Sala de premsa

settings_input_antenna Convocatòria

Inauguració de la senyalització del Memorial Democràtic sobre l'època republicana a Besalú

L’alcalde de Besalú i diputat al Parlament de Catalunya, Lluís Guinó, juntament amb la directora dels serveis territorials de Goveranció a Girona, Núria Gómez, inauguraran la senyalització que el Memorial Democràtic i l’Ajuntament han instal·lat en tres punts del municipi per donar a conèixer la memòria republicana d’aquesta vila comtal. L’acte tindrà lloc a la plaça del Comte Bisbe Miró, aquest dissabte, 23 de setembre a les 10.45 hores.
 
També participaran en l’acte els néts de qui va ser alcalde de Besalú durant la segona república i la guerra civil, Manel Fernández Dilme (1880-1943), Joan Gratacós i Manel Fernández, així com l’historiador i autor dels continguts de la senyalització, Ruben Doll.
 
Organitzat en el marc de la festa major del municipi, la inauguració d’aquest itinerari memorial, amb tres plafons, incorpora Besalú a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
 
La inauguració començarà a la plaça del Comte Bisbe Miró, on s’ha instal·lat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria que ret homenatge precisament a Manel Fernández Dilme, proclamat alcalde per ERC el 12 d’abril de 1931 i sota el mandat del qual es van promocionar iniciatives per millorar l’ensenyament, la cultura, les obres públiques i la higiene a Besalú. Aquestes reformes es traduïren en l’arribada general d’aigua al poble, la reparació de la carretera, la construcció de noves escoles municipals i la inauguració d’un escorxador municipal. Separat del càrrec durant el Bienni Negre, amb l’esclat de la guerra i la revolució, el juliol de 1936, l’alcalde Fernández Dilme es va incorporar al Comitè de Milícies Antifeixistes de Besalú per mirar d’aturar els excessos dels revolucionaris més exaltats. El febrer de 1939 es va exiliar a França i, després d’una curta estada en un camp de concentració, va tornar clandestinament a Catalunya per amagar-se a Barcelona, on va morir el 1943.
 
Les altres dues senyalitzacions de l’itinerari de memòria fan referència a l’escola municipal Salvador Vilarrasa i als usos de la Casa Cambó durant la guerra civil. Inaugurada el 1934 sota el nou sistema educatiu republicà d’escola laica i unificada, a l’escola Salvador Vilarrasa es practicava la coeducació, es va incorporar el català a les aules i es formava els mestres en noves tècniques educatives. L’antic convent de monges de la Casa Cambó, al seu torn, es rellevant des del punt de vista memorial perquè durant la guerra civil, a banda d’usar-se com a seu del Comitè de Milícies Antifeixistes de Besalú, va servir per allotjar refugiats i, concretament, un grup de nens de Gelsa (Saragossa).
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia