Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Protocol de bones pràctiques per minimitzar l'impacte del fondeig sobre algues marines

Protocol de bones pràctiques per minimitzar l'impacte del fondeig sobre algues marines

query_builder   21 octubre 2011 16:25

event_note Nota de premsa

Protocol de bones pràctiques per minimitzar l'impacte del fondeig sobre algues marines

Foto
Fons marí amb morts de fondeig sobre fanerògames
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, conjuntament amb tota una sèrie d’administracions vinculades amb els sistemes de fondeig marí, s’han compromès a redactar un protocol de bones pràctiques en la planificació, instal·lació i gestió dels camps de boies que permeti compatibilitzar els usos nauticorecreatius amb la protecció de l’hàbitat marí.
Aquest compromís es va adquirir en el marc de la jornada “Fondeig ecològic: un instrument efectiu per a la protecció dels hàbitats d’interès pesquer” que va tenir lloc aquesta setmana a Barcelona. i
La jornada de treball, organitzada per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i inaugurada per  la directora general de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Mercè Santmartí, va comptar amb la participació d’una cinquantena de persones de les diferents administracions catalanes (Direcció General de Pesca i Afers Marítims, Direcció General de Medi Natural, Subdirecció de Costes, Agència Catalana de l’Aigua, Ajuntaments de costa i Diputacions, etc.), Capitanies Marítimes i empreses instal·ladores. El tema central de la jornada era abordar la problemàtica de l’impacte del fondeig i presentar les millors opcions a l’hora d’instal·lar camps de boies.
La Direcció General de Pesca i Afers Marítims va comunicar als assistents que està realitzant una integració de les cartografies de fanerògames marines realitzades per diferent administracions per tal de poder publicar una cartografia completa. Aquesta cartografia és imprescindible per a la planificació sostenible de les diferents activitats al medi marí.
 
Les fanerògames marines
Les fanerògames marines, conegudes a Catalunya com alguers, altines, herbassars o bruts, són plantes superiors que estructuren ecosistemes complexos i tenen un paper imprescindible en els cicles biològics marins. Són utilitzades com a lloc de posta, alevinatge i reproducció de moltes espècies pesqueres (sèpies, molls, escórpores, daurades, entre d'altres). A més, constitueixen un aliat clau per a l'estabilització del litoral, són un bon bioindicador de la contaminació marina, i de forma anàloga als boscos terrestres, contribueixen a atenuar el canvi climàtic.
Per tots aquests motius les fanerògames marines són hàbitats protegits, tant per les normatives ambientals com per la normativa sectorial pesquera.
El Departament d’Agricultura va ser pioner a l’Estat espanyol en la implantació de la primera Xarxa de vigilància de la qualitat biològica de les fanerògames marines, i en la publicació de la primera norma adreçada a la seva protecció, l'Ordre de 31 de juliol per a la regulació de les fanerògames marines.
El coneixement adquirit per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims durant aquests anys ha permès detectar les principals causes de regressió d'aquests hàbitats que en molts casos són la suma de diversos impactes: ins-tal·lació de camps de fondeig i ancoratge d'embarcacions, activitats prohibides de pesca sobre aquests fons, eutrofització de les aigües –és a dir, pèrdua de transparència de l'aigua per un excés de matèria orgànica causada per abocaments o accidents. També, el mal funcionament de sistemes de sanejament, contaminació de les aigües per abocaments d'hidrocarburs i pesticides, la mala planificació i execució de la construcció d'obres d'infraestructures com ports, espigons o emissaris submarins, o els dragatges de fons marins per a la regeneració de platges o habilitació de canals de navegació, o la introducció d'espècies invasores.
L’increment del turisme en general, i dels esports nàutics en particular, en la costa mediterrània, fa que algunes comunitats marines es  puguin veure afectades de forma irreversible. Cal considerar que les zones més atractives són les cales resguardades d’aigües clares on sovint es troben fanerògames marines. El dany produït per l’efecte de l’àncora i la cadena pot arribar a destruir entre 16 a 34 feixos de Posidonia oceanica en una maniobra completa d’una sola embarcació. La instal·lació controlada i adequada de camps de boies de fondeig és una bona eina de reducció de l’impacte de l’ancoratge, que permetria conservar les nostres praderies. Així mateix, una mala planificació o instal·lació de camps de boies de fondeig pot generar un impacte a vegades superior al de l’ancoratge lliure.

2  

Fitxers adjunts

Fotografia del fons marí

Fotografia del fons marí
JPG | 99

Fotografia de la Jornada

Fotografia de la Jornada
JPG | 2505