El Departament de Justícia, a través del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) coorganitzen les jornades Justícia, Democràcia i Estat de Dret. Diàlegs a l’Escenari de la Globalització, un cicle de conferències a càrrec d’experts reconeguts internacionalment que permetrà debatre sobre el futur i les perspectives de la societat occidental en relació amb la justícia. Les jornades són fruit del conveni signat entre les tres institucions que s’ha aprovat avui per un acord del Govern de la Generalitat.

 

La consciència contemporània sobre la universalitat dels drets humans porta cap a un concepte cada vegada més exigent de justícia global, que fa esclatar els límits de les justícies locals nacionals. D’altra banda, la necessitat de trobar solucions ràpides als conflictes està generant l’extensió de fórmules privades de resolució de controvèrsies.

 

Aquestes jornades es faran els dies 26 d’abril i 3, 10, 17 i 24 de maig, al CCCB, sota la direcció de José Manuel Bandrés, magistrat del Tribunal Suprem, i Pere Fabra, professor de filosofia del dret i vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya. S’hi debatran temes com ara la globalització econòmica i cultural, la revolució de les tecnologies de la informació, la redistribució de la sobirania dels estats cap a organismes supranacionals, el sorgiment de crisis d’abast mundial, l’aparició de tècniques privades de regulació de conflictes o l’emergència de nous tipus de drets.

 

Jaume Badia, subdirector del CCCB

Ramon Camp i Batalla, vocal del Consell General del Poder Judicial

Pilar Fernández i Bozal, consellera del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Ernesto Garzón Valdés, professor emèrit de ciències polítiques a la Universitat de Magúncia i autor, entre altres obres, de Calamidades (Gedisa, 2004)  

Presentació: José Manuel Bandrés, magistrat del Tribunal Suprem

 

Alan Rau, catedràtic de dret a la Universitat de Texas, a Austin

Presentació: Víctor Ferreres, professor titular de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i professor ordinari de dret constitucional a l’Escola Judicial

Thomas Pogge, professor de filosofia i afers internacionals a la Universitat de Yale i autor, entre altres obres, de La pobreza en el mundo y los derechos humanos (Paidós Ibérica, 2005)

Presentació: Pere Fabra, professor de filosofia del dret i vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya

Peer Zumbansen, director del Critical Research Laboratory in Law & Society, Osgoode Hall Law School, Universitat de York, Canadà

Presentació: Roser Bach, magistrada i directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia

Antoine Garapon, magistrat, secretari general de l'Institut des Hautes Études sur la Justice, París, i autor, entre altres obres, de Juez y democracia, una reflexión muy actual (Flor del Viento, 1998)

Presentació: Félix Azón, vocal del Consell General del Poder Judicial

Ernesto Garzón Valdés (Córdoba, Argentina, 1927) és professor emèrit de ciències polítiques de la Universitat de Magúncia (Alemanya) i expert en filosofia moral, filosofia política i filosofia del dret. Ha estat professor de filosofia del dret a les universitats de Córdoba i de La Plata, d’Argentina, i, després de exiliar-se a Alemanya a causa de la dictadura argentina, va ser professor a les universitats de Bonn, Colònia i Magúncia. També és professor visitant en diverses universitats europees i llatinoamericanes, com la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i l’Institut Tecnològic Autònom de Mèxic, i ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de València, la Universitat d’Hèlsinki, la Universitat de Valparaíso i la Universitat de Buenos Aires, entre d’altres. És membre de les Acadèmies de Ciències Socials i de Dret de Córdoba i de Buenos Aires, i de l’Acadèmia de Ciències de Finlàndia, i és president de la Fundació Col·loqui Jurídic Europeu de Madrid, entre altres organismes i fundacions.

 

Autor de diversos llibres, ha publicat, així mateix, un gran nombre d’articles en més de cinc idiomes i en una vintena de països. Les seves publicacions més recents inclouen Calamidades (Gedisa, Barcelona, 2004); Por qué estoy aquí. Tres justificaciones y una excusa (Universidad Nacional, La Rioja, 2005), i Tolerancia, dignidad y democracia (Universidad Inca Garcilaso de la Vega, Lima, 2006).

 

Thomas Pogge (Hamburg, 1953) és professor adjunt de la Facultat de Dret i imparteix la Càtedra Leitner de Filosofia i Relacions Internacionals a la Universitat de Yale. Doctorat en Filosofia i Afers Internacionals per la Universitat de Harvard el 1983, és director d’investigació al Centre d’Estudi de la Ment en la Natura (CSMN) de la Universitat d’Oslo i imparteix classes de Filosofia i Afers Internacionals al Centre de Filosofia Aplicada i Ètica Pública (CAPPE) de la Universitat Nacional Australiana. Anteriorment havia impartit classes de filosofia i ciències polítiques a la Universitat de Columbia.

Ha escrit extensament sobre filosofia política, i les seves tesis sobre la pobresa mundial i la justícia global són pioneres en el seu camp. En aquesta línia de recerca, dirigeix dos projectes internacionals per garantir l’accés als medicaments essencials i per avaluar l’abast de la pobresa femenina al món.

Les seves publicacions més recents inclouen Politics as Usual (Polity, 2010); Kant, Rawls and Global Justice (Shanghai Translation Press, 2010), i, en espanyol, Hacer justicia a la humanidad (FCE, 2009) i La pobreza en el mundo y los derechos humanos (Paidós, 2005).

 

 

Alan Rau és catedràtic de dret a la Universitat de Texas, a Austin, i expert en l’àrea de contractes i de resolució alternativa de litigis, en particular, d’arbitratge.

És membre del Commercial and International Panels of the American Arbitration Association i ha estat professor visitant a la Universitat de Toronto, a la Universitat Xinesa de Ciències Polítiques i Dret de Pequín, a la Facultat de Dret de la Universitat de Ginebra i a les Universitats de la Sorbona i de Panthéon-Assas de París.

És coautor de Processes of Dispute Resolution: The Role of Lawyers  (Foundation Press, 2002); ADR and Arbitration: Statutes and Commentary (West, 1998), i Cases and Materials on Contracts (West, 1992), i és autor de diversos articles: «The Arbitrability Question Itself» (American Review of International Arbitration, 1999), «La Contractualisation de l’Arbitrage: Le Modèle Américain» (Revue de l’Arbitrage, 2001) i «All You Need to Know About Separability in Seventeen Simple Propositions» (American Review of International Arbitration, 2003).

 

És professor de dret i catedràtic de recerca en teoria legal i governabilitat econòmica transnacional de l’Osgoode Hall Law School de la Universitat de York, Toronto.

Va cursar els estudis superiors en dret a les universitats de París, Frankfurt i Harvard, i des de l’any 2004 és el director del Laboratori de Recerca Crítica en Dret i Societat de l’Osgoode Hall Law School de la Universitat de York, Toronto, on dirigeix dos programes d’investigació: el de Recerca comparativa en dret i política econòmica i el Laboratori col·laboratiu de recerca urbana.

És també codirector del Centre d’Unió Europea d’Excel·lència d’aquesta universitat. I va ser professor visitant de governança corporativa i dret transnacionals a la Facultat de Dret de la Universitat de Dublín i professor visitant de l’Institut Internacional de Sociologia Legals a Oñati, Espanya.

Entre les seves publicacions i articles més recents destaquen: Rough Consensus and Running Code: A Theory of Transnational Private Law (Hart Publishing, 2010);«The Conundrum of Order: The Concept of Governance from an Interdisciplinary Perspective», a David Levi-Faur, The Oxford Handbook on Governance (OUP, 2011); «Law, Economics, and Evolutionary Theory: State of the Art and Interdisciplinary Perspectives», a Law, Economics, and Evolutionary Theory (Peer Zumbansen & Gralf-Peter Calliess, ed., Edward Elgar, 2010).

 

Antoine Garapon (1952)

 

És magistrat, doctor en dret i secretari general de l’Institut d’Alts Estudis sobre Justícia (IHEJ) de París. Anteriorment va exercir com a jutge de menors a Valenciennes (1980-1982) i a Créteil (1983-1990), i posteriorment va ser professor de l’Escola Nacional de la Magistratura entre els anys 1990 i 2001. Forma part de la Junta Directiva de l’Associació Spitzer Olga, dedicada a la gestió d’institucions per a nens i adolescents amb dificultats, des de l’any 1993.

És editor de la revista Esprit i ha escrit a bastament sobre temes legals, culturals, històrics i polítics. Dirigeix la col·lecció «Bien Commun»,a l’editorial Michalon de París, i col·labora setmanalment a la ràdio nacional France-Culture.

Autor de més d’una trentena de llibres, tots ells dedicats al dret i a la justícia, entre les seves obres més recents destaquen: Imaginer la loi: le droit dans la littérature (Michalon, París, 2008); Juger en Amérique et en France: culture juridique française et common law (O. Jacob, París, 2003); Des crimes qu’on ne peut ni punir ni pardonner: pour une justice internationale (O. Jacob, París, 2002); Et ce sera justice: punir en démocratie (O. Jacob, París, 2001), i Juez y democracia. Una reflexión muy actual (Flor del Viento, 1998).