A l’acte d’inauguració, davant de més d’un centenar de persones, hi ha participat també el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Joan Auladell, el director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, i el cap de Projectes i Patrimoni del Memorial Democràtic, Jordi Guixé. Organitzat pel Memorial Democràtic en el marc del programa de la Unió Europea Europa pels Ciutadans 2007-2013 i del projecte La deportació espanyola als camps nazis: història i memòria, el col·loqui internacional De l’exili a la deportació se celebra del 3 al 6 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, l’associació Amical de Mauthausen i la institució memorial alemanya Topografia del Terror.

 

Les jornades analitzen amb experts de diversos països l’exili republicà a les darreries de la guerra civil i la deportació de prop de 10.000 ciutadans catalans i espanyols als camps nazis. A la fi de la guerra civil, centenars de milers d’espanyols creuaren la frontera amb França fugint del feixisme i foren internats en camps de concentració. Amb l’avançament de l’exèrcit alemany, el maig de 1940 molts d’aquests espanyols i catalans van caure en mans dels nazis. Prop de 40.000 van ser integrats en companyies de treball a França i Alemanya. La gran majoria van ser internats en Stalags com a presoners de guerra i uns 10.000 van ser dirigits als camps de concentració de Mauthausen, Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen, Bergen-Belsen, Ravensbrück, Treblinka, Auschwitz i Neuengamme. Més de la meitat van morir als camps. El Govern franquista se’n desentengué, ja que foren considerats “rojos que no eren espanyols”. Amb més d’un centenar d’inscrits, l’objectiu del col·loqui és situar en el panorama internacional l’episodi de la deportació espanyola en els camps nazis, reflexionar sobre aquest capítol de la història i fer-ne difusió entre la comunitat educativa i el públic en general per tal de fomentar una ciutadania europea conscient dels valors dels drets humans i de la democràcia.

 

A banda de la participació de Neus Català i Raphael Esraïl en la sessió inaugural d’avui, fins a la clausura del col·loqui el dijous, 6 d’octubre, hi participaran com a ponents el cap de l’àrea de memorials de la Fundació Topografia del Terror de Berlín, Thomas Lutz; la presidenta del Centre d’Estudis i Investigacions sobre les Migracions Ibèriques de la Universitat París 1, Geneviève Dreyfus-Armand; la professora de la Universitat der Künste de Berlín Stefanie Endlich; la investigadora romanesa de la Universitat de Barcelona Luiza Iordache; l’historiador i director de recerca al CNRS de París, Denis Peschanski; l’advocat especialista en indemnitzacions a treballadors forçats Miguel Tiemann; la professora de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona Rosa Ana Alija Fernández; el professor de Dret de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del cens de deportats espanyols als camps nazis del Memorial Democràtic Alfons Aragoneses; l’historiador i membre de l’Amical de Mauthausen Joan Calvo; la directora de l’àrea d’Holocaust i Antisemitisme de Casa Sefarad-Isarel, Henar Corbí, i l’historiador del Memorial Democràtic Josep Calvet.

 

A banda de les ponències, en el marc del col·loqui el Memorial Democràtic i el Museu d’Història de Catalunya presentaran una exposició i estrenaran un documental. El dimarts, 4 d’octubre s’inaugurarà (19.00 hores) l’exposició Josep Subirats, periple d’un artista (1936-1941), sobre l’obra pictòrica relacionada amb els camps de concentració francesos d’aquest exiliat republicà. I el dimecres, 5 d’octubre es projectarà (17.30 hores) el documental La France des camps 1938-1946, dirigit per l’historiador i ponent del col·loqui Denis Peschanski i subtitulat en català pel Memorial Democràtic expressament per a l’ocasió.