El projecte de senyalització dels Espais de Memòria de Catalunya s'anirà aplicant als espais del Front del Pallars; a les rutes de l'exili; als espais de rereguarda..., per tal de crear una Xarxa de patrimoni memorial coherent a tot el territori.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha inaugurat avui a Camarasa els primers cartells del Pla de senyalització i promoció dels Espais de la Memòria de Catalunya. En l'acte, Saura ha anunciat que "a l'octubre s'obrirà una convocatòria d'ajuts d'1'5M€ a projectes d'ajuntaments i consells comarcals per recuperar vestigis de la guerra".


El conseller Saura ha destacat que la implantació en el territori del nou Model de Senyalització dels Espais de Memòria significarà un "benefici de caràcter moral perquè suposa un reconeixement als qui van lluitar per la llibertat i la democràcia; un benefici democràtic, perquè els valors democràtics són els únics vigents per afrontar les diferències, i un benefici econòmic per Catalunya, perquè suposarà un element dinamitzador del territori". A més, pel que fa a la Llei del Memorial Democràtic, que impulsa la DG de la Memòria Democràtica, Saura ha assegurat que "es podria aprovar durant la primera quinzena d'octubre".


El conseller també ha reiterat el compromís del govern amb la continuïtat del projecte de recuperació dels vestigis del Turó del Merengue. En aquest sentit, l'alcalde de Camarasa, Josep Vendrell, ha destacat la importància de la senyalització del Turó del Merengue per al municipi. Per la seva banda, el president de la Lleva del Biberó, Antoni Quintana, ha demanat a la societat que "s'aprofiti dels testimonis dels que van patir la guerra".


El conseller, acompanyat de l'alcalde, ha fet un recorregut aquest matí per la senyalització de Camarasa, visitant el cartell informatiu a l'entada del municipi, la senyalització a la fossa comuna del cementiri i el vestigi del Turó del Merengue.


Espais de Memòria de Catalunya


El Pla d'Actuació dels Espais de Memòria de Catalunya estableix, per primer cop, uns criteris comuns de senyalització i recuperació dels vestigis de la guerra civil a tot el país i crearà una xarxa memorial al territori sota el nom de "Espais de Memòria de Catalunya". D'aquesta manera, el govern, a través de la DG de la Memòria Democràtica, pretén promoure, en col.laboració amb les administracions i entitats locals, la recuperació de la memòria històrica i democràtica mitjançant el coneixement del patrimoni memorial del nostre país -trinxeres,  refugis, rutes de l'exili, presons, fosses etc.- i dotar-lo de valor cultural.


La implantació del projecte s'inicia avui amb la recuperació i senyalització de les trinxeres i refugis on es va lliurar la batalla del Segre a Camarasa (la Noguera), on s'han recuperat i senyalitzat trinxeres, nius de metralladora, refugis i una fossa comuna. Les properes experiències es desenvoluparan a la Segarra (senyalització d'un itinerari de memòria i dignificació de la fossa de Cervera);  a Sant Adrià del Besòs (senyalització urbana dels refugis antiaeris) i a La Jonquera (senyalització del primer itinerari de la ruta de l'exili). Els tres "Espais de Memòria" estaran senyalitzats abans que acabi l'any.  


El Pla integra els criteris d'historiadors, universitats, administracions locals, i s'articula a partir d'espais ja coneguts i d'altres que han estat definits territorialment i històrica per la Direcció General de la Memòria i que afecten gairebé tot Catalunya:


. Espais del Front del Segre i Espais del Front del Pallars.  Projecte impulsat per la Direcció General de la Memòria Democràtica i la Universitat de Lleida en col.laboració amb diversos ajuntaments de la zona. Els espais senyalitzats a Camarasa pertanyen al Front del Segre.


. Espais i Rutes de l'exili i la Retirada. Projecte articulat al voltant del Museu-Memorial de l'Exili que, a més de recuperar la memòria de les rutes d'exili (Jonquera, Portbou, Figueres, etc), haurà de vincular-se amb les iniciatives memorials de la Catalunya nord (Maternitat d'Elna, Memorial de Ribesaltes?) i la resta del sud de França.


. Batalla de l'Ebre. Projecte engegat l'any 2000 pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), amb un pla d'actuació propi. És el més antic i desenvolupat. Proposa la senyalització i la creació d'un itinerari que agrupi tots els espais de la Batalla.


. Espais de la Rereguarda. Inclou projectes d'inventari i localització de patrimoni memorial al Penedès. Inclou també la Catalunya central i àmplies zones del Prepirineu o les planes de la Segarra. En aquest sentit el projecte de Cervera i la ruta de la Lína 2 per les planes de la Segarra així com la dignificació de la fossa del Cementiri de Cervera, són iniciatives i projectes destacats.


Mereix una atenció especial la recuperació i senyalització dels refugis antiaeris de rereguarda, molt estesos arreu del territori i amb un important potencial patrimonial.

. Espais i fortificacions franquistes.  Inclouen els espais de rellevància patrimonial que han de ser explicats en cas de preservar-los en l'espai públic. Destaquem els vestigis construïts pel franquisme en relació a una possible intervenció o invasió estrangera durant la Segona Guerra Mundial. Aquests espais anomenats Espais de la Línia Pirineus, es troben al llarg de tota la serralada pirinenca des del Mediterrani fina a l'Atlàntic, i travessen espais dins el Parc Natural de l'Albera, als Pallars, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Un exemple recent de recuperació són els Espais de Búnquers de Martinet de Cerdanya.


. Espais de repressió. Presons, llocs d'afusellaments, camps de concentració,  necròpolis o fosses comunes. Espais que es proposen com a essencialment explicatius per la rellevància històrica de la repressió franquista i que proposen una dignificació de memòria pel dol i dolor de les víctimes. 


. Espais de resistència democràtica. Seus d'associacions, partits polítics, sindicats, espais emblemàtics on es van convocar vagues i manifestacions, nuclis o espais habitats pels maquis, etc. En general, els elements que conformen la lluita antifranquista.

La Direcció General de Memòria Democràtica

La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya unitat responsable de l'execució de les polítiques públiques de memòria històrica que du a terme el govern. Aplega totes les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica, com ara el Punt d'atenció als expresos polítics i la Secció de fosses comunes i desapareguts. També assumeix la participació de la Generalitat en el Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (COMEBE i el projecte de Museu de l'Exili de la Jonquera.

* Us adjuntem un document Pdf amb el exemples de senyalització dels espais i rutes de Memòria. Si necessiteu alguna imatge en alta resolució, no dubteu a posar-vos en contacte amb el gabinet de premsa del DIREP:

1  

Fitxers adjunts

Model senyalització Espais Memòria

Model senyalització Espais Memòria
PDF | 884