El Govern ha aprovat avui declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Sant Francesc i les restes de l’antic convent de Montblanc (Conca de Barberà).

 

El monument històric està conformat per l’església de Sant Francesc, que inclou la capella barroca situada al carrer de Miquel Alfons, i les restes de l’antic convent, que confronten a la façana lateral, al sud-oest de l’església. El conjunt es troba fora del recinte emmurallat, però inclòs dins del recinte ja declarat bé cultural d’interès nacional, conjunt històric, el 1947.

 

El primer document que fa referència explícita al monestir és de 1238, per les deixes que consten en els testaments de Berenguer de l’Aguda. Aquesta constància escrita fa pressuposar un origen anterior i, per tant, que es tractaria d’un dels convents franciscans més antics de Catalunya. A partir de 1286 es té constància de la construcció de l’actual convent, conformat al voltant d’un claustre amb unes obres que es varen perllongar fins ben entrat el segle XIV i de les quals, pràcticament, no se’n té constància documental.

 

Estilísticament, l'església correspon als inicis del gòtic, amb elements i tradicions constructives encara romàniques. L'interior és d'una sola nau, amb quatre capelles laterals cobertes amb creueria. La nau està coberta amb una estructura de sis arcs apuntats diafragmàtics, suportats per contraforts exteriors que aguanten una coberta a dues aigües sobre una estructura de fusta. L’església està capçada per un absis poligonal. Adossat hi havia un claustre, que es va enderrocar al segle XIX coincidint amb la construcció d’una destil·leria. Al mur nord hi ha adossada una capella del segle XVII, coberta amb cúpula. L’església es conserva sencera i és, potser, l’església gòtica franciscana més ben conservada del país.