L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip; el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos; l’historiador Enric Pujol, i Lluïseta Pedrosa, testimoni dels bombardeigs sobre Figueres, participaran divendres, 8 de gener, a les 19.30 h, en l’homenatge a les víctimes dels bombardeigs al Municipi i en la inauguració de l’exposició Catalunya Bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs sobre la població civil. La mostra es pot visitar, fins al 10 de març, a La Cate (Ronda Rector Aroles, 4). L’homenatge i la inauguració de l’exposició han estat organitzats en el marc del 75è aniversari dels actes commemoratius dels bombardeigs sobre el municipi entre 1937 i 1939.

 

El programa d’activitats inclou també altres propostes. Divendres, 15 de febrer, a les 20.15 h, tindrà lloc, a La Cate, la projecció de ‘Las cajas españolas’, d’Alberto Porlan. I el 7 de març, a les 19 h, La Cate acollirà un  diàleg obert entre Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, i Alejandro Pozo, especialista en pau, conflictes armats i desarmament. Té com a títol ‘Els bombardejos sobre la població civil: passat i present’.

 

 

L’Alt Empordà fou una de les comarques amb més morts víctimes de bombardeigs, en total 338 persones. A més del bloqueig naval, els objectius foren l’estació i les línies fèrries de Portbou i el pont de doble via de Colera. També van rebre bombardeigs Llançà, el Port de la Selva, Vilajuïga i, sobretot, Figueres, ciutat que va registrar 281 víctimes mortals i la destrucció de 560 cases. La carretera de Figueres al Pertús, una de les principals vies de comunicació entre Catalunya i França, utilitzada pel pas de tropes i material bèl·lic, i el Castell de Sant Ferran —centre neuràlgic de l’exèrcit republicà a la zona— feien de la capital de l’Alt Empordà un important objectiu militar. Durant les darreres setmanes de la Guerra Civil a Catalunya, l’any 1939, els atacs sobre la ciutat es van intensificar per tal de col·lapsar les vies de comunicació amb França i evitar que es convertís en un nucli de resistència.