El Memorial Democràtic, organisme que depèn del Departament de Justícia, ha organitzat un concert a la Sala Luz de Gas de Barcelona amb peces musicals de la Nova Cançó que van patir la censura de la dictadura franquista. El concert recuperarà lletres originals de cançons i també peces musicals senceres que mai van poder veure la llum per culpa dels censors. L’audició es titula ‘La Nova Cançó Inèdita. Lletres censurades a la llum’ i se celebrarà aquest dimarts a les 20.30 hores de la nit. Hi haurà unes 300 persones de públic.

 

Els intèrprets seran Pau Alabajos, Arnau Aymerich (cantant del grup Ebri Knight), Cesk Freixas, Meritxell Gené, Gemma Humet, Jordi Montañez i Marc Ràmia. Cantaran una quinzena de cançons de Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Raimon, Ovidi Montllor, Joan Baptista Humet, Maria del Carme Girau, Enric Barbat i Xavier Elies, entre d’altres.

 

L’etnomusicòloga i historiadora Maria Salicrú-Maltas, comissària del concert, ha estat l’encarregada de seleccionar i recuperar les cançons a partir de la documentació trobada a l’Archivo General de la Administración, a Madrid. El concert permetrà escoltar cançons totalment inèdites i les versions prèvies a la censura de ‘l’Estaca’ de Lluís Llach o ‘Diguem no’ de Raimon, entre d’altres.

 

Els músics havien de presentar les lletres de les cançons que volien cantar en directe al Gobierno Civil i a la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo. En cas de voler enregistrar un disc, els artistes havien de presentar directament les cançons al Ministerio de Información y Turismo, a Madrid. Per al concert, les cançons es podien autoritzar, denegar o prohibir per ordre del delegat provincial. Pel que fa a les gravacions, les cançons podien ser autoritzades o denegades de forma parcial o íntegra. En aquest cas, els autors podien tornar a presentar una nova lletra.

 

Els temes censurats estaven relacionats amb la política, el sexe, les drogues, els militars o la religió. Els autors, aleshores, havien d’utilitzar mecanismes de burla, com ara metàfores o canvis de títol o de paraules concretes.

 

Es calcula que unes 400 cançons de música popular escrites en català van ser censurades durant el franquisme. És a dir, els censors van denegar estrofes, versos, paraules o directament cançons senceres. La dictadura va censurar a tot l’Estat unes 4.000 cançons.