. La satisfacció amb el treball és molt similar entre sexes i els majors de 45 anys són els que fan una millor valoració de la seva feina

. Les persones amb càrrecs directius són les més satisfetes amb el seu lloc de treball (8) i les que ocupen feines no qualificades les que menys (7,22)

. Com més petit és el centre de treball més satisfets estan els treballadors i treballadores.

. Entre els aspectes que més satisfan els treballadors i treballadores hi ha l'ambient de treball en relació amb els companys (7,87) i l'activitat desenvolupada (7,77)

. Els aspectes pitjor valorats són els ajuts socials proporcionats per l'empresa (4,56) i les possibilitats de promoció (5,39)

El Departament de Treball ha presentat aquest matí l'Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball a Catalunya, elaborada per conèixer millor quina és la percepció que tenen els treballadors i treballadores catalans sobre la seva feina en general i sobre aspectes concrets com la jornada, el sou, l'estabilitat o la relació amb els companys, entre d'altres. L'Enquesta s'ha fet gràcies a un conveni signat entre el Departament, l'Idescat i el Ministeri de Treball i Afers Socials que ha permès fer una una ampliació de la mostra de l'Enquesta que fa l'esmentat Ministeri per al conjunt de l'Estat.

Aquesta estadística elaborada a partir d'enquestes a 2.180 persones ocupades suposa aprofundir en el coneixement del grau de satisfacció que senten els treballadors i treballadores de Catalunya, un aspecte que ja recollia amb un menor nivell de detall l'Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC), més centrada en els aspectes relatius a la seguretat i salut laborals. Catalunya és la primera Comunitat Autònoma que disposa d'una ampliació de la mostra per mesurar amb un major nivell de detall el grau de satisfacció de les persones treballadores.

L'aspecte més destacat de l'Enquesta és l'alt grau de satisfacció que mostren les persones treballadores de Catalunya amb la seva feina, que puntuen de mitjana amb un 7,5 sobre 10. Gairebé 6 de cada 10 treballadors valora la seva satisfacció amb la feina amb un 8 o més. Els treballadors i treballadores de Catalunya valoren la seva feina una mica millor que els de la resta de l'Estat, que la puntuen amb un 7,3.

La valoració global que fan de la seva ocupació els homes i dones no varia gaire, mentre que en funció de l'edat les diferències són més significatives. Així, els majors de 45 anys són els que es mostren més contents amb la seva feina. El 64,1% dels majors de 55 anys i el 61,9% dels treballadors d'entre 45 i 54 anys han puntuat la seva feina amb un 8 o més.

Les respostes per nivell d'estudis mostren que les persones més satisfetes amb la seva feina són els titulats universitaris (7,61), però no s'observa una relació directa entre formació acadèmica i satisfacció, perquè el segon col·lectiu més satisfet és precisament el de les persones sense estudis (7,51).

En canvi, malgrat que tots els col·lectius valoren la seva feina amb una nota superior a 7, sí s'observa una relació pràcticament directa entre la satisfacció de cadascú amb la feina i el seu grup d'ocupació. Mentre que els directius d'administració i empreses puntuen el seu lloc de treball amb un 8, i els tècnics i professionals científics i intel·lectuals amb un 7,8, els treballadors i treballadores no qualificats valoren la seva feina amb un 7,22 i els operadors d'instal·lacions i maquinària amb un 7,31.

 
Val a dir que un 11% dels treballadors no qualificats i un 9% dels del sector serveis tenen una baixa valoració de la seva feina -de 4 o menys-. Això pot recollir la insatisfacció d'algunes persones que ocupen feines no qualificades i, en canvi, tenen una formació de nivell més alt.

Per grans sectors d'activitat, els ocupats a l'agricultura i pesca són els que es mostren més contents amb la seva feina (7,66), seguits dels que treballen als serveis (7,55) la construcció (7,53) i la indústria (7,35). Aquesta elevada satisfacció d'agricultors i pescadors pot guardar relació amb la que mostra que les persones que treballen soles o a centres de treball de fins a 10 treballadors valoren millor la seva feina (amb un 7,73 i un 7,52, respectivament) que les persones que treballen a centres amb més de 250 treballadors (7,32).

Per situació professional, els empresaris (7,97) i les persones que treballen ajudant al negoci d'un familiar i els cooperativistes (7,94) són els que es mostren més satisfets amb el seu lloc de treball.

D'altra banda, l'Enquesta mostra que les persones amb contracte fix valoren lleugerament millor la seva feina (7,48) que les que tenen contracte temporal (7,27), però en canvi la valoració de la feina que fan les persones que treballen a jornada completa i parcial és pràcticament idèntica (7,5 i 7,53, respectivament).

Finalment, els treballadors de les comarques centrals són els més satisfets amb la seva feina (7,79) i els del Camp de Tarragona i l'Ebre (7,36) i l'àrea metropolitana de Barcelona (7,37) els que menys, tot i que la puntuació en tots els casos supera àmpliament el 7.

                                                                        
L'ambient de treball i l'activitat desenvolupada és el que més es valora

L'Enquesta, un cop analitzada la valoració global que fa la població de la seva feina, aporta a més la puntuació que els treballadors i treballadores catalans atorguen a aspectes concrets de la seva feina vinculats al temps de treball, la remuneració, l'organització, la relació amb els companys i la possibilitat de promocionar i realitzar-se a la feina.

Així, en conjunt els aspectes més ben valorats són l'ambient de treball (7,87), referit a la relació amb els companys, i l'activitat desenvolupada (7,77), seguides de l'estabilitat (7,58) i les condicions de seguretat i salut (7,44), mentre que els pitjor valorats són els ajuts social que proporciona l'empresa (4,56) i la possibilitat de promocionar (5,39). 

Les persones treballadores de Catalunya puntuen de forma globalment positiva aspectes tan importants com la realització personal (7,37), les vacances i permisos (7,26) o la jornada (7,08), i en alguns d'aquests aspectes hi ha diferències significatives entre sexes i grups d'edat.

Les dones estan menys satisfetes que els homes amb el seu sou i les seves possibilitats de promoció

Així, les dones puntuen el seu salari amb un 6,22, per un 6,46 dels homes. Pel que fa a les possibilitats de promocionar, les dones fan una valoració bastant més negativa (5,13), que els homes (5,59), i destaca el fet que les dones de més de 45 anys posen un suspens a les seves oportunitats de promoció professional.

Quan s'analitzen les dades en funció del nivell d'estudis, crida l'atenció que tant els homes com les dones que només compten amb estudis primaris se senten més realitzats a la feina que tota la resta (7,53), per sobre fins i tot dels llicenciats universitaris (7,44). En canvi, són els més descontents amb el salari (5,99) i les possibilitats de promoció (4,86).

 Per grans grups d'ocupació, l'Enquesta mostra que  els directius són els que se senten més realitzats amb la seva feina (8,37) i els que estan més satisfets amb el sou (6,99), però en canvi són els més descontents amb la seva jornada laboral (6,34). Crida l'atenció que en el cas específic de les dones tècniques i professionals científiques i intel·lectuals són les més satisfetes amb el seu sou (6,83), mentre que les directives el valoren gairebé igual (6,08) que les administratives (6,07) i les treballadores del sector serveis (6,06).

Agricultors i pescadors, tan realitzats com els directius

D'altra banda, cal dir que els treballadors qualificats del sector agrari i la pesca se senten gairebé tan realitzats a la seva feina com els directius (8,24), però són amb diferència els menys satisfets amb les seves vacances (5,35).

Quan s'analitzen les respostes en funció del nivell salarial, la dada més rellevant és que la proporció de dones treballadores que guanyen més de 3.000 euros és tan baixa que les seves respostes no es poden considerar estadísticament significatives i, per tant, no s'han inclòs les seves dades.

D'altra banda, els treballadors més ben pagats són, com és obvi, el col·lectiu més satisfet amb el seu sou, però són en canvi els més descontents amb la seva jornada, probablement perquè sovint els directius i professionals d'alt nivell fan moltes més hores que la resta de treballadors.

Pel que fa a la valoració de la seva feina que fan els treballadors en funció de les dimensions del seu municipi, en gairebé tots els aspectes analitzats les persones que viuen a localitats de menys de 10.000 habitants són les que se senten més satisfetes, dada que concorda amb la positiva valoració que fan les persones dedicades a l'agricultura, que majoritàriament viuen en pobles petits, de la seva feina. 

L'estrès afecta més el personal directiu i la monotonia al treballadors no qualificats

L'Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball també pregunta als treballadors i treballadores catalans que valorin, de l'0 al 10, l'existència de diferents situacions en el lloc de treball, com són l'estrès, la monotonia, l'esforç físic o les situacions de risc o perill a la feina.

L'Enquesta mostra que, si bé en el conjunt de la mostra els homes i les dones valoren de forma molt similar el seu nivell d'estrès, amb un 6, els homes més sotmesos a estrès són els que tenen entre 45 i 54 anys (6,34), mentre que les dones més estressades són les que tenen entre 25 i 44 anys (6,37). És significatiu que aquest període coincideix amb el naixement i criança del fills, de manera que aquesta dada pot ser un reflex de les dificultats per conciliar que pateixen més directament les dones treballadores.

Pel que fa a les situacions de monotonia i rutina a la feina, no hi ha gaires diferències entre sexes, al contrari del que passa amb les situacions que requereixen un esforç físic o situacions de risc o perill, més freqüents entre els homes (4,68 i 4,34 respectivament) que entre les dones (4 i 3,04), perquè la segregació sectorial del mercat laboral fa que tradicionalment els homes ocupin la majoria de llocs de treball als sectors on la força física és més necessària, com la construcció i l'agricultura.

On sí sembla haver una relació directa és entre l'estrès i els grans grups d'ocupació. Així, mentre que les persones que ocupen càrrecs directius a empreses o a l'administració puntuen amb un 7,01 el seu nivell d'estrès, aquest baixa al 6,5 en el cas dels tècnics i professionals científics i intel·lectuals i queda en un 4,18 en el cas dels treballadors no qualificats.

En canvi, pel que fa a la monotonia la situació és inversa, ja que els càrrecs directius consideren que no l'experimenten gaire sovint (la valoren amb un 3,89), mentre que col.lectius com els empleats administratius (6,15) o els operadors d'instal.lacions i maquinària (6,05) la senten amb molta més freqüència.

L'Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball mostra, com és comprensible, que els treballadors de manufactures, construcció i mineria són els que fan un major esforç físic (6,29), just a l'inrevés dels tècnics i professionals de suport (2,64) i els administratius (3,33).

Finalment, pel que fa a les situacions de risc o perill, que són minoritàries, els col.lectius entre els quals són més freqüents són el dels operadors d'instal·lacions i maquinària (5,78) i el dels treballadors de manufactures, construcció i mineria (4,86). En canvi, entre els administratius (2,72), els tècnics i professionals de suport (2,74) i els directius (2,8) l'exposició al risc es redueix gairebé a la meitat.

Dimarts, 16 d'octubre de 2007