El director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jordi Sala, acompanyat del president de l’Institut Català d’Estudis Agraris, Josep Maria Vives; del socioecòleg i director general del gabinet ERF Gestió i Comunicació Ambiental S.L i coordinador del projecte, Ramon Folch, i del vicepresident de la Fundació del Món Rural (FMR), Antoni Pané, ha presidit avui, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a Barcelona, l’informe del projecte “El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya. Caracterització d’impactes i funcions territorials del sector agropecuari i càlcul d’externalitats””, impulsat per la Fundació del Món Rural, que analitza i quantifica el valor econòmic de les funcions ambientals i socials del sector primari català.

 

L’informe ha quantificat en 7.485 milions d’euros el valor econòmic de les funcions ambientals i socials del sector agroramader i forestal català. Això equival a un 3,75% del Producte Interior Brut (PIB) català, per sobre del valor de mercat que té l’activitat econòmica directa i indirecta derivada de la producció agroramadera i forestal del nostre país situada en uns 5.495 milions d’euros i que suposa el 2,75% del PIB (desglossat entre el 0,9% de l’activitat agropecuària i 1,85% de l’agroindústria). El document analitza les externalitats (efecte que no té assignat un preu de mercat) del sector, tant aquelles que són positives com les que són negatives. Les primeres estan vinculades a la conservació del patrimoni natural i al foment de la biodiversitat, principalment, però també a la mitigació del canvi climàtic o a la contenció dels incendis forestals, i es valoren en 8.241 milions d’euros. Pel que fa a les negatives, quantificades en 756 milions d’euros, estan referides principalment a la sobreexplotació i contaminació d’aqüífers. El treball presentat avui ha estat dut a terme per ERF Gestió i Comunicació Ambiental S.L. i pel Gabinet d’Estudis Econòmics S.A. (GEE).

 

Aquestes dades donen una magnitud del valor real i estratègic que té el sector agroforestal per al nostre país. Constaten el valor “ocult” de les seves externalitats, un valor que el mercat no té en compte i tanmateix posa de manifest que el sector desenvolupa un important paper ambiental i territorial. L’activitat agroramadera i forestal contribueix a l’augment del benestar i de la qualitat de vida de les persones, així com al manteniment dels equilibris ecològics bàsics dels ecosistemes a escala local i global. L’informe parteix de la base que “no incloure els costos i beneficis de les externalitats no deixa de ser un autoengany, ja que els seus efectes econòmics són clarament presents. Algú s’ha d’acabar fent càrrec d’aquestes externalitats no assumides”, s’indica en les conclusions. Per als investigadors, aquests efectes es poden manifestar des de l’administració (accions com ara sanejaments, repoblació de boscos o descontaminació) o des de les mateixes empreses agràries, les quals han de fer front a inversions complementàries en la seva activitat (com ara encariment dels processos productius o del transport, etc). Molts cops també es tradueix en l’assumpció social de nous costos actuals i futurs com ara la contaminació, nous riscs i restriccions, o la pèrdua de biodiversitat.

 

Així, el director general ha fet palès que “si bé es coneix la funció productiva dels nostres professionals del camp no es valora prou altres aspectes com el fet que són la base d’una potent indústria agroalimentària, que en disposar aquí de productes bàsics de qualitat contribueix a una major arrelament al territori i dificulta més la deslocalització”. Jordi Sala també ha volgut constatar que “la tasca mediambiental dels nostres pagesos és àmpliament coneguda però tampoc no prou valorada ni compensada, i cal tenir en compte que amb l’esforç privat es produeix béns públics i es posen a disposició de tota la ciutadania”. En aquest punt, Sala ha assenyalat que caldria aplicar el principi bàsic mediambientalista segons el qual “qui si contamina paga i qui descontamina cobra, i poc a poc aquesta és la direcció cap a on es va”. D’aquí que el Departament, com ha recordat el director general, hagi presentat una esmena a la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC), actualment en discussió, en la línia d’introduir el concepte de compensació de l’esforç i de la tasca mendiambiental del pagès, i que podria tenir una especial rellevància, sobretot, en tot allò relacionat amb el canvi climàtic.

 

El director general ha indicat que la baixa constant del nivell de renda del sector agropecuari durant aquests darrers anys, així com l’actual encariment de matèries primeres i de les despeses energètiques estan posant en perill moltes explotacions, amb el risc de despoblament i de manca de gestió d’àmplies zones del territori.

 

Davant de tot plegat, Sala ha remarcat que l’estudi presentat avui té el valor d’intentar quantificar quines són les produccions no compensades que realitza aquest sector productiu i, “a partir d’aquí, entre tots haurien de ser capaços de trobar mecanismes compensatoris que permetessin a la societat continuar gaudint d’aquests béns intangibles i als pagesos, ramaders i forestals obtenir una renda complementària que els ajudés a remuntar situacions com les actuals i a viure dignament del seu treball”.

 

L’equip investigador del projecte presentat avui ha realitzat una feina exhaustiva per a definir clarament quines són aquestes funcions i s’ha establert una metodologia per a valorar-les i per a traduir-ho en una xifra monetària. Una dada que permet percebre i conscienciar la població sobre el valor real de l’aportació del sector agrari i forestal, més enllà del que actualment el mercat pot remunerar. L’activitat agropecuària que es produeix a Catalunya exerceix un rol central en la gestió i en l’estructuració de més del 90% del territori i, alhora, configura paisatges i hàbitats de fauna i flora, així com de bona part dels seus valors associats. Permet, també, el manteniment de funcions bàsiques dels ecosistemes existents (la regulació del cicle hidrològic, la prevenció de la degradació del sòl, la mitigació del canvi climàtic, o la reducció del risc d’incendis forestals). El sector primari proporciona aliments, cultura gastronòmica, i salut. A més, és responsable de la creació de llocs de treball i activitat econòmica indirecta, essencialment referits a la indústria agroalimentària i als serveis. I, finalment, configura el medi rural com a patrimoni cultural i etnològic, vinculat a diferents usos com ara el lúdic, esportiu, científic, etc.

 

El treball planteja la necessitat de garantir la competitivitat i el manteniment d’un sector com el primari que té uns impactes socioambientals amb una important repercussió sobre el benestar social. Es creu necessari establir estratègies, polítiques i línies d’actuació que internalitzin les respectives externalitats, cosa que es desenvolupa en un altre informe que també s’ha presentat avui. Les externalitats positives que genera l’activitat agropecuària són proporcionalment més altes que les de qualsevol altre sector econòmic. La seva importància, proposa el treball, justifica que s’hagin d’aplicar instruments que permetin incorporar aquestes externalitats en els balanços econòmics del sector. En aquest sentit, la FMR creu fonamental treballar per a un model d’espai agrari i forestal que integri, per primera vegada, la contraprestació com una de les estratègies centrals, a banda de les ja existents, per a valorar aquestes externalitats positives no quantificades pel mercat.

 

L’informe planteja 10 directrius estratègiques i 35 propostes d’actuació, amb la intenció d’obrir un procés per a aquest nou model. Es planteja mecanismes de compensació i promoció d’aquestes activitats per a què tinguin continuïtat i assegurin els beneficis socials que comporten. Per això, es proposa que s’impulsi línies de treball per a millorar la producció i la productivitat, orientar el sector agrari cap a nous canals i fórmules de distribució i comercialització, així com nous segments de mercat que aportin més valor afegit. També recomana que es prioritzi les polítiques adequades per a minimitzar les externalitats negatives com ara les derivades de males pràctiques.

 

Els tres subsectors considerats en l’informe -forestal, agrícola i ramader- presenten peculiaritats específiques que fan que s’hagi abordat de forma diferent la valoració de les seves externalitats. Pel que fa a l’activitat forestal, implica la gestió del 40% del territori català i exerceix múltiples funcions socioambientals, però pateix una greu crisi de rendibilitat en el mercat. El sector agrícola ocupa més d’un 30% del territori i és un creador actiu i secular del paisatge. Tot i això, viu una situació socioeconòmica difícil que posa de manifest la necessitat d’explorar noves opcions per assegurar la seva competitivitat. En canvi, el sector que més pes econòmic té en la producció final agrària, el ramader, que permet a moltes explotacions tirar endavant, és, alhora, el que implica una part més significativa dels impactes negatius quan és gestionat en règim intensiu.

 

A diferència de les magnituds econòmiques convencionals, que procedeixen de valors de mercat, els càlculs d’externalitats neixen amb criteris de valoració que no estan pensats per a ser utilitzats com a valors de canvi. Això implica incerteses i dificultats per a determinar uns valors de l’activitat agrària i forestal que no admeten un tractament de mercat i que, sovint, estan condicionats per factors culturals en la relació de la societat rural i la terra. L’informe no pretén esgotar el coneixement al respecte, ans al contrari, vol obrir les portes a noves aportacions.