Centrar els esforços en conscienciar també els pares de família. Aquest és un dels objectius principals que té actualment la Generalitat de Catalunya a l’hora d’abordar la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF), una pràctica vinculada a determinades ètnies procedents de països com el Senegal, Gàmbia o Guinea.

 

Es tracta d’una línia de treball compartida amb les entitats d’aquest  àmbit, integrades per persones dels mateixos orígens i, per tant, amb un paper clau com a agents actius de sensibilització entre les famílies. L’objectiu és implicar els homes i fer-los corresponsables en la decisió d’abandonar aquesta pràctica que sovint està erròniament relacionada amb els efectes sobre el matrimoni, la posició social, la “puresa” de la dona o les pràctiques religioses.

 

Aquesta estratègia té en compte la influència que poden exercir els imams a l’hora de sensibilitzar els homes, a través dels seus discursos. A Catalunya ja hi ha casos en aquest sentit que constitueixen un exemple a seguir.  La MGF és una pràctica mil·lenària prèvia al naixement i expansió de les grans religions, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país d’origen i no és subscrita per cap creença religiosa.

 

Aquest nou enfocament s’emmarca dins del “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” de la Generalitat de Catalunya, que coordina el treball entre els departaments de Benestar Social i Família, Ensenyament, Salut, Governació, Presidència i Interior. El document estableix les accions transversals que duen a terme les diverses unitats i serveis públics que treballen més habitualment amb la població en possible situació de risc.

 

Una de les mesures que inclou és la constitució de taules locals per prevenir la MGF. Actualment n’hi ha prop d’una setantena repartides per tot el país en funció dels orígens de la immigració de cada municipi. L’objectiu és prevenir i detectar de forma precoç situacions sospitoses, com actituds dubitatives dels familiars davant d’aquesta pràctica, sobretot si tenen previst viatjar a curt o mitjà termini al país d’origen per vacances o motius personals.

 

A Catalunya hi ha moltes famílies que van arribar com a defensores d’aquesta tradició i que avui l’han abandonada, però també és cert que encara hi ha famílies que, per diferents raons, la justifiquen.

 

Amb iniciatives com el Protocol i les taules locals es fomenta l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la MGF, ja que són les principals afectades. En aquest sentit, el treball desenvolupat pel Govern, juntament amb la nova legislació, estan introduint elements de reflexió a les pròpies comunitats que generen canvis positius.

 

El 20 de juny de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució sobre l’adopció de mesures contra la pràctica de les mutilacions. Amb la constitució del Grup de treball per l’abordatge de la mutilació genital femenina s’han desenvolupat protocols específics que integren l’actuació dels departaments abans esmentats i els diversos avenços en aquest camp que s’han fet a nivell legislatiu.

 

Aquesta mateixa setmana aquest Grup de treball s’ha ampliat amb d’altres institucions, sectors professionals i entitats en entrar a formar part de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, màxim òrgan de coordinació contra aquesta xacra.

 

El Departament de Benestar Social i Família,  a través de la Direcció General per a la Immigració i l’Institut Català de les Dones,  i el Departament d’Interior han organitzat un seminari de formació adreçat a professionals sobre bones pràctiques de mediació comunitària en l’abordatge de la MGF. Aquesta jornada tindrà lloc a la sala d’actes de la Direcció General per a la Immigració (C/ Calàbria, 147 de Barcelona) el proper dia 24 de febrer. Més informació i inscripcions properament a través del portal: www.agendaimmigracio.cat