A instàncies del Departament de Justícia, el Govern ha acordat interposar conflicte positiu de competència davant el Tribunal Constitucional en relació amb diversos articles del Reglament de la Llei 34/2006, sobre l’accés a les professions d’advocat i procurador.

 

El Govern de la Generalitat va formular el requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat en entendre que els articles 4.2, 6, 7.3, 7.4, 9, 13, 16, 17.1, 17.4, 18.1, 18.3 i 19.2 del Reial decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, per a l’accés a aquestes professions, vulneren les competències de la Generalitat en matèria d’exercici de les professions titulades, d’educació i d’universitats (articles 125.4, 131 i 172 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya).

 

L’Executiu català entén que aquests articles contravenen l’Estatut, especialment en reservar als ministeris de Justícia i d’Educació funcions executives per a l’acreditació dels cursos de formació, preveure l’atorgament de beques per part de l’Estat, regular aspectes de detall del professorat i de les tutories de les pràctiques i determinar el caràcter i continguts únics per a tot l’Estat de les proves d’avaluació. El Govern de l’Estat va rebutjar íntegrament el requeriment.

 

És per això que el Govern ha acorat interposar el conflicte de competència i impugnar la totalitat dels preceptes que van ser objecte del requeriment previ, per coherència amb les posicions mantingudes per la Generalitat en el recurs d’inconstitucionalitat que es va plantejar contra la llei, que es troba encara pendent de sentència del Tribunal Constitucional. El termini per presentar el conflicte finalitza el proper 13 d’octubre de 2011.

 

 

El Govern ha acordat avui encarregar al president de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat iniciar les negociacions per resoldre les discrepàncies competencials en relació amb diversos articles del Reial decret llei 8/2011, d’1 de juliol, de mesures de recolzament als deutors hipotecaris, de control de la despesa pública i cancel·lació de deutes amb empreses i autònoms contretes per les entitats locals, de foment de l'activitat empresarial i impuls de la rehabilitació i de simplificació administrativa.

 

El Reial decret estableix, entre d’altres, mesures per fomentar la rehabilitació urbanística i d’edificis, regula les operacions de rehabilitació, imposa amb caràcter obligatori la inspecció tècnica dels edificis i en determina els requisits, condicions i efectes. A més, estableix el silenci administratiu negatiu en certs procediments com els moviments de terres, explanacions, parcel·lacions, segregacions o altres actes de divisió de finques, la tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva que, per les seves característiques, puguin afectar el paisatge i la primera ocupació de les edificacions.

 

El Govern entén que, tant per l’objecte com per la finalitat, els articles 17.1.c), 18.1, 19.2, 21, 22, 23.1 lletres a), d) i e), i .2, la disposició addicional tercera, les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final primera .1 lletres c) i d) d’aquest Reial decret poden envair les competències de la Generalitat en matèria d’habitatge, d’urbanisme, d’agricultura, d’aprofitaments forestals i de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, recollides en els articles 137, 149, 116 i 159 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

 

A l’espera del dictamen que s’ha encarregat al Consell de Garanties Estatutàries i a proposta dels departaments de Governació i Relacions Institucionals, de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el Consell Executiu ha acordat encomanar al president de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que iniciï negociacions en el si de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de l’organisme abans de la possible presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat.