La delegació del Govern a Madrid commemora el centenari del naixement de Mercè Rodoreda amb una exposició al voltant d’aquesta escriptora, la més traduïda de la literatura catalana contemporània.

 

 “Mercè Rodoreda, espejo de lenguas" s’inaugura al Centre Cultural Blanquerna (c/ Alcalá, 44) dilluns 15 de setembre de 2008 i es podrà visitar fins el 6 de gener de 2009. El delegat del Govern a Madrid, José Cuervo, presenta aquesta mostra en un acte en el qual també intervenen el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner i la comissaria de la mostra, Marina Gustà, doctora en Literatura Contemporània a la Universitat de Barcelona.

 

“Mercè Rodoreda, espejo de lenguas" vol mostrar alguns fragments de La plaça del Diamant, una de les novel·les més conegudes d’aquesta escriptora, traduïts a onze idiomes diferents. Des del castellà, l’italià, l’anglès o el romanès i altres llengües europees fins el xinès o el japonès, passant per altres llengües d’arreu del món. Es poden llegir i es poden escoltar els textos en qualsevol dels idiomes seleccionats. Aquesta mostra també recrea l’atmosfera de Rodoreda amb algunes fotografies i objectes. Finalment un audiovisual recull alguns relats, músiques o veus que ofereixen una visió global de l’obra de Rodoreda.

 

Aquesta exposició forma part dels actes programats amb motiu de l’Any Rodoreda, una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans), la Institució de la Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull.

 

La delegació del Govern a Madrid es va sumar a l’Any Rodoreda amb diversos actes presentats al Centre Cultural Blanquerna. A més, la primavera d’enguany, va tenir lloc, amb motiu de la Setmana de la Cultura Catalana a Madrid, una lectura dramatitzada que l’artista Ana Belén va oferir d’una adaptació de La plaça del Diamant dirigida per Joan Ollé. També el Teatre Nacional de Catalunya va presentar a Madrid una adaptació teatral d’aquesta mateixa obra, realitzada per Josep Maria Benet i Jornet i dirigida per Toni Casares.

 

 

 

El Centre Cultural Blanquerna organitza, de forma paral·lela a l’exposició, diverses taules rodones i lectures en homenatge a la figura de Rodoreda. Totes tindran lloc a les 19:30 hores.

 

18 setembre 2008. Presentació del cicle i primera sessió “Agafar el buit entre les mans”. Amb la participació de: Mercè Ibarz, escriptora i periodista i Juan Pedro Quiñonero, escriptor.

 

9 d’octubre 2008. Taula rodona “El silenci de la guerra”. La Guerra Civil i l’exili en l’obra de Mercè Rodoreda amb els escriptors Josep Maria Fonalleras, Clara Janés i Carles Torner, cap de l’àrea d’Humanitats de l’Institut Ramon Llull.

 

23 d’octubre 2008. “Gran Angular”. L’obra de Rodoreda des de l’òptica de les relacions entre literatura i ficció, entre la memòria i la història. Intervindran els periodistes Carmen Alcalde i Fernando Olmeda.

 

6 novembre 2008. Taula rodona “Els contorns de la paraula”. Mercè Rodoreda vista des del diàleg entre la literatura, la imatge i el moviment. Intervenen: Mario Gas, director teatral; Antonio Monegal, professor i assagista i Agustí Villaronga, cineasta.

 

20 novembre 2008. Lectura dramatitzada de Rodoreda. Aquest és l’únic acte que tindrà lloc a la Residencia de Estudiantes (c/ Pinar, 23) a les 19:30 hores. “La mort i la primavera”, versió del poeta Albert Roig amb els actors Silvia Bel i Karra Elejalde. Rodoreda va considerar aquesta creació la seva obra mestra. Durant quasi 40 anys la va reescriure i, a la seva mort, restava encara inacabada. És la seva obra més poètica, tràgica i ambiciosa.

(Barcelona, 1908 - Girona, 1983). Està considerada com una de les escriptores més importants de la narrativa catalana contemporània i és, probablement, la més internacional. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil espanyola l'obliguen a exiliar-se primer a França i, després, a Ginebra. Tornarà a Catalunya l’any 1979. A més de narradora (la seva obra ha estat traduïda a quasi uns trenta idiomes) ha escrit poesia i teatre. Amb Aloma obté el premi Crexells (1937), obra de la qual publicarà posteriorment la versió revisada i definitiva (1969). L’any 1954, coincidint amb la seva estada a Ginebra, escriu títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), la més coneguda, emblemàtica, portada al cinema i traduïda a nombrosos idiomes, El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967). A la seva tornada de l’exili, a finals dels anys setanta, torna a Catalunya i publica Mirall trencat (1974). En la seva darrera etapa literària escriu dues obres l’any 1980: Viatges i flors  i  Quanta, quanta guerra. Finalment, l’any 1986 veu la llum la seva obra pòstuma: La mort i la primavera.