El camp de concentració francès de Gurs (Aquitània, Pirineus Atlàntics) compta des d’aquest diumenge, 23 d’octubre, amb un espai d’homenatge a les persones que van ser-hi internades durant la segona guerra mundial, entre elles els soldats i exiliats republicans catalans. Es tracta d’un seguit de columnes de granit amb inscripcions i ubicades al llarg de l’avinguda d’entrada del camp per iniciativa de l’associació francesa Amicale du Camp de Gurs, que inaugura el conjunt memorial aquest diumenge al matí. Una d’aquestes columnes recorda els exiliats catalans i ha estat estat instal·lada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya amb el suport de la Comissió Europea.
El camp de Gurs va ser inicialment un camp de refugiats construït pel govern francès entre el març i l’abril de 1939 per tal d'acollir els exiliats espanyols, en principi soldats de l’Exèrcit republicà. Aixecat sota jurisdicció militar al costat de la ciutat del mateix nom al departament dels Pirineus Atlàntics, dins la regió d'Aquitània –84 quilòmetres a l'est de la costa atlàntica i 34 quilòmetres al nord de la frontera espanyola–, el camp de Gurs mesurava 1.400 metres de llargada i 200 d'amplada. Amb una superfície de 28 hectàrees, s’hi van instal·lar 382 barracots.
El 4 d’abril de 1939 va arribar a Gurs el primer grup de refugiats espanyols. Inicialment eren soldats republicans transferits des dels camps del Rosselló. L'administració i custòdia del camp va estar sota comandament militar fins a la tardor de 1940, quan l'administració civil del règim col·laboracionista francès de Vichy se’n va fer càrrec. Abans, però, en el moment de la derrota de França davant de l’Alemanya nazi, l’administració militar de Gurs va cremar els arxius del camp pel temor que les llistes que identificaven els soldats republicans internats caiguessin en mans nazis. L’únic que se sap és que per Gurs van passar una xifra global de 25.577 ciutadans espanyols.
A banda de republicans espanyols i catalans, des de l’inici de la segona guerra mundial, el setembre de 1939, el govern francès va internar al camp de Gurs ciutadans alemanys i d'altres països considerats aliats d'Alemanya, així com els francesos considerats perillosos per les seves idees polítiques i presos comuns. Després de l'armistici entre Alemanya i França el 1940, Gurs va ser utilitzat com a camp de concentració per a jueus de qualsevol nacionalitat i per a persones que el Govern de Vichy, primer, i els ocupants alemanys, després, consideraven perilloses. Després de l'alliberament de França, el 1944, Gurs va acollir presoners de guerra alemanys i combatents diversos fins que es va tancar el 1946.
El monòlit d’homenatge als catalans internats a Gurs, instal·lat entre els de molts altres països i col·lectius, és una actuació del Memorial Democràtic dins del programa Europa amb els Ciutadans de la Comissió Europea i del projecte La deportació espanyola als camps nazis: història i memòria. És en el marc d’aquest mateix projecte europeu que el Memorial Democràtic ha organitzat recentment els col·loqus internacionals Walter Benjamin a Portbou i De l’exili a la deportació al Museu d’Història de Catalunya.
