Fruit d’un ampli consens entre els grups parlamentaris de la Comissió de Polítiques de Joventut, el teixit associatiu juvenil i el món local, s’elevarà al Govern perquè l’aprovi mitjançant un decret
Inclou 25 compromisos per millorar la situació actual dels joves i preveu un sistema d’indicadors que permetrà avaluar l’assoliment d’aquests objectius
El Consell Rector del Pla Nacional de Catalunya (PNJCat) 2010-2020, integrat per la Direcció General de Joventut, el moviment associatiu juvenil i les entitats municipalistes, elevarà avui al Govern el que serà el full de ruta de les polítiques juvenils durant aquesta dècada perquè l’aprovi mitjançant un decret. El director general de Joventut, Toni Reig, que l’ha presentat avui en roda de premsa, junt amb els representants del Consell Rector del PNJCat, ha destacat que “es tracta d’un document àmpliament consensuat que unifica les polítiques de joventut que desplegarà no només la Generalitat sinó també el conjunt de les administracions locals”.
En el redactat del decret es destaca la necessitat d’establir un pla integral, transversal, interinstitucional i interdepartamental, que faciliti el projecte de vida dels i les joves, especialment en la situació econòmica de crisi que els afecta, però també com una acció continuada que tingui incidència en l’agenda de les administracions i institucions implicades. El PNJCat s’estructura en tres projectes que concretaran els objectius, les accions i les mesures a desenvolupar per la Generalitat, els ens locals i el moviment juvenil organitzat a través de plans d’actuació.
Aquest Pla vol fer front a 7 reptes estratègics que engloben els àmbits cabdals per a una persona jove: la trajectòria educativa, la carrera laboral, la transició domiciliària, assolir una vida saludable, el desenvolupament personal i la participació política, l’accés a la cultura i la integració social. El PNJCat 2010-2020 concreta aquests reptes en 25 fites a assolir l’any 2020 que s’expressen a través d’indicadors avaluables. Així, se’n podrà fer un seguiment anual i, a meitat de la seva vigència, el 2015, fer-ne l’avaluació i revisió estratègica.
25 fites per al 2020
Entre aquestes fites destaca per la seva rellevància i pel caràcter central en les polítiques de joventut la d’incrementar la taxa d’emancipació juvenil. El Pla es marca com a fita arribar el 2020 amb una taxa d’emancipació del 35% de la població juvenil catalana, en la franja dels 16 als 29 anys.
Per assolir l’èxit en la trajectòria educativa, el PNJCat 2010-2020 estableix diferents indicadors que s’han d’assolir en finalitzar el Pla i que es concreten en:
- Incrementar la taxa de graduació a l’ESO (alumnes graduats de quart d’ESO) fins al 90%.
- Reduir l’abandonament prematur dels estudis (joves de 18 a 24 anys que han assolit com a màxim la primera etapa de l’educació secundària) passant del 32% actual al 16% l’any 2020.
- Augmentar la corresponsabilitat de les famílies en l’educació dels seus fills.
- Mantenir el nivell d’estudis superiors entre la gent jove (població de 25 a 34 anys amb estudis universitaris) al 40% el 2020.
Amb l’objectiu de reeixir en la trajectòria laboral, s’aposta per millorar les condicions laborals i la qualitat del treball juvenil. Els compromisos que s’han establert per al 2020 en aquest àmbit són els següents:
- Reduir l’atur juvenil (en la franja dels 16 als 29) perquè sigui, com a màxim, un 50% més elevat que la resta de població.
- Augmentar l’emprenedoria jove (taxa d’ocupació per compte propi) fins al 10%.
- Reduir la temporalitat en la contractació juvenil (població de 16 a 29 anys ocupada assalariada amb contracte temporal en relació a la resta de la població) fins al 25%.
- Reduir la sinistralitat laboral (accidents en jornada de treball amb baixa en la població de 16 a 29 anys ocupada assalariada en relació a la resta de la població) fins al 40%.
Quant a l’èxit en la trajectòria domiciliar de les persones joves es plantegen tres compromisos:
- Reduir l’esforç econòmic juvenil (en la franja dels 16 fins als 34 anys) per la compra d’un habitatge, tenint en compte els seus ingressos, perquè les persones joves “només” hagin de fer el doble d’esforç que la resta de la població per accedir a un habitatge d’obra nova.
- Reduir l’esforç econòmic juvenil pel lloguer de l’habitatge, perquè el 2020 el salari destinat al lloguer sigui del 40%.
- Augmentar el nombre de joves, dels 20 als 34 anys, emancipats allotjats en règim de lloguer fins al 55%.
Per promoure la vida saludable el PNJCat 2010-2020 es fixa tres fites:
- Augmentar la pràctica esportiva entre els joves (de 15 a 29 anys que fan activitat física moderada o intensa) fins al 53%.
- Reduir la taxa d’embarassos adolescents fins al 9,5 per mil.
- Minvar el consum de risc d’alcohol (població de 15 a 29 anys que pren com a mínim 5 consumicions d’alcohol en una ocasió de consum durant un cop al mes) fins al 6,8%.
Respecte l’objectiu d’avançar cap a l’autonomia personal i la participació política, el PNJCat 2010-2020 aposta per incrementar la intenció de vot juvenil, augmentar les pràctiques participatives juvenils i assolir una taxa d’associacionisme jove del 40% el 2020.
En el camp de la cultura, es marca com a fita aconseguir un augment de lectors perquè el 2020 el 60% dels joves de 16 als 29 anys llegeixen dos llibres o més en un any; incrementar l’assistència a espectacles de teatre, circ i dansa fins al 43%, i potenciar l’ús social del català, de manera que s’assoleixi una taxa de catalanoparlants i de bilingües habituals del 55% l’any de finalització del Pla.
Finalment, en els objectius de caire social, es determina com a objectiu aconseguir una distribució equitativa del treball domèstic entre gèneres, basada en la ràtio del temps dedicat a les tasques de la llar; disminuir la victimització delictiva dels joves (percentatge de població que afirma haver estat víctima d’un fet delictiu) fins al 1,5%, i reduir la desigualtat de renda juvenil perquè el 2020 el quintil més ric de la població activa entre 16 i 29 anys tingui uns ingressos un 3,5% superiors que el quintil més pobre.
L’aprovació del PNJCat 2010-2020 mitjançant decret de Govern respondrà al compliment de la llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de Polítiques de Joventut que estableix que s’ha de dotar de rang legal. Així, es convertirà en l’instrument de planificació estratègica de les polítiques de joventut de Catalunya, amb naturalesa de pla sectorial de coordinació en matèria de joventut tant de la Generalitat com dels governs locals.
