Aquest vespre s’ha inaugurat l’exposició “Un pelegrí del segle XX”, que difon l’obra de l’escriptor hongarès Sándor Marai. La Generalitat de Catalunya i el Govern hongarès proposen descobrir i apropar-se a la vida i a l’obra d’un dels escriptors més importants de la literatura europea del segle XX. La mostra s’exhibirà des d’avui i fins el 8 de gener a la sala d’exposicions de la Llibreria i l’Oficina de Turisme de la Generalitat.
El delegat del Govern, Eudald Casadesús, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, el cònsol d’Hongria a Barcelona, Iván Medveczky, i el director general de l'EADOP, Jordi Miró, han estat presents aquest vespre a la inauguració. El cònsul d'Hongria ha repassat la trajectòria de l'escriptor i ha llegit algun text destacat de la seva obra. Per la seva banda, el delegat del Govern ha volgut remarcar la capacitat que té "la cultura per generar vincles entre persones i entre societats" com és el cas d'aquesta exposició amb "els lligams entre Catalunya i Hongria que es generen".
La mostra ha estat exposada en els darrers mesos a la Sala Cotxeres de Barcelona com una de les activitats programades amb motiu de la primera presidència de torn d’Hongria a la Unió Europea. Col·laboren en aquesta exposició el Museu de la Literatura Petõfi de Budapest, Edicions 62, Editorial Salamandra i el Gremi de Llibreters de Catalunya. El comissari de l’exposició ha estat Tibor Mészáros.
Burgès, europeu, emigrant
Sándor Márai (el seu nom vertader era Sándor Grosschmied) va néixer l’any 1900 a Kassa (Hongria). Va viatjar i viure a Hongria, Alemanya, França, Itàlia i Estats Units. El seu nom va començar a brillar en el panorama literari en els anys 30 pel seu estil clar i realista. Després de la guerra, l’any 1948 va haver d’optar per l’exili als Estats Units en ser considerat un autor burgès pel règim comunista. Els seus llibres es van tornar a editar a Hongria després de la caiguda del mur. Occident el va redescobrir a principis dels anys 1990 i ha estat traduït a l’anglès, l’alemany, el castellà, el català, l’italià, el portuguès...
La mostra presenta una carrera professional de mig segle, a través de la dualitat autor-obra. A partir dels mosaics de l’exposició —imatges, textos i fragments de les seves obres, procedents bàsicament del llegat de l’autor— es compon el retrat del escriptor. També s’hi explora una paradoxa: mentre que les obres d’aquest escriptor hongarès es llegeixen arreu —L’última trobada, per exemple, ha estat traduïda a més quaranta llengües—, ell és un personatge gairebé desconegut. Les persones que s’han interessat per conèixer-lo han hagut de fer-se una idea amb escassos conceptes, com ara burgés, europeu, emigrant... L’ exposició, lluny de fugir d’aquestes idees, pretén fer-les comprensibles i explicar el que tenen de veritat en l’obra de l’escriptor.
A l’exposició, on es podrà visionar un documental en vídeo d’uns 50 minuts de durada, s’hi fa un recorregut per les etapes i les escenaris de la vida de Márai, que també juguen un rol destacat en les seves obres. Cadascun dels seus trajectes vitals se sintetitza amb textos de l’escriptor
Àmbits
L’exposició es desenvolupa en els àmbits següents:
1. Jo, Sándor Márai.
Qui és Sándor Márai, descobert per al món després de la seva mort? (Sobre l’èxit, la burgesia, els viatges i l’emigració).
2. Kassa - Hongria (avui Koŝice, Eslovàquia): El miracle de l’extraterritorialitat de la seva ciutat natal, Kassa.
La màgia de la ciutat natal i de la infància, una petjada inesborrable a les seves obres Confesiones de un burgués i Divorci a Buda.
3. Berlín
La primera aturada en el seu camí de recerca per Europa. Llibres desconeguts i perduts.
4. París
El següent pas en el seu itinerari de recerca i els primers èxits, preparació per arribar a ser l’escriptor burgés. Experiència primera de l’amargor de l’emigració: l’univers de la “gent estrangera”.
5. Budapest
El naixement de l’escriptor burgés: Confesiones de un burgués, La dona justa, L’última trobada. Els amors de Márai. Márai i les dictadures.
6. Nàpols.
Els primers anys de l’emigració, periodisme per las onades d’èter: Ràdio Europa Lliure. Un gènere regal de la vida: els Dietaris. Obres mestres desconegudes en català i castellà: Pau a Itaca.
7. Nova York
Nova York: exili dins de l’exili. Esterilitat artística i retraïment. 1956: esperança i solitud.
8. Salern
La terra més europea, l’etapa de l’emigració més profitosa. ¡Tierra, tierra!...: records i reinterpretació.
9. San Diego
Dietaris 1984-1989: guió del drama final d’una vida. Les veus de la pàtria que conviden al retorn, preparació per a la mort.
10. Vida després de la vida.
Grans èxits: L’ultima trobada, L'herència d'Eszter, Divorci a Buda. Raons de l’èxit.
