La Filmoteca de Catalunya (ICIC) i el Club Lleuresport commemoren les primeres projeccions del cinematògrafs Lumière a Barcelona amb l’exposició "De Daguerre al Cinematògraf. Els fotògrafs Napoleon al Frontó Colom”, que mostra els orígens d’aquest espectacle a la capital catalana. La mostra s’ha inaugurat avui al CEM Frontó Colom de Barcelona, amb la presència de Francisco Ruano, president del Club Lleuresport, gestor de l’equipament; del director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), Fèlix Riera, i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau. 

 

L’estudi que la reputada nissaga de fotògrafs anomenats Napoleon posseïen des del 1853 a l’actual edifici del CEM Frontó Colom de la Rambla va protagonitzar el trànsit de la imatge fotogràfica a la cinematogràfica a Catalunya. Gràcies a un acord comercial amb el delegat de la fàbrica Lumière a Barcelona, l’estudi fotogràfic va acollir el 10 de desembre de 1896 la primera exhibició cinematogràfica d’un aparell Lumière a Catalunya. La visió de futur dels fotògrafs Napoleon sobre el nou invent de les imatges en moviment com a espectacle popular va ser decisiva per equiparar la capital catalana a d’altres gran metròpolis europees.

 

La mostra deixa testimoni de la relació implícita que hi ha entre el cinema i la fotografia tenint en compte que el cinema no va néixer amb la voluntat de ser una nova forma d’art, sinó com una evolució tècnica de la fotografia.

 

L’exposició, comissariada per Jordi Hernández, recull diversos fons documentals i bibliogràfics relacionats amb els Napoleon, aparells d’època procedents de la Biblioteca de Cinema i la reproducció d’alguns programes de pel·lícules Lumière conservades a l’Arxiu de la Filmoteca. Paral·lelament, amb l’objectiu de deixar testimoni d’aquesta exposició temporal, la Filmoteca a través del departament de Cultura ha editat un catàleg que recull la història i els materials que il·lustren aquest trànsit de la fotografia al cinema.  

 

La mostra romandrà oberta del 2 de març al 26 de juliol al CEM Frontó Colom, un centre esportiu municipal del districte de Ciutat Vella. Un edifici, com demostra aquesta exposició que no és només un lloc per practicar esports sinó que té una historia cultural darrera que comprenia durant la segona meitat del segle XX el Dancing Colón i el Jazz Colón. Tanmateix, de totes les històries vinculades a aquest edifici, la més apassionant és la que aborda aquesta exposició; la que converteix aquest edifici en protagonista dels inicis de la fotografia i del cinema a Barcelona.

 

De forma paral·lela a l’exposició, hi haurà a les Rambles de Barcelona, prop del Frontó Colom, una galeria de retrats instal·lada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona perquè el públic pugui fer-se una fotografia transformant-se en un personatge d’època.  A les 13.00, Assumpta Escarp, regidora del districte de Ciutat Vella i Jordi Martí, delegat de Cultura i president de la Comissió de la Memòria Històrica de Barcelona han descobert una placa commemorativa en honor de la nissaga Napoleon.

 

 

La mostra fa un recorregut biogràfic i historiogràfic de la família Tiffon-Cassan, francesos procedents de Narbona que van arribar a Barcelona l’any 1845 i van obrir un estudi fotogràfic a la Rambla Santa Mònica adoptant el nom comercial Napoleon. Aquest nom donava prestigi a l’estudi atesa la importància que tenia a finals del segle tot allò que venia de París.

 

L’exposició es divideix en diverses seccions que recullen materials bibliogràfics i documentals, així com aparells cinematogràfics de la col·lecció de la Filmoteca, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i el Museu del Cinema (Girona). Entre els materials exposats, destaquen fotografies dels pioners del cinema català com Fructuós Gelabert i Antonio de Paula Tramullas; “besa mans”, invitacions i programes de mà de les sessions de cinema; un aparell de projecció Lumière, i fotografies de la façana i l’interior de l’estudi fotogràfic. 

 

En la col·lecció de fotografies exposada, hi ha un gran nombre de retrats oficials que els fotògrafs Napoleon van fer de prohoms de la cultura i la política de l’època com Felip Pedrell, Àngel Guimerà, Pau Casals, Isaac Albéniz, Josep Puig i Cadafalch i Antonio Maura, entre altres. Amb els anys l’estudi va eixamplar els seus serveis i, a més dels retocadors de clixés, es van incorporar pintors que transformaven les fotografies en pintures a l’oli, a l’aiguada o a l’aquarel·la.

 

L’exposició compta amb tres espais on els visitants poden visionar alguns dels títols que es van projectar a la primera sala estable de cinema de Barcelona gestionada pels fotògrafs Napoleon. Entre aquestes obres, destaquen les producció catalanes El ball de l’espolsada a Cardedeu, del 1902 i Processó de les filles de Maria, de l’Església Parroquial de Sants, o les franceses Dragons traversant la Saône à la nage (França, 1986), Espagne. Courses de taureaux II (França 1897) i Artillerie de Montagne avec Mulets (França 1897-1898). Així mateix, s’hi projecten obres d’autor com Processó de les filles de Maria, de l’Església Parroquial de Sants, de Fructuós Gelabert (Catalunya, 1902).