- En una entrevista a ‘El món a RAC1’, el portaveu del Govern assegura que l’Executiu no aposta per ajornar els treballs de la comissió i recorda que ja hi ha “una majoria sòlida” favorable
- Homs afirma que “hi ha raons per tenir moral i confiança” en el país i defensa en aquest sentit les mesures d’austeritat impulsades per l’Executiu
El Govern de la Generalitat vol construir “el màxim consens possible” a l’entorn del pacte fiscal en els terminis fixats per la comissió parlamentària, que estableix que els treballs han d’estar finalitzats el proper 31 d’octubre. En una entrevista a El món a Rac1, el portaveu del Govern i secretari general de la Presidència, Francesc Homs, ha assegurat que l’Executiu “no renunciarà” al pacte i que no aposta per ajornar els treballs de la comissió parlamentària tal com ha demanat el PSC en el que Homs ha considerat una mostra “d’electoralisme pur i dur”.
Pel portaveu del Govern, ajornar els treballs de la comissió parlamentària del pacte fiscal implicaria “supeditar la dinàmica del Parlament de manera descarada a la política espanyola”. “El nivell de supeditació del PSC és d’una magnitud tan gran que ho volen estendre a tota la política catalana i per aquí no hi passarem”, ha manifestat. Homs ha destacat “la predisposició” dels grups parlamentaris i ha apostat per aconseguir el màxim consens possible, per bé que ha recordat que ja existeix “una majoria sòlida” al Parlament favorable a tirar endavant el pacte fiscal. Homs ha advertit en aquest sentit que el Govern no descarta negociar-lo directament amb el futur govern espanyol si no s’assoleix la unitat: “si la comissió parlamentària es pot construir amb el màxim consens possible endavant”, però “de vegades la unitat per la unitat acaba sent una tenalla per no fer res i ens porta a la inacció”.
“El nostre objectiu és el pacte”, ha manifestat, i “no hi renunciarem per molt que costi tirar endavant les coses, per molt que costi la defensa de l’autogovern i dels interessos de Catalunya. el que farem és intentar-ho, provar-ho i lluitar”. I és que, ha dit l’actual model de finançament és una “estafa estratosfèrica” que ha permès al govern espanyol no pagar enguany a els 1.450 milions d’euros que deu a la Generalitat pel fons de competitivitat, “agafant-se a la lletra petita a conveniència”.
‘Els ajustos no són un càstig, són un servei al país’
El portaveu del Govern ha defensat les mesures d’austeritat endegades pel Govern “no com un càstig ni com una dèria, sinó com a servei al país”, ja que “un país que acaba endeutat no és ni un país lliure, ni amb possibilitat de progrés ni d’estat del benestar”. En aquest context, Homs ha llençat un missatge d’optimisme i de confiança en el país, com demostren les darreres dades de l’atur del mes de juliol que malgrat no ser positives, constaten “una lenta tendència de creació d’ocupació” en el sector industrial. “Hi ha raons per tenir moral i confiança”, “hi ha elements per l’esperança, no estem en el context de les plagues bíbliques”, ha sentenciat.
Lluita contra el frau en el cobrament de la RMI
D’altra banda, el portaveu del Govern ha negat “rotundament” que els beneficiaris de la renda mínima d’inserció (RMI) hagin deixat de percebre la prestació, com ha denunciat el grup parlamentari del PSC, i ha recordat en aquest sentit que el Govern ha incrementat enguany la partida destinada a l’ajut, que passa dels 100 milions d’euros de 2010 als 130 milions previstos per enguany.
Francesc Homs ha assegurat que l’Executiu ha modificat el sistema de pagament per lluitar contra el frau que s’ha detectat en el cobrament dels ajuts per part de persones que resideixen a l’exterior del país i que, per tant, no compleixen els requisits per cobrar-los. Enlloc de fer el pagament a través d’una transferència bancària, ha explicat, el Govern ho fa a través de talons nominatius que ja s’han remès als beneficiaris, cosa que permet acreditar el compliment dels requisits. “Si hi ha frau s’hi ha de fer front”, ha sentenciat.
El Govern aposta ‘de manera rotunda’ pels mitjans públics
D’altra banda, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, el portaveu del Govern ha anunciat que l’Executiu preveu que la reforma de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), aprovada ahir pel Consell Executiu, entri en vigor a finals del proper mes de gener, després de les corresponents negociacions amb els grups parlamentaris. “El Govern anterior va voler fer una modificació en l’àmbit de la CCMA i ho va fer per decret llei per la via d’urgència, crec que va ser un error, perquè aquest tipus de modificacions s’han de fer amb els temps de maduració necessaris”, ha manifestat.
Homs ha destacat la necessitat de reduir i professionalitzar els consellers de la CCMA com a “mesura d’estalvi i d’agilització de les estructures directives” d’aquest organisme, en “coherència” amb les mesures d’austeritat impulsades a l’Administració de la Generalitat i a la resta d’organismes públics. El portaveu del Govern ha insistit que els 5 consellers de la Corporació hauran de “respondre principalment a criteris professionals, designant persones que tinguin trajectòries reconegudes, experiència en aquest àmbit i experiència de gestió”.
Així mateix, ha reiterat que el projecte no afecta els treballadors ni tampoc el model de mitjans públics catalans, pels quals “el Govern aposta de manera rotunda”, com demostren els pressupostos de la Generalitat d’enguany, on la partida per als mitjans públics s’ha reduït al voltant del 10%, enfront del 70% de reducció dels ajuts per al sector privat.