La presència d’aquests ocells a la comarca és molt excepcional, els Agents Rurals l’han vist molt ocasionalment a les immediacions de la Sèquia Major de Vila-seca, on s’ha pogut escoltar el típic cant amb una veu greu de la qual li prové el nom castellà de ‘avetoro'
Una unitat del Cos d’Agents Rurals al Tarragonès del Departament d’Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) han trobat a les instal·lacions d’un recinte industrial de Tarragona un au que va ser identificada com un exemplar de Bitó (Botaurus estellaris), que semblava estar ferit.
Els Agents Rurals han qualificat el fet de sorprenent, ja que es tracta d’un d’una espècie autòctona d’ocell que es troba catalogada en perill d’extinció i que els seus avistaments són molt esporàdics i rars.
L’ exemplar presentava símptomes de malnutrició i deshidratació, així com un edema al cap i lesions en una de les potes. Pel que, una vegada estabilitzat pels agents, va ser traslladat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa del DAAM.
Un au molt especial
La presència d’aquests ocells a la comarca és molt excepcional. El Agents Rurals l’han pogut veure en molt poques ocasions, en les immediacions de la Sèquia Major de Vila-seca (paratge declarat Espai d’Interès Natural), on s’ha pogut escoltar el típic cant amb una veu greu de la qual li prové el nom castellà de ‘avetoro'.
El Bitó és un ocell d'aiguamoll i viu als canyissars de llacunes, embassaments i goles abandonades de rius. És una au d’hàbits nocturns i prefereix les extensions de canyissos i bogues, és a dir, zones amb vegetació que sobresurt de l’aigua i que el permeten amagar-se i pescar.
Ates els seus costums, la presència del bitó ens indica que l'hàbitat està ben conservat i hi ha prou aliment disponible i, per tant, és un bon indicador del grau de conservació d'un espai. A més, es tracta d'una espècie "paraigua", és a dir, que les actuacions destinades a protegir-la beneficien moltes altres espècies que viuen a les zones humides i que estan per sota de la piràmide alimentària.
La situació del bitó a Catalunya
A Catalunya és molt escàs, amb una població nidificant al límit de l’extinció i
que en els últims anys és inferior als cinc mascles territorials i darrerament un o dos exemplars als Aiguamolls de l’Empordà.
Per poder afavorir aquesta espècie cal gestionar l'hàbitat on viu i mantenir la successió del canyissar en les seves primeres fases, reperfilar els canals per afavorir les zones d'alimentació, gestionar els nivells i la qualitat de l'aigua i recuperar aiguamolls que han desaparegut.
La Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat ha presentat un inventari de diferents zones humides, llacunes,... i està analitzant diferents mesures de conservació i gestió a efectes de facilitar la recuperació de diferents espècies de la fauna protegida i en perill d’extinció, com és avui en dia el Bitó.
