El director general per a la Immigració, Xavier Bosch, i el gerent del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Josep Madorell, han lliurat a Barcelona els diplomes d’aprofitament a una seixantena d’alumnes del Programa de Reagrupament i Treball (PRT) 2011 que promou el Departament de Benestar Social i Família. En total, 145 persones han cursat durant l’any passat aquest paquet formatiu adreçat a persones que han vingut per reagrupament familiar o en condicions d’especial vulnerabilitat.

 

La cinquena edició del PRT s’ha materialitzat a Barcelona, Mataró, Lleida i la Seu d’Urgell a través de diversos prestadors: Fundació Ared, Fundació Trinijove, Ravaltext, Institut per a la Promoció Social i de la Salut (IPSS), Fundació Surt i Associació per a la Promoció i la Inserció Professional (APIP) a Barcelona; Salesians Sant Jordi a Mataró; l’Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí a Lleida; i el Consorci d’Acció Social de l’Alt Urgell a la Seu.

  

El programa compta amb tres mòduls formatius:

 

1) Mòdul de català  i entorn a través del CPNL. Inclou 45 hores de nivell inicial i 20 hores de català instrumental.

 

2) Mòdul de formació laboral a través de l’entitat de formació. S’allarga en funció de l’especialitat escollida i de les ofertes existents al mercat de treball.

 

3) Mòdul de pràctiques en una empresa del sector.

 

El perfil majoritari de l’alumnat ha estat el d’una dona de 30 a 45 anys procedent del Marroc, tot i que es comptabilitzen fins a 23 nacionalitats més.  De fet, es constata un augment de la participació de dones procedents de l’Àfrica negra i d’origen asiàtic. En general la gran majoria comptava amb experiència laboral anterior i prop de la meitat tenia estudis secundaris. Aquesta fotografia es correspon necessàriament amb el tipus de persona reagrupada a Catalunya més habitual: sobretot dones i joves en edat laboral, reagrupats per pares de família amb autorització de residència que demostren suficient capacitat econòmica i un habitatge digne per a poder reagrupar.

 

En els darrers anys els fluxos migratoris a Catalunya s'han caracteritzat pel reagrupament familiar, que és el dret que tenen les persones estrangeres a portar el seu nucli familiar més proper. Un dret, el de viure en família, reconegut per tractats internacionals i per la mateixa Llei d’estrangeria. Tot i que el ritme d’entrades ha disminuït notablement a causa de la crisi, també és cert que continuen arribant persones estrangeres i que ho fan sobretot per aquesta via plenament regular. 

 

Es tracta d’un col·lectiu estratègic per la Direcció General per a la Immigració on incideix per tal d’impulsar el seu procés d’acollida i incorporació a la societat catalana. L’objectiu és que esdevinguin persones més autònomes i menys dependents d’estructures familiars o del mateix sistema públic.