L’alcaldessa de Ripoll, el delegat del Govern i el subdelegat de l’Estat, presents en l’acte d’obertura del Museu

El Museu Etnogràfic de Ripoll ha obert avui les seves portes. En una nova seu, situada a la plaça Abat Oliba, i després de deu anys de treballs, avui Ripoll ha celebrat la inauguració del nou equipament. A l’acte hi han estat presents l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, el delegat del Govern, Eudald Casadesús, el subdelegat del Govern de l’Estat, Francesc Francisco-Busquets, el diputat l’àrea de Cultura, Roger Zamorano, el director general de Patrimoni Cultural, Joan Pluma, el director general de Transport Terrestre del Ministeri de Fomemt, Manel Villalante i el mossèn Ramon Boqueras, en representació del Patronat del Museu.
La nova seu permet descobrir el passat recent i la identitat d’un territori i també reconèixer una manera de viure i de sentir. El Museu s’ha readaptat per seguir preservant i enriquint el seu fons i divulgar un llegat que ajuda a entendre una societat a partir d’un patrimoni material i immaterial, del qual destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses. Es concep com un museu d’història i d’antropologia que té la missió de “treballar per a la recerca, la conservació, la interpretació i la difusió del patrimoni històric i cultural de la vila de Ripoll, de la comarca del Ripollès i dels Pirineus gironins, amb l’objectiu de contribuir decisivament al seu desenvolupament i projecció cultural i turística”.
El delegat del Govern, Eudald Casadesús, ha destacat que "avui és gran dia per tots els ripollesos perquè aquest Museu ens ajuda a entendre el nostre passat i a projectar-nos al futur". El de Ripoll és considerat el museu etnogràfic més antic de Catalunya. Va ser concebut durant el primer quart del segle passat gràcies a la iniciativa d’un grup de folkloristes que liderava Tomàs Raguer, l’any 1928. L’any 2000 el Museu va tancar de forma definitiva les portes al públic perquè les seves instal·lacions no reunien les condicions mínimes com a equipament públic.
3