Avui es presenta la campanya RAPID, per reconèixer un ictus: riure, aixecar els braços i parlar.
Des del 2005, amb la posada en marxa del codi d’emergència específic per a l’ictus, la mortalitat per aquesta causa ha baixat al 13% i se n’han reduït notablement les seqüeles.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, que se celebra demà, el Departament de Salut ha fet balanç de l’impacte d’aquesta malaltia a Catalunya i ha presentat la campanya RAPID. A la roda de premsa, hi han participat Carles Constante, director general de Regulació, Planificació i Serveis Sanitaris; Miquel Gallofré, director del Pla director de la malaltia vascular cerebral; Josep Maria Argimon, gerent de Compra i Avaluació de Serveis del Servei Català de la Salut, i Elisabeth Ortínez, presidenta de la Fundació Ictus.
Què és l’ictus? Un seguit de malalties conegudes popularment amb els noms d’apoplexia, embòlia cerebral, trombosi cerebral, feridura o vessament cerebral, en què, ja sigui per l’oclusió d’una artèria o bé perquè es trenca, no arriba sang a una part del cervell, cosa que fa que les cèl·lules cerebrals morin. Les seqüeles de l’ictus poden ser l’afàsia (afectació en la capacitat de produir o comprendre el llenguatge), l’hemiplegia (paràlisi d’una meitat del tronc i extremitats del mateix costat) i la paràlisi.
La velocitat, un factor clau. Les possibilitats de recuperació d’un ictus sense seqüeles depenen en gran mesura del temps que passa fins que, un cop apareixen els símptomes, es fa un diagnòstic i tractament adequats. Per això, és molt important, d’una banda, millorar el coneixement que té la població dels símptomes d’un ictus, a fi que puguin identificar-lo quan es produeix i, de l’altra, reduir el temps per iniciar el tractament.
Com es reconeix? Els símptomes apareixen de forma sobtada: pèrdua de la força a un braç, a una cama o a ambdós; aparició de problemes per parlar i/o entendre el que ens diuen; aparició de desequilibri o inestabilitat; alteració de la visió en un ull o en tots dos; aparició de mal de cap molt intens.
L’ictus a Catalunya. L’ictus afecta sobretot la població d’edat avançada, tot i que el nombre de persones afectades menors de 65 anys és important (el 24% l’any 2010). És la primera causa de mort entre les dones catalanes i la tercera entre els homes, i és la primera causa de discapacitat mèdica en adults. Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran. L’any passat, 15.070 persones van ingressar en un centre a causa d’un ictus a Catalunya, la qual cosa representa un increment del 7% respecte del 2005.
El Pla director de la malaltia vascular cerebral. El Departament de Salut compta amb el Pla director de la malaltia vascular cerebral que integra, sota una perspectiva territorial, tot un seguit d’actuacions adreçades a reduir l’impacte d’aquestes malalties: la promoció de la salut i la prevenció de malalties vasculars, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació.
El Codi ictus, atenció d’emergència en xarxa
El Codi ictus és un codi d’emergència que s’organitza a partir de la xarxa d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques, i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament. El 2006 va culminar el procés d’implantació en tot el territori català.
L’organització en xarxa ha permès incrementar notablement a Catalunya el nombre de tractaments de reperfusió (destruir el trombe mitjançat l’administració intravenosa d’un fàrmac trombolític o bé per mitjans mecànics o farmacològics administrats per via endovascular). Aquest tractament, que comporta un benefici per la possibilitat de recuperació dels pacients, l’han de fer equips molt especialitzats.
Catalunya, al capdavant d’Europa. Entre el 2005 i el 2010, el total de tractaments de reperfusió ha augmentat d’un 4% a un 11,3%, la qual cosa situa Catalunya entre els països europeus més avançats en aquest àmbit. A més, la mortalitat intrahospitalària de les persones amb ictus ha baixat del 15,6% al 13,2% en el mateix període.
Les noves actuacions. Des del gener de 2010, el model organitzat d’atenció a la persona malalta amb ictus agut s’ha completat amb la designació dels centres terciaris d’ictus (CTI), sis hospitals d’alta tecnologia organitzats en tres nodes, que treballen en col·laboració i amb guàrdies conjuntes, per donar servei terciari continuat a tot el territori català. Aquests centres terciaris d’ictus són els encarregats d’avaluar els casos més complexos i el lloc on es fan les teràpies de reperfusió més avançades.
El projecte Teleictus, que actualment ja connecta set hospitals comarcals amb tres centres de referència, ha entrat en la segona fase, que permetrà la connexió remota d’un especialista en neurologia vascular expert per tot Catalunya amb dotze hospitals de la xarxa sanitària.
La campanya RAPID
Durant el mes de novembre tindrà lloc una campanya informativa amb l’objectiu d’ensenyar a reconèixer els símptomes de l’ictus i com actuar quan es presenta. Es distribuiran més de 4.000 pòsters en els diferents centres de salut (primària i hospitals) de tot Catalunya. La campanya busca augmentar el nombre de pacients que acudeixen ràpidament als serveis d’urgències especialitzats i, per tant, el nombre de persones avaluades i tractades.
No perdi el temps, guanyarà el cervell. La campanya RAPID dóna les claus per al reconeixement ràpid i efectiu de l’ictus a partir d’una sèrie d’accions senzilles: fer riure, fer aixecar els braços i fer parlar a la persona afectada. En cas que pugui tractar-se d’un ictus, la campanya aconsella de forma explícita que es truqui al 112 o al 061, com més aviat millor, com diu el lema: “No perdi el temps, guanyarà cervell”.
