestructures a importants alteracions dels entorns en què es desenvolupen activitats com el turisme, la producció agropecuària o tota la indústria amb demandes intensives d'aigua o d'energia. Igualment, no s'han de negligir els seus impactes sobre la salut.
 
El recent informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC-2018) sobre els 1,5ºC estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte dels nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les per al 2050. Igualment, el darrer informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES-2019), publicat recentment, alerta de la situació de declivi sense precedents en què es troba la natura del planeta i l’acceleració de la ràtio d’extinció d’espècies.
 
A Catalunya, el Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016) posa en relleu les dificultats a què molts sectors i ecosistemes hauran de fer front les properes dècades, en un clima més càlid, més sec, amb una major freqüència de fenòmens extrems, i dins un entorn que ja està sotmès a una forta pressió sobre els seus recursos hídrics, que ha sofert canvis dràstics en l’ús del sòl, amb un litoral fortament artificialitzat, una agricultura excessivament centrada en l’alimentació animal i un nivell d’autosuficiència baix en la producció d’aliments, una pèrdua continuada de biodiversitat, un feble desenvolupament de les energies renovables i uns entorns urbans sovint amb nivells de contaminació massa elevats, per posar uns quants exemples. Tots ells, elements de vital importància per al benestar de la ciutadania i per al manteniment d’una societat competitiva, justa i cohesionada.
 
La Llei del canvi climàtic, punt d’inflexió
 
La Llei del canvi climàtic, de l’agost de 2017, és un punt d’inflexió i una resposta a aquest repte. Una llei que va ser aprovada per un ampli consens del  Parlament i que inclou objectius ambiciosos com el d’assolir la neutralitat en les emissions de GEH, i un model de producció d’electricitat totalment renovable en el 2050. La seva posada en pràctica necessita la determinació i l’acció compromesa de tothom, societat civil i sectors econòmics inclosos, i d’una forma molt especial de les administracions en tots els seus nivells de govern.
 
D’altra banda, el Govern va adoptar, de manera participada amb la societat civil i sectors econòmics, l’Estratègia de Biodiversitat i Patrimoni Natural en l’escenari 2030, que estableix objectius i indicadors concrets. La societat civil està fent sentir la seva veu, exigint als governs i a les institucions polítiques accions clares i contundents. És el cas del moviment  juvenil “Fridays for future”, que reclama, i exigeix, poder tenir un futur sense la llosa que suposarà a les seves vides el canvi climàtic.
 
El Govern dona llum verda a l’elaboració d’un projecte de decret sobre les condicions de funcionament dels centres d’immersió
                                     
El Govern ha donat llum verda a l’inici dels tràmits per poder tirar endavant la consulta pública prèvia a l’elaboració d’un projecte de decret relatiu a les condicions de funcionament dels centres d’immersió i les qualificacions oficials per a la pràctica del busseig d’esbarjo i per al seu exercici professional en l’àmbit d’aquests centres.
 
Amb aquest decret, es vol actualitzar i adaptar al marc legal vigent les condicions de funcionament dels centres d’immersió i de desenvolupament de les activitats que els són pròpies, simplificar i agilitzar els tràmits administratius d’obertura i funcionament dels centres d’immersió, establir uns estàndards mínims de qualitat per als centres d’immersió que operen a Catalunya i les qualificacions del personal tècnic dels centres d’immersió d’acord amb els internacionalment reconeguts.
 
La futura normativa també permetrà adequar les qualificacions per a la pràctica de busseig recreatiu als internacionalment reconeguts, vetllar per la seguretat en l’exercici de les activitats que són pròpies dels centres d’immersió adaptant els recursos a la tipologia i complexitat de les activitat, així com implementar un model sostenible de desenvolupament de les activitats subaquàtiques d’esbarjo, i els centres on es realitzen, establint uns criteris clars en funció de la seva tipologia, complexitat i condicions de realització.
 
En definitiva, el decret busca erradicar l’intrusisme i garantir la seguretat jurídica dels ciutadans.
 
El busseig d’esbarjo a Catalunya
 
Catalunya compta amb una llarga tradició d’activitats maritimorecreatives que conformen un sòlid teixit empresarial. Actualment, a Catalunya hi ha més de 500 centres d’activitats marítimes autoritzats, dels quals 236 corresponen a centres d’immersió, que ofereixen els serveis de formació en busseig d’esbarjo i sortides a la mar amb immersió. Aquesta tradició, lligada a un clima favorable i els molts atractius del nostre paisatge submarí, fan de Catalunya una de les principals destinacions de busseig d’Europa, on, segons dades de l’RSTC (Recreational Scuba Training Council), s’estima que hi ha més de 15 milions de practicants. 
 
El busseig d’esbarjo a Catalunya va adreçat tant al públic local com a l’estranger, amb una despesa lligada al turisme de busseig estimada en uns 100 milions d’euros a l’any, dels quals uns 20 milions d’euros es gasten en els centres d’immersió contractant les activitats de formació, guiatge o transport i la resta corresponen a pernoctacions, restauració, desplaçaments, compra de material i activitats complementàries.
 
El Govern commemora el centenari de la vaga de “la Canadenca” posant l’accent en el diàleg social
 
 
El Govern donarà suport a la celebració del centenari de la vaga de “la Canadenca” i ja està treballant en l’organització dels actes commemoratius.
 
La vaga de “la Canadenca” de l’any 1919 va tenir una gran transcendència en relació amb com s’entén i com s’han desenvolupat les conquestes dels drets laborals i socials fins a l’actualitat: l’inici d’una vaga per denunciar les dures condicions de treball que patien durant la construcció de la presa i central de Camarasa i que va esdevenir la mobilització sindical més important a l’època. El Govern de l’Estat va mobilitzar l’exèrcit per intentar tornar a produir electricitat, i es van enviar tropes tant a la ciutat de Barcelona com a les centrals productores de Lleida. Els vaguistes empresonats van omplir els vaixells del port de Barcelona però també la Model i el castell de Montjuïc. La no resolució de l’excarceració de les persones va provocar una vaga general i una inestabilitat social que va precedir, fruit del diàleg i negociacions, el reconeixement el 4 d’abril de 1919, de la jornada laboral de vuit hores a Espanya, d’un reconeixement de la capacitat de negociació dels sindicats, la readmissió de les persones acomiadades, l’alliberament de la majoria dels presos i el pacte d’increments salarials.
 
El centenari ens fa ser conscients de la necessitat de revitalitzar el contracte social a partir d’una participació justa en el progrés econòmic. La negociació i la concertació són els marcs que proveeixen un desenvolupament formal dels avenços socials i econòmics, tot tenint present alhora, el pes i la rellevància que actualment té el factor corrector que aporten les tasques i accions inspectores. El diàleg social ha de tenir un paper fonamental en garantir la pertinència d'aquest contracte per afrontar els canvis, si tots els actors del món del treball hi intervenen plenament.
 
La vaga de “la Canadenca” és un exemple de com la solidaritat, la defensa dels drets col·lectius i la concertació fan avançar les societats.

2  

Imatges

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno)

Foto de la roda de premsa del Govern (Rubén Moreno) 99

Foto de la reunió (Jordi Bedmar)

Foto de la reunió (Jordi Bedmar) 140

1  

Vídeos

Vídeo de la roda de premsa

1  

Fitxers adjunts

Acords del Govern en format PDF

Acords del Govern en format PDF
PDF | 556