- Nou sistema de finançament per a les universitats: augmentar els recursos lligats a objectius per aconseguir més eficiència, que serà recompensada
- Millora de la qualitat universitària: reestructurar l’oferta acadèmica actual
- Més internacionalització dels centres: oferir titulacions “en llengua anglesa i financerament autosuficients”
- Grans reptes de la recerca: interacció amb les universitats, un ús prudent del crèdit i el retorn a la lògica de funcionament privat
- Marc legislatiu propi: Catalunya ha de tenir una llei de la ciència per garantir un model de recerca més àgil i rendible
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha iniciat la seva compareixença davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats assegurant que “Catalunya és un país que pot aspirar a l’excel·lència en educació superior i en recerca”. Ho ha dit al Parlament, durant l’exposició de les línies generals del govern en relació a la política universitària i de recerca. Mas-Colell ha explicat que iniciatives reconegudes internacionalment, com ara la tasca duta a terme per l’Hospital Clínic, la consideració de les escoles de negocis, el rol capdavanter de la supercomputació catalana a Europa, el clúster de recerca química de Tarragona o l’èxit del programa Icrea, avalen aquesta afirmació.
Pel conseller, excel·lir en educació superior i recerca comporta tenir una societat més ben formada, més culta i també que “sàpiga transformar aquest coneixement en més activitat econòmica i més benestar”. Per aconseguir-ho, Mas-Colell ha destacat que cal “impulsar iniciatives que contribueixin a què les universitats tinguin un paper important en el desenvolupament econòmic del país”, i ha apuntat a la recerca com a eina que ens ha de permetre ser més competitius i “aprofitar les oportunitats que ens ofereix Europa”.
Política universitària
Andreu Mas-Colell ha assegurat que el govern treballarà perquè les universitats catalanes “siguin més eficients, de més qualitat i més internacionalitzades”. Per obtenir centres més eficients i flexibles, el conseller proposa utilitzar els professors agregats i catedràtics de la pròpia universitat enlloc de convocar places de funcionari acadèmic. A més, ha defensat un nou sistema de finançament universitari on augmentin els recursos lligats a objectius per aconseguir que les universitats guanyin eficiència. En aquest sentit, el conseller ha assegurat que “l’eficiència serà recompensada, no penalitzada”. Pel que fa al sistema de preus, Mas-Colell ha subratllat que cal establir un augment dels recursos disponibles per a beques en cas que hi hagi una revisió dels preus universitaris, ja que “cap persona amb talent i esforç ha de quedar fora del sistema per manca de recursos”.
Per millorar la qualitat universitària, el conseller ha proposat reestructurar l’oferta acadèmica, que ha considerat “clarament excessiva” respecte a la demanda. Mas-Colell ha explicat que cal aconseguir-ho “mantenint estàndards alts de qualitat i molta flexibilitat”, així com explorant nous nivells de cooperació entre les universitats i també amb les empreses. Finalment, segons el conseller, les universitats catalanes han d’aconseguir una major internacionalització a través de l’articulació d’un conjunt de titulacions “financerament autosuficients i en llengua anglesa”. No obstant, ha volgut deixar clar que això és possible mantenint una “forta presència del català a la universitat”.
Política de Recerca
El conseller s’ha compromès a desplegar el Pla Nacional per a la Recerca i la Innovació signat el 2008, i ha recordat que, en els darrers anys, l’R+D a Catalunya ha donat un salt substancial que ha permès crear un teixit diversificat i ric. Amb tot, Mas-Colell ha remarcat que, en un context tan restrictiu com l'actual, "sobretot Europa oferirà noves oportunitats", i que per accedir-hi "caldrà ser molt competitius". En aquest sentit, ha assenyalat la necessitat d'apostar per l'atracció i retenció del talent (consolidant programes d'èxit com l'Icrea) i impulsar centres de recerca d'excel·lència, dotant-los de la massa crítica necessària per competir a nivell mundial. La interacció amb les universitats, la capacitat de cohesionar talent, l'ús més prudent del crèdit i el retorn a la lògica de funcionament privat amb què van ser creats els centres figuren entre els grans reptes del departament que encapçala Mas-Colell, per qui "la plena integració dels centres en el sector públic seria enormement perniciosa”, i s’ha posat com a límit aquest 2011 “per aportar solucions".
El conseller ha mirat novament cap a l'exterior quan ha parlat de la necessitat d'estimular l'atracció de grans instal·lacions i equipaments científics com el Sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès o el Barcelona Supercomputing Center. En aquest punt, la participació en xarxes europees o en els equipaments virtuals esdevé un tema essencial, com també ho és "optimitzar l'ús de les infraestructures o facilitar l'accés dels nostres investigadors a equipaments de fora en les millors condicions", ha remarcat. Per últim, Mas-Colell ha esmentat la importància de dotar Catalunya d'una llei de la ciència que desplegui les competències establertes a l'Estatut d'Autonomia i garanteixi un model català d'excel·lència, àgil, obert internacionalment i rendible. Així ho ha subratllat al final del seu discurs: "Catalunya té idees i energies per continuar avançant com a país modern, competitiu i solidari, i estem convençuts que el nostre sistema universitari i de recerca pot fer-hi una contribució fonamental".



