El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i de la directora dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Cristina Bosch, ha presidit avui, a Lleida, la presentació de l’estudi ‘El cost dels pinsos com a factor crític del porcí català’.

 

El conseller ha constatat que un dels reptes del sector ramader català és “sumar massa crítica per a aconseguir un millor posicionament a l’hora de negociar la compra de matèries primeres per optimitzar els preus resultants i així guanyar en la relació de cost-benefici i garantir la seva competitivitat”. Es tracta, com ha afegit Pelegrí, de sumar sinèrgies per cercar les vies i instruments de millora que permetin al sector esdevenir més eficient i competitiu i ha fet una crida a la unitat del sector en aquesta línia: “Hi ha molt de camí a recórrer per a ser més eficient i aconseguir una major rendibilitat, i això passa per ser capaços de sumar sinèrgies en el propi sector, i podem fer-ho. Juntament amb Aragó, som la cinquena regió productora de porcí d’Europa, i hem d’aconseguir plegats, tots els agents del sector i amb el suport de l’Administració, superar els actuals handicaps”.

 

En aquest sentit, el titular del Departament també ha fet palès que cal buscar la complicitat sector-administracions, i que aquestes han de facilitar l’aprofitament òptim dels mitjans de transport en les millors condicions per poder reduir els costos del sector, i ha incidit en què l’actual és un moment important en què s’està negociant la Política Agrària Comuna (PAC) més enllà del 2013 que condicionarà el futur del sector i des del Govern s’aposta per un model d’economia social de mercat que permeti tenir instruments de gestió per evitar les injustícies i desequilibris que es donen en els preus al sector.

 

I és que l’informe ‘El cost dels pinsos com a factor crític del porcí català’ fa una anàlisi econòmica del procés d’aprovisionament i producció de pinso en el sector porcí, i constata que Catalunya, que conjuntament amb Aragó, constitueix la cinquena regió més productora de porcí d’Europa, darrera de França, Alemanya, Holanda, i Dinamarca, presenta un preu del pinso superior al de l’Estat i molt superior al d’aquest grup de països. També evidencia que la pràctica totalitat de la producció a Catalunya i a l’Estat és industrial, mentre en l’esmentat grup d’altres quatre països la producció no industrial (a la granja) suposa del 30 – 60% del total. Val a dir que en producció industrial, l’Estat espanyol és el major productor europeu i Catalunya representa un productor rellevant especialment en porcí.

 

Una altra de les conclusions de l’estudi posa de manifest que la producció a Catalunya (i a l’Estat) està menys concentrada que a l’esmentat grup de països, i que mentre a Catalunya els fabricants no estan relacionats amb la producció i el comerç de primeres matèries i a l’Estat en ocasions són també productors (cooperatives), al grup d’altres quatre països sovint també són productors i/o comerciants de primeres matèries.

 

L’anàlisi de les dades de l’estudi assenyala que l’aprovisionament de primeres matèries a Catalunya presenta uns importants handicaps com són: els preus més alts de les matèries a les llotges i les altes despeses de compra, especialment el transport, de manera que, en conjunt, les diferències suposarien un encariment del cost de producció (porc) d’uns 5 €en relació a l’Estat espanyol (centre) i d’al voltant de 10€en relació a Europa (nord).

 

Les causes més rellevants serien: el dèficit de producció obliga a comprar el 80-90% del consum i la major part de la compra (60%) és d’importació (Franca, Ucraïna, etc); la feble estructura de compra a causa de les importacions: venda centralitzada (grans operadors) – compra bastant atomitzada (fabricants de pinso); i el fet que el mitjà de transport sigui quasi únicament el camió, que és el més car, i que les despeses portuàries siguin altes.

 

Així doncs, l’estudi apunta la necessitat de millorar la posició del sector com a comprador de matèries primeres per tal d’obtenir millors preus (concentrar la capacitat de compra i promoure la creació d’un Operador vinculat al sector i capaç d’anar a comprar en origen); així com d’incrementar l’ús del transport per ferrocarril, en condicions favorables, i negociar amb els agents portuaris les millores en el servei i el cost. També se’n desprèn que cal explorar les possibilitats d’incrementar el consum de matèries alternatives (subproductes diversos) en la composició del pinso; adequar la capacitat productiva a la demanda, amb fàbriques de dimensió adequada; optimitzar la gestió de les fàbriques, i especialment d’aquelles amb costos alts, entre altres.