Direcció General de Comunicació

Cultura

El Govern declara d'interès nacional cinc festes catalanes

query_builder   22 març 2011 13:33

event_note Nota de premsa

El Govern declara d'interès nacional cinc festes catalanes


• Són els Tonis de Taradell i de Santa Eugènia de Berga, els Tres Tombs d'Igualada i de Sant Antoni de Valls i l'Encamisada de Falset
• També s'ha declarat la Jota element festiu patrimonial d'interès nacional
El Govern ha acordat declarar festes tradicionals d'interès nacional les celebracions següents:
- Els Tonis de Taradell (Osona)
- Els Tonis Santa Eugènia de Berga (Osona)
- Els Tres Tombs d'Igualada (Anoia)
- Els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls (Alt Camp)
- L'Encamisada de Falset (Priorat).
El Govern també ha declarat la Jota com a element festiu patrimonial d'interès nacional. Tant les cinc festes com la Jota han estat inscrites en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Els Tonis de Taradell
A l'arxiu parroquial de Taradell hi consten dades de la celebració de les festes en honor de Sant Antoni Abat des de 1780. Des dels inicis del segle XX fins al 1982, la festa dels Tonis s'organitzava a través de l'Associació de Sant Antoni Abat. El 1982 es va constituir l'actual Comissió de festes de Sant Antoni Abat i es va començar a organitzar la festa dels Tonis sense dependre de la Parròquia. Des de llavors les festes dels Tonis de Taradell s'han celebrat de manera ininterrompuda durant el cap de setmana anterior al dia de Sant Antoni abat (17 de gener), amb l'única excepció de l'any 2002.
La festa comença amb l'esmorzar per als participants, la benedicció de les cavalleries i el passant, que està encapçalat per un capità, un abanderat i dos cordoners. La finalitat d'aquests càrrecs és representar la comissió obrint la comitiva, amb el carro del sant i el carro de l'hereu i la pubilla del municipi. Per amenitzar el passant i fer-lo més atractiu s'intercalen grups musicals entre els carruatges. També hi participen els grallers de Taradell i el grup de bastoners de l'Esbart Dansaire de Taradell.
 

Els Tonis de Santa Eugènia de Berga
Referenciada des de l'any 1888, com a la resta de la comarca, la festa dels tres tombs rep el nom de festa dels Tonis. Va néixer per celebrar la tradicional benedicció dels animals feiners. Els administradors de la confraria de Sant Antoni, que data del 1848, eren els artífexs de la festa des dels seus orígens fins a la seva desaparició, l'any 1975.
Amb el pas dels anys, a més de mantenir el caire religiós, la festa s'ha obert a altres vessants més socials, històriques i de reivindicació. Una sèrie d'activitats lúdiques, repartides en diferents dies, acompanyen l'acte central de la diada - la cavalcada dels Tonis - donant-li un nou impuls. Actualment, cada 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, se celebra una missa solemne en honor del patró i el darrer cap de setmana de gener se succeeixen un seguit d'activitats lúdiques i culturals.
Els Tres Tombs d'Igualada
El 1822 es funda l'antic Gremi de Traginers d'Igualada. Al 1856 es constitueix una altra colla, la dels "Jóvenes Caleseros". En la segona etapa del setmanari El Eco de Igualada (1868-1869) ja apareix la "gasetilla" de la festa patronal.
El divendres abans del 17 de gener, diada de Sant Antoni, es fa la Presentació de Banderers, Pubilla i dames d'honor al saló de plens de l'Ajuntament, amb l'assistència de tot el consistori i d'altres autoritats de la ciutat. El dissabte al vespre es fa la cercavila nocturna pels principals carrers de la ciutat. A la nit té lloc el Ball de socis, on es poden gaudir dels típics balls de crespelles, fanalet, rams i el ball dels banderers. El diumenge, a les 12 hores, es dóna la sortida dels Tres Tombs. El recorregut és de tres voltes amb una distància aproximada de 3 quilòmetres. Un cop finalitzats els tres Tombs es procedeix a la benedicció dels animals i participants i lliurament de panets beneïts als animals.
Els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls
La celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni a la ciutat de Valls es remunta al segle passat, quan els pagesos portaven els animals al sant per tal que rebessin la seva benedicció i per demanar una bona collita. El màxim esplendor de la festa abans de la seva desaparició és entre el 1919 i 1925, quan la participació de cavalleries era més extensa, arribant gairebé al centenar. Després d'una llarga interrupció la celebració es va reprendre l'any 1979, amb l'impuls de la Societat de Sant Antoni de Valls.
Els Tres Tombs de Sant Antoni de Valls se celebren per norma general el diumenge abans del dia 17 de gener. L'acte central de la festa té lloc diumenge al matí amb la desfilada de totes les cavalleries i carruatges. Cada tomb té un recorregut diferent pels carrers de la vila. En l'actualitat hi participen unes 300 cavalleries d'arreu de Catalunya i Castelló.
L'Encamisada de Falset
L'Encamisada de Falset també es fa en honor a Sant Antoni, el dissabte i el diumenge més propers a la diada del 17 de gener. La celebració es diferencia d'altres cavalcades dels tres tombs d'arreu de Catalunya pel rerefons llegendari que la motiva i per la forma com s'organitza i es desenvolupa en l'actualitat, amb una participació bàsicament local. Els seus orígens se situen a començaments del segle XVII.
L'Encamisada comença el dissabte al migdia amb un repic de campanes i enlairament de coets anunciant la festa. A la nit, els participants amb les seves cavalleries i carros es reuneixen davant del celler de la Cooperativa. El diumenge al matí es fa la benedicció dels animals a la plaça de l'Església, on arriben carruatges i cavalleries procedents del mateix punt de concentració que el dia abans.
La Jota
La jota és una música, un cant i una dansa de parella -tot i que també es pot ballar individualment- estesa per gran part de la península Ibèrica i les illes Balears i Canàries, així com per diferents punts de l'Amèrica Llatina. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l'Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat. Documentada per diverses fonts des de mitjans del segle XVIII, s'ha mantingut viva fins l'actualitat, tan en el cas de la jota ballada com en el de la jota cantada improvisada.
La jota cantada és l'element més singular de la música tradicional a les Terres de l'Ebre, i s'ha mantingut amb força a nombroses localitats. La part musical, va normalment a càrrec d'una rondalla. Pel que fa als continguts, les jotes improvisades tracten -i han tractat- sobre qualsevol tema depenent de l'acte o celebració en que es troben. En actes públics i concerts versen habitualment sobre la festa i la localitat on canten.
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia