La Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departament de Benestar Social i Família, inaugurarà demà la segona exposició de l’any, que duu com a títol genèric ‘Assonàncies, Ressonàncies, Dissonàncies i Estridències’.

 

Aquesta exposició mostra les obres de quatre joves artistes que, malgrat tenir un contingut diferent cadascuna, tracten d’explicar la relació que estableixen les persones amb els elements sonors i auditius que són presents en diferents àmbits de la vida quotidiana. Segons els autors, el fet d’explicar una història oralment, d’adoptar un determinat llenguatge en sintonia amb la ciutat i entorn, del sentiment aparentment nostàlgic en escoltar un casset antic, o de sentir les vibracions d’un ultrasò, fa que indaguem en temes com ara la memòria, l’experiència vital, la nostàlgia o els límits de la percepció.

 

El primer dels quatre projectes que es podran veure a l’exposició serà “Serendipity”, de Laia Estruch, que consta de tres performances (posteriorment reproduïdes en MP3) en les quals la pròpia autora relatarà, com si expliqués un conte, les anècdotes, fets fortuïts i situacions que li han ocorregut a l’hora d’elaborar la proposta artística. En aquest treball metareferencial, l’autora també vol posar en valor la força de la tradició de la literatura oral i els elements morfològics que caracteritzen les rondalles populars.

 

“Lugares hablados”, de Cristina Hidalgo, consta d’una projecció audiovisual en què sis amics de l’artista responen a la pregunta de quan van deixar de sentir-se turistes a Barcelona. El llenguatge que fan servir cadascun indica, segons Hidalgo, la seva inscripció en un context social, econòmic i històric determinat. La segona part del projecte consta dels mateixos vídeos doblats pels propis protagonistes, de manera que imatge i so no coincideixen i aboquen a l’espectador a una mena de ressonància.

 

En tercer lloc, la Sala d’Art mostrarà el projecte “Ruido y nostalgia”, de Nicolás Rojas, que proposa al visitant que dugui cintes de casset i les introdueixi en un reproductor que les convertirà en CD. Rojas vol fer veure a l’espectador que aquella aparent sensació de nostàlgia cap a la cinta es transforma en una experiència nova.

 

Finalment, la Sala d’Art també exposarà “Brown”, de Carlos Valverde, basada en la hipòtesi científica segons la qual existeix una nota marró, una freqüència d’ultrasò. L’autor ha habiliat un dispositiu que emetrà aquesta nota greu i una estructura metàl·lica que vibra, de manera que l’espectador pot comprovar l’efecte de l’ultrasò, ja que a la pràctica no és audible. Amb això, l’artista convida al pensament sobre els límits de la percepció humana.

 

Els quatre artistes exposants van ser seleccionats el 2010 mitjançant una convocatòria pública, i han estat tutoritzats per Ane Agirre, Juan Canela, Julieta Dentone i Alexandra Laudo, també escollits mitjançant una selecció pública. A diferència d’una sala d’exposicions convencional, la Sala d’Art Jove compta amb la figura d’un tutor, que forma als joves creadors, els ajuda a conceptualitzar la seva obra i a créixer professionalment.

 

‘Assonàncies, Ressonàncies, Dissonàncies i Estridències’ s’inaugurarà demà a les 20h i es podrà visitar fins el 15 de setembre. La Sala d’Art Jove està situada al C/ Calàbria, 147 de Barcelona, i l’horari d’obertura és de 10h a 20h en dies laborables.

 

La Sala d’Art Jove, gestionada per l’Agència Catalana de la Joventut del Departament de Benestar Social i Família, està destinada a la producció i difusió de pràctiques artístiques emergents. La seva programació es configura a partir d’una convocatòria pública i de periodicitat anual, amb l’abast circumscrit a Catalunya i dirigida a joves menors de 30 anys.

Una aposta important de la Sala d’Art Jove és l’articulació d’un procés de formació amb els artistes seleccionats a l’hora de produir les diferents exposicions. Aquest procés es realitza a través de dinàmiques informals, de procediment en horitzontal, i es compta amb la participació de diferents professionals que articulen conjuntament amb els artistes un procés de producció compartit. D’aquesta manera, l’espai s’ha convertit en un autèntic laboratori per a l’experimentació i la formació.