·        En una entrevista a “El Matí” de Catalunya Ràdio, el cap de l’Executiu advoca per reconduir  a través del pacte fiscal “l’abús sistemàtic que pateix Catalunya”

·        El president alerta que el procés de fusió d’entitats financeres no degeneri en un oligopoli que impedeixi la lliure competència

·        Artur Mas descarta d’arrel el suport del Govern a un Pla Hidrològic estatal com el que va plantejar el Govern central la legislatura 2000-2004

 

 

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha refermat avui en una entrevista al programa  El Matí de Catalunya Ràdio, que el suport institucional ofert al Govern espanyol “és una inversió que fem a curt termini” i ha equiparat aquesta actitud amb la d’un bon agricultor. “Un pagès prepara la terra, llaura i sembra, però no deixa de fer-ho per la por que una inclemència meteorològica li enfonsi la collita”, ha declarat. “La nostra obligació és fer aquesta sembra i fer-los entendre que tenim una actitud de trobar solucions”.

 

En aquesta línia, el cap de l’Executiu ha assegurat “que tenim solucions però no paciència eterna” i per això ha insistit que el suport té data de venciment si durant l’any 2012 “no veiem que les coses agafen un to positiu, que els deutes pendents se’ns paguen, que s’ajuda a Catalunya a tirar endavant, que les infraestructures es fan allà on poden tenir una repercussió econòmica i, per tant, una creació de llocs de treball més important”.

 

Artur Mas ha explicat que va deixar clar al president espanyol, Mariano Rajoy, que el pacte fiscal “és el més important de tot” per a Catalunya. “Esperem aquest 2012, a veure si al Parlament arribem a un acord al més ampli possible”. “Aquí tenim una assignatura pendent”, ha afirmat, “ens cal incorporar el PP i el PSC, perquè la majoria dels seus votants ho volen”. “Si tinguéssim aquest tema resolt, moltes de les coses que hem hagut de fer aquest any les hauríem pogut fer d’una altra manera”. Mas ha dit que Catalunya no discuteix aportar fons a les regions espanyoles que els necessitin, però ha subratllat que “una cosa és la solidaritat que pot ser necessària, obligada i fins i tot justa, i una altra l’abús sistemàtic que es produeix sobre Catalunya com a país i com a societat”.

 

El cap de l’Executiu ha explicat que hi ha sectors que li reclamen que el pacte fiscal sigui el punt final de les reivindicacions catalanes, i en aquest sentit s’ha mostrat contundent: “El que no ens poden demanar és que a canvi d’un tema com el pacte fiscal fem una declaració dient que aquest és el final del trajecte”, ha subratllat, “això no se li pot demanar a ningú que representi un poble, una nació, una cultura “.

 

Per això, el president ha assegurat que “perquè s’entengui d’una manera més amable i que no es vegi com una actitud del català emprenyat sinó com la del català també il·lusionat, ho explico en termes d’emancipació”, que “no té perquè ser una relació desagradable sinó amable, viure d’una manera més autònoma i amb unes regles potser comunes”.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha destacat que “el procés de la transició nacional s’està construint “ i que en aquests darrers temps molta gent a Catalunya ha entès que no es poden repetir exactament les pautes d’aquests últims 30 anys; per això “aquest projecte va sedimentant dins la societat”, ha reblat. En elogi a l’acte a favor del pacte fiscal que es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès, el president ha constatat que en aquella ocasió “gent de tota mena, patronals, sindicats, entitats, de diferent pensament polític, van reclamar un pacte fiscal que és un clam a Catalunya”. “No és el mateix anar a Madrid representant tot l’espectre polític de Catalunya que només una majoria: al País Basc i a Navarra tots els partits defensen el concert”, ha recordat.

 

 

“Tornar al Pla Hidrològic Nacional amb transvasament d’aigua de l’Ebre és una autèntica bestiesa; recuperar tot allò, tal com es va dissenyar en aquell moment, no té cap sentit”, ha declarat el president en un altre moment de l’entrevista referint-se així a la possibilitat que el Govern espanyol presenti de nou aquest Pla.

 

Mas ha afirmat que quan es plantegi aquest tema “nosaltres direm allò que hem dit sempre i és que anem a Europa a buscar aquesta aigua que està disponible”. “Aquesta és l’aigua del Roine i no servirà per a Catalunya; servirà per a València, Múrcia, per a la part nord d’Andalusia i per a tota la costa mediterrània i peninsular”, ha subratllat.

 

En un altre moment de l’entrevista, ha lamentat la fallida de l’aerolínia Spanair, i ha assegurat que “s’hi han posat molts esforços, molts diners, moltes il·lusions, però aquí hi havia de creure algú més que nosaltres perquè el Govern no ho pot fer sol”. Tot i això, Mas s’ha mostrat ferm a l’afirmar que “ha fallat l’instrument però no es renuncia a l’objectiu” de convertir el Prat en “una plataforma interessant de vols intercontinentals”.

 

En aquesta línia, Mas ha destacat “no podem ser Frankfurt, però podem ser l’aeroport de Munic”, el segon aeroport alemany, que ha dit que compta amb més o menys el mateix trànsit que el català però amb molts més vols intercontinentals. Per aconseguir-ho, el president ha deixat clar que “falta la voluntat d’una companyia, falta una gestió més a sobre de les rutes internacionals, però sobretot falta que algú hi cregui”.  

 

El president no creu que el Govern espanyol sigui responsable del fracàs de Spanair, “no ha ajudat ni crec que hagi deixat d’ajudar, crec que s’ho han mirat des de la barrera”, ha dit, i ha afegit “són culpables d’altres coses, per exemple que tots els aeroports es gestionin des de Madrid”.

 

Sobre la reforma del mercat financer i la fusió d’entitats, el cap de l’Executiu ha criticat la lentitud amb què fins ara s’han produït els canvis, en contraposició a altres països europeus, i ha expressat que la proposta del Govern central en aquest aspecte sembla una manera d’accelerar aquest procés. Tot i això, el president ha reclamat una especial vigilància perquè “a base de reduir les entitats financeres no es pugui produir un oligopoli, de manera que si t’interessa canviar de condicions i vas a l’entitat de la cantonada, després no puguis anar enlloc més”.

Mas s’ha mostrat confiat en la solidesa de CaixaBanc i el Banc de Sabadell, i ha advocat perquè les entitats financeres amb seu a Catalunya “vagin obrint portes enfora perquè és una manera d’ajudar a la internacionalització de l’economia catalana”.