El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha presentat avui a Barcelona el projecte ODISSEU: programa per al retorn i la inserció laboral dels i les joves al medi rural. Aquest projecte pretén fomentar i facilitar el retorn i la inserció laboral dels i les joves al medi rural, tot creant un programa que promogui el seu compromís social amb el territori rural. El programa fa especial incidència en el teixit empresarial i emprenedor d’aquests territoris i en les universitats mateixes.

 

El projecte és una iniciativa conjunta de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Fundació del Món Rural, i ha estat impulsat aquest any 2011 per la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

 

La inauguració de l’acte de presentació ha estat a càrrec del director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, que ha fet una crida a l’optimisme en aquests moments d’incertesa econòmica: “L’Europa que s’està redefinint torna a mirar cap als territoris rurals com una font d’oportunitats. Aquests territoris, ara dotats de majors infraestructures i bones comunicacions, es presenten com a elements clau per tornar cap als camins del creixement”, ha manifestat. Segons el director general, “Catalunya no és diferent, ens falta només que gent jove, ben formada com tenim i amb esperit emprenedor, s’encarregui de transformar aquestes expectatives en realitats”. Així mateix, ha aprofitat la inauguració de la jornada per fer una crida a la col·laboració entre la iniciativa publica i privada per reduir alguns punts febles com poden ser l’encara existent fractura digital en alguns punts o que cada comarca elabori el seu projecte estratègic de futur.

 

Durant la jornada, s’han donat a conèixer els principals resultats de la diagnosi sobre les migracions dels i les joves rurals i les oportunitats d’arrelament a les zones rurals d’origen. Segons els resultats del projecte, malgrat que l’evolució de la població sembla que repunta, en termes generals, després de dècades de pèrdua constant, gràcies en part a la immigració fins fa pocs anys, la població és envellida. Hi ha comarques on la gent gran duplica el percentatge de gent jove, i el recanvi generacional indica que per cada dues persones potencialment actives n’hi ha una d’inactiva. Per aquest motiu, és un repte imprescindible abordar el retorn dels i les joves als territoris rurals. El resultat dels estudis reflecteix que continua havent-hi un flux migratori rural – urbà eminentment jove: el volum d’emigrants joves, tant d’homes com de dones, de les comarques rurals amb destinació a la ciutat suposava gairebé un 50% del total d’emigrants dels anys 2000 a 2009. En canvi, el flux d’emigrants joves cap a municipis rurals (de menys de 2.000 habitants) continua sent molt inferior als fluxos vers les capitals comarcals, el qual és majoritàriament femení i vers el Pirineu axial i les comarques gironines.

 

Un dels factors que condiciona aquesta mobilitat, i també el moment de trencament del jovent amb l’origen, és la necessitat de traslladar-se a les zones urbanes per realitzar els estudis superiors. Els resultats de la diagnosi confirmen que les sol·licituds en primera opció dels estudiants de comarques rurals els copa la Universitat de Barcelona. La segueixen la Universitat de Girona i la Universitat de Lleida, universitats “territorials” que normalment copen més de la meitat dels estudiants dels seus àmbits d’influència immediats.

 

Respecte de l’atur i l’ocupació juvenil a les comarques rurals, ambdós es concentren a la costa, a la segona corona metropolitana i a les comarques de la demarcació de Lleida, principalment a la comarca del Segrià. Malgrat que hi ha menys noies aturades que nois, el nombre de noies aturades amb estudis superiors és més elevat. Per territoris, la zona pirinenca i l’Aran concentren les comarques amb més aturats joves qualificats i l’interior de la demarcació de Tarragona i el Pirineu lleidatà tenen, de manera molt accentuada, poca població jove ocupada. Per règim d’afiliació, els afiliats joves al règim especial agrari tenen un pes important a l’oest i sud-oest del país, mentre que el seu paper és gairebé insignificant a la Catalunya central i al Pirineu, i el pes de les dones és encara molt baix. Contràriament, hi ha més paritat al règim general de la Seguretat Social i continua havent-hi la majoria dels ocupats del món rural,  també joves.

 

La diagnosi també ha analitzat cinc comarques tipus (Alta Ribagorça, Solsonès, Ripollès, Noguera i Ribera d’Ebre), segons l’àmbit territorial i l’especialització productiva (comarques de serveis amb base turística, comarques agràries, comarques de base industrial, comarques mixtes). Analitzant les dades del teixit empresarial, l’emprenedoria, les noves oportunitats d’ocupació i els sectors emergents, s’ha constatat que hi ha divergència entre les especialitzacions dels i les estudiants d'origen rural i els projectes de desenvolupament econòmic i empresarial d’aquests territoris, per la qual cosa un dels objectius d’ODISSEU és fer minvar aquesta divergència.

 

A la jornada, s’ha comptat també amb la intervenció de tres experiències: el projecte TRANSVERSALIS que incentiva la formació i la inserció professional d’estudiants i professionals de l’espai transfronterer, presentat pel Dr. Josep Tresserras, director del programa Europeu; l’experiència de Josep Plasencia, un jove emprenedor que un cop finalitzats els seus estudis d’enginyeria tècnica forestal va apostar per anar a viure al medi rural al Pallars Jussà, i va engegar un projecte de futur amb la creació de l’empresa FRANC ALOU; i el projecte de la Xarxa d’Emprenedoria Universitària, que pretén millorar el capital humà en habilitats i competències clau d’emprenedoria entre l'alumnat universitari, presentat pel director de la Càtedra d'Emprenedoria de la Universitat de Barcelona, Jaume Valls.

 

La cloenda de la jornada és a càrrec del director general de Joventut del Departament de Benestar Social i Família, Antoni Reig.