• S'ha creat un comitè d'experts i s'ha començat a dissenyar una plataforma virtual de diàleg i intercanvi d'experiències entre ciutats.

 

  • La CIFAL (Centre Internacional de Formació dels Agents Locals de l'ONU) de Barcelona preveu fer un observatori internacional de bones pràctiques en matèria de governabilitat en l'àmbit urbà.

 

  • La utilització dels espais públics i la construcció de ciutats més habitables per fer-les més segures, són dos dels aspectes que treballarà la xarxa, que presentarà les seves conclusions en un congrés a Barcelona a finals de l'any vinent.

 

 

El director de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Carlos González, acompanyat per la directora de Governabilitat i Cooperació de l'Institut Europeu del Mediterrani, Carme Coll, i pel Coordinador de l'Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la Recerca (UNITAR), Nicolas Frizon de Lamotte han presidit aquesta setmana a l'ISPC les Jornades "Governança dels espais urbans en el Mediterrani" (GEUMed).

 

Les jornades han servit per constituir la xarxa de treball GEUMed amb l'objectiu de formar a les  autoritats locals de la conca del mediterrani en matèria de seguretat, convivència i multiculturalitat i poder construir la seguretat a través de la mediació i el diàleg intercultural.

La nova xarxa aplega les autoritats locals de ciutats i regions de l'àrea mediterrània, entre elles Rabat, Tànger, Casablanca i Agadir (Marroc), Tunis (Tunísia), Alger (Algèria), Torí, Gènova, Roma i Regió de la Toscana (Itàlia), Regió Ile-de-France (França) i Barcelona.

 

En aquestes jornades, que s'han celebrat els dies 29 i 30 d'octubre a la seu de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, a Mollet del Vallès (Vallès Oriental),  han participat experts en seguretat, urbanisme i multiculturalitat  dels països del nord i del sud del Mediterrani (Marroc, Tunis, Algèria, Itàlia i França, entre d'altres) i s'han abordat temes com ara la gestió dels conflictes, la cohesió social, la cultura ciutadana, planificació urbana i integració social.

 

Durant  les jornades, els participants de diferents països han constatat l'existència de desequilibris econòmics i inseguretat cultural i social que generen conflictes i debiliten la cohesió social. En aquest sentit, s'ha emprat el terme "governança" perquè no és tracta únicament de cercar la seguretat perseguint i reprimint les conductes que la posen en perill sinó de construir ciutats més habitables, més sostenibles, amb serveis públics adequats, que afavoreixin un nivell de vida digne als seus ciutadans, cosa que farà aquestes ciutats més segures.

 

Per anar en aquesta direcció, es van debatre tres temes cabdals per fer governables les ciutats: la gestió dels conflictes, la cultura ciutadana i els drets dels ciutadans i la gestió dels espais urbans.

 

La regió euromediterrània és una zona on la gent fa molta vida al carrer en els espais públics. També és una regió on els moviments de població han estat històricament freqüents. Aquest fet implica que les seves ciutats presenten una gran diversitat de ciutadans que fan usos diferents dels espais públics al mateix temps.

 

Cal doncs, veure com es pot gestionar aquesta situació, de manera que, respectant la diversitat, s'instaurin uns valors i un principis que permetin un ús ordenat dels espais públics on tothom es pugui sentir còmode, segons van concloure els experts, que van  acordar dur a terme les següents activitats:

 

a)     Crear una base de dades d'experts de la Regió que pugui ser a l'abast dels gestors municipals via CIFAL.

 

b)     Recollir bones experiències que també puguin ser consultables a través de la Plataforma Virtual que el centre CIFAL Barcelona està construint.

 

c)      Organitzar la primavera vinent un seminari de formació per a responsables de ciutats mediterrànies per treballar aspectes metodològics per afavorir la transversalitat dels projectes municipals de governabilitat i d'experiències que siguin considerades d'interès.

d)     Celebrar un Congrés final a Barcelona, el darrer trimestre del proper any,   per donar a conèixer al públic els resultats del treball fet per la xarxa fins aquell moment.

 

Els experts també han conclòs que l'status quo de la realitat social s'ha vist modificat per la globalització, cosa que, per naturalesa, dificulta el treball dels actors locals i regionals. Les administracions locals, pel fet de ser més pròximes al ciutadà i més coneixedores de les problemàtiques existents, han de poder estar capacitades per posar en pràctica polítiques públiques, en l'àmbit de la seguretat, la planificació urbanística i la integració social que permetin la disminució dels desequilibris i les desigualtats existents.

 

Un dels objectius de la nova xarxa GEUMed és donar suport als agents locals del Mediterrani en la construcció de noves formes de coexistència que passen per la gestió de l'espai públic i dels processos d'integració en un territori determinat. També pretén reforçar els intercanvis d'idees entre els diferents protagonistes de la seguretat (representants municipals i regionals, caps de policia, mediadors i responsables de la planificació urbana, representants de la societat civil i investigadors) de les dues ribes de la Mediterrània amb la finalitat de compartir experiències i crear una cultura de diàleg i una millor entesa comú.

 

A les jornades van participar, entre d'altres, el coordinador executiu de CIFAL Barcelona, Francesc Guillen; el president del grup d'investigació sobre espai i territoris i responsable del departament de ciències administratives i desenvolupament institucional de Rabat, Ali Sedjari;  el coordinador dels serveis d'assumptes culturals de Frankfurt, Akli Kebali; el responsable de la Política per a la Seguretat Urbana de la regió italiana de la Toscana, Marco Seniga; el director de serveis de prevenció de l'ajuntament de Barcelona, Josep Maria Lahosa; l'arquitecte i president de la Fundació Tànger Al Medina, Hanae Bekkari; el director general adjunt de l'Institut de Planificació Urbana de la Regió Ile-deFrance, Fouad Awada;  el representant del departament municipal d'intervenció social de l'ajuntament de Vitòria-Gasteiz, Alfredo Piris; la membre del Consell Nacional Econòmic i Social d'Argèlia, Samia Benabas; el cap del projecte de mediació social pel reallotjament dels habitants de la Barraca Bachkou de Casablanca, Myriem Zniber; el responsable del programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) a Rabat;  i el director de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus, Francesc Morata.   

 

CIFAL a Barcelona

                        

L'oficina CIFAL de l'ONU a Barcelona, que es va instal·lar l'any 2005 i que està dirigida pel director de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Carlos González, és un dels 12 centres internacionals de la UNITAR (1) i l'únic destinat a la formació de les autoritats locals i a la investigació de polítiques de seguretat basades en la convivència ciutadana i la multiculturalitat per millorar la cohesió sociocultural dels entorns urbans.

 

La CIFAL (2) de Barcelona, a més de crear aquesta xarxa euromediterrània també treballa per constituir una altra destinada a països de l'Amèrica Llatina i que portarà per nom "Gestió Urbana Integral i Convivència a les ciutats d'Amèrica Llatina". Per constituir-la ja s'han fet contactes amb representants locals de les ciutats de Mèxic, Caracas, Bogotà, Medellin, Guayaquil, Sao Paulo, Curitiba, Rio de Janeiro, Diadema, Buenos Aires i Santiago.

 

Per implantar aquestes xarxes de treball des de CIFAL Barcelona, l'ONU ha valorat que Barcelona és la capital d'una Catalunya que sempre ha estat cruïlla cultural de la Mediterrània i s'ha enfrontat als reptes d'una urbanització ràpida i l'arribada de migracions, el que unit a l'ambició europea i internacional de Barcelona, ha afavorit que des de la capital catalana es creïn aquestes dues xarxes de treball, que tindran dues vessants, una de formació i una altre d'investigació.

 

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i el subsecretari general de l'ONU i director executiu de la UNITAR, Carlos Lopes, van firmar el passat mes de juliol un conveni que establia que el departament d'Interior aportarà un total de 426.575 euros al desenvolupament de les dues xarxes de treball, la llatinoamericana i la mediterrània, i la celebració de diferents seminaris internacionals sobre les polítiques de seguretat per a la promoció de la convivència a les ciutats.

 

A més llarg termini, la CIFAL de Barcelona, s'ha proposat crear un observatori internacional de bones pràctiques en matèria de seguretat en l'àmbit urbà i crear una base de dades de sistemes innovadors que promoguin la seguretat relacionada amb la gestió dels espais públics i la diversitat cultural a nivell local i comunitari.

 

 

(1) .- La UNITAR es va crear l'any 1965 com a institut autònom de les Nacions Unides. Constitueix una eina de formació privilegiada i ret compte de les seves activitats directament a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Amb base a Ginebra i oficines a Nova York i Hiroshima, la UNITAR desenvolupa les seves pròpies metodologies de formació en el àmbits de la diplomàcia preventiva i del desenvolupament econòmic i social, inclosos el desenvolupament urbà i el medi ambient. La UNITAR forma més de 13.000 participants anualment a tot el món i uns 45.000 a través de la formació a distància.

 

 (2) Centres CIFAL de la UNITAR al món:

Atlanta, Barcelona, Bilbao, Curitiba, Durban, Findhorn, Kuala Lumpur, Lyon, Ouagadougou, Plock, Shanghai i Tallin. (Cada centre té una especialitat, la de Barcelona és Seguretat, Convivència i Multiculturalitat).

 

 

Per a més informació, poden contactar amb el gabinet de premsa del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: 93 483 01 48