Ens ha deixat el periodista Carles Sentís i Anfruns als 99 anys. Nascut a Barcelona, periodista que va passar per la política, la seva biografia recorre el segle XX amb totes les seves convulsions, incerteses, fracassos col·lectius i èxits nacionals, molts dels quals va viure com un testimoni en primera persona: des del moment d’incerta glòria de la proclamació de la II República el 6 d’octubre de 1934, l’esclat de violència del juliol de 1936, la victòria franquista, els judicis de Nuremberg, fins a la recuperació de la democràcia i la Generalitat o els Jocs Olímpics de Barcelona. La Generalitat el va distingir amb la Creu de Sant Jordi.

 

La seva trajectòria recorre totes les complexitats i contradiccions del segle XX a Catalunya, que no són de fàcil judici i malgrat les quals Sentís mai va trencar del tot amb el país, amb iniciatives com una de les primeres publicacions periòdiques en català, el “Tele-estel” o el tarannà del diari “Tele/Exprés”, que va dirigir. Amb la seva tasca periodística i de contactes amb la societat civil, el seu tarannà liberal i la seva convicció democràtica, va ajudar a preparar el que havia de ser el restabliment de la democràcia i de la Generalitat. Com a diputat al Congrés del desaparegut partit Unión de Centro Democrático, va col·laborar en la redacció de la Constitució espanyola de 1978. Recentment lamentava l’article que impedeix una col·laboració més estreta entre comunitats autònomes afins, i es declarava partidari del concert econòmic per a Catalunya.

 

Carles Sentís va publicar el seu primer article el juny del 1931. En la seva obra destaquen cròniques com el “Viatge en Transmiserià”, on Sentís destapava les dures condicions de l’onada immigratòria que arribava a Catalunya als anys trenta procedent del sud d’Espanya. Va ser testimoni de les atrocitats als camps de concentració alemanys després de la Segona Guerra Mundial, i també va tenir l’oportunitat de cobrir els judicis contra els responsables nazis de Nuremberg, els primers per crims contra la humanitat. La seva producció periodística, que va desenvolupar a “La Veu de Catalunya”, “L’Instant”, “La Vanguardia”, “l’Avui”, l’agència Efe i Ràdio Barcelona, entre d’altres, quedarà com la d’un testimoni català de grans esdeveniments del segle passat.

 

Carles Sentís estava casat amb Maria Casablancas, i deixa tres fills i diversos néts.

 

 

Palau de la Generalitat, Barcelona 19 de juliol de 2011