Experts en anàlisi sensorial de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, han valorat el coneixement general dels consumidors espanyols sobre l’oli d’oliva verge. La recerca ha posat de manifest l’escassetat cultural sobre aquest ingredient bàsic de la dieta mediterrània.
Segons dades recents, l’Estat espanyol és, avui dia, la primera potència mundial productora i exportadora d’oli d’oliva. Actualment, hi existeixen més de 30 Denominacions d’Origen Protegides (DOP) d’oli d’oliva verge extra, amb un elevat nivell de qualitat i d’excel·lència que ha demanat molts esforços per part del sector i de l’administració.
En canvi, què saben els consumidors de l’oli d’oliva verge? Per tal de respondre a aquesta qüestió, investigadors de l’IRTA han liderat un estudi per a valorar el nivell de coneixement sobre aquest ingredient culinari de les olives, considerant tant els aspectes sensorials com el coneixement objectiu i subjectiu.
Després de seleccionar 400 consumidors d’oli d’oliva, repartits entre Madrid i Barcelona i implicats en la compra i/o preparació dels aliments a la llar, els experts han sotmès els enquestats a un tast de 8 mostres d’oli d’oliva verge de la vall de l’Ebre (en concret, de Navarra, La Rioja, Aragó i Catalunya). El perfil sensorial descriptiu de cada mostra fou definit amb anterioritat per un panell oficial de 10 degustadors (amb certificació ISO17025), segons les normatives vigents del Consell Oleícola Internacional i de la Unió Europea (UE).
L’investigador de l’IRTA i responsable de l’estudi, Lluís Guerrero, afirma que “els consumidors han mostrat saber diferenciar els diferents tipus d’oli, inclinant-se per aquells menys amargs i menys picants. En canvi, no han estat capaços de reconèixer els lleugers defectes sensorials que marquen la diferència entre un oli d’oliva verge i un de verge extra”.
Segons el resultat de la recerca, més del 25% dels enquestats no percep diferències entre les tipologies de l’oli, ni els aspectes que condicionen la seva qualitat. A més, en general, els espanyols donen poca importància a la conservació del producte; per aquest motiu, les possibles alteracions sensorials patides per l’oli durant la seva distribució o durant l’emmagatzematge a la llar són atribuïdes, molt probablement, al productor.
Tot i així, el coneixement objectiu sobre les característiques nutricionals de l’oli han mostrat una millora important respecte a estudis anteriors. Per aquesta raó “és fonamental seguir desenvolupant estratègies de comunicació i activitats formatives que fomentin una adient cultura alimentària entre la població”, assenyala Guerrero. “Això augmentaria la preferència cap a olis diferenciats amb una elevada qualitat sensorial i, com a conseqüència, permetria la competitivitat de petites i mitjanes empreses en determinats nínxols de mercat”, conclou l’investigador de l’IRTA.
