El passat 26 de maig, el Catalan Observatory, impulsat pel Patronat Catalunya Món a la London School of Economics, va organitzar la conferència "La cultura catalana en el debat internacional", a càrrec de Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull. A la conferència hi van assistir representants del Govern de la Generalitat i també de l’Estat espanyol, com ara el delegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit, Josep Suárez i l’ambaixador espanyol al Regne Unit, Carles Casajuana. També nombrosos estudiants de la London School of Economics i catedràtics d’altres universitats angleses.
Villatoro va exposar el procés de creació a Catalunya d’una cultura completa i moderna, oberta a la contemporaneïtat i als canvis, i que ha potenciat una identitat col·lectiva basada en la llengua. Segons el ponent, aquest procés ha fet possible un model de cohesió social que ha facilitat la integració de les persones nascudes a fora de Catalunya i ha permès impulsar una cultura capaç de ser present avui en el context internacional que ha combinat amb encert innovació i tradició.
Segons Villatoro, la projecció de la cultura catalana quedaria desvinculada de tot debat polític sobre l’organització de les diverses realitats existents a l’Estat espanyol. Així, la internacionalització de la cultura catalana és assumible des de qualsevol posició política, ja sigui autonòmica, unitària, federal o independentista, mentre es defensi la importància de preservar la diversitat de les cultures. La cultura catalana té molt per aprendre i també molt a oferir, amb valors com la creativitat i la modernitat que la fan atractiva en el context internacional. El ponent va posar com exemple d’aquesta vitalitat internacional l’exposició de Miró a la Tate Modern de Londres i el programa d’activitats paral·leles que l’acompanya.
Vicenç Villatoro és llicenciat en Ciències de la Informació, escriptor i periodista. Va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004) i director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000). Entre els anys 1999 i 2002, va ser diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Com a periodista ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació i com a escriptor ha publicat una dotzena de novel·les, a més de llibres de poesia, memorialístics, de divulgació i d'assaig polític.
Villatoro va exposar el procés de creació a Catalunya d’una cultura completa i moderna, oberta a la contemporaneïtat i als canvis, i que ha potenciat una identitat col·lectiva basada en la llengua. Segons el ponent, aquest procés ha fet possible un model de cohesió social que ha facilitat la integració de les persones nascudes a fora de Catalunya i ha permès impulsar una cultura capaç de ser present avui en el context internacional que ha combinat amb encert innovació i tradició.
Segons Villatoro, la projecció de la cultura catalana quedaria desvinculada de tot debat polític sobre l’organització de les diverses realitats existents a l’Estat espanyol. Així, la internacionalització de la cultura catalana és assumible des de qualsevol posició política, ja sigui autonòmica, unitària, federal o independentista, mentre es defensi la importància de preservar la diversitat de les cultures. La cultura catalana té molt per aprendre i també molt a oferir, amb valors com la creativitat i la modernitat que la fan atractiva en el context internacional. El ponent va posar com exemple d’aquesta vitalitat internacional l’exposició de Miró a la Tate Modern de Londres i el programa d’activitats paral·leles que l’acompanya.
Vicenç Villatoro és llicenciat en Ciències de la Informació, escriptor i periodista. Va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2002-2004) i director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000). Entre els anys 1999 i 2002, va ser diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Com a periodista ha treballat en nombrosos mitjans de comunicació i com a escriptor ha publicat una dotzena de novel·les, a més de llibres de poesia, memorialístics, de divulgació i d'assaig polític.
