Justícia

La població penitenciària de Catalunya s'estanca per segon any consecutiu

query_builder   9 febrer 2012 14:05

event_note Nota de premsa

La població penitenciària de Catalunya s'estanca per segon any consecutiu

La reducció de les penes per delictes contra la salut pública és un dels factors que influeixen en el balanç de 2011
 
Creix un 105 % el retorn dels interns estrangers en situació irregular als seus països d'origen a partir de l’optimització dels mecanismes que ha permès la circular d’estrangeria
Pilar Fernández i Ramon Parés
La població reclusa de Catalunya s’ha estancat per segon any consecutiu. Així es desprèn del balanç de l’estadística penitenciària de l’any 2011, presentat avui per la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i el director general de Serveis Penitenciaris, Ramon Parés.
 
L’any passat va finalitzar amb una xifra de 10.513 interns a les presons de Catalunya, pràcticament la mateixa que el desembre de 2009, malgrat les previsions fetes l’any 2008, que pronosticaven que el 2012 la població reclusa se situaria en els 12.000 interns.
 
Els factors que poden haver influït en aquesta contenció del creixement -una tendència que caldrà confirmar en un període més llarg- són els següents:
 
  • La reforma del Codi penal de finals de 2010, que ha suposat una reducció de la durada màxima de les penes per alguns delictes contra la salut pública. Aquest tipus de delicte és el motiu d’internament d’un 38 % dels reclusos d’origen estranger i del 20 % dels interns de nacionalitat espanyola, fet que explica que la reforma hagi tingut un efecte que perdurarà els propers anys. Des de la modificació legislativa, el percentatge de persones empresonades per aquests delictes s’ha reduït un 1,79 %.
 
  • La disminució dels interns en situació de presó preventiva, que s’ha situat per primer cop des de l'any 2003 en una proporció inferior al 19 %.
 
  • La disminució, per primer cop des de l’any 2000, del nombre d’interns de nacionalitat espanyola a les presons.
 
  • La desacceleració en el creixement de la població interna d’origen estranger. Fins ara el col·lectiu havia crescut una mitjana de 338 interns cada any des del 2000. Però el 2010 i el 2011 aquesta xifra s’ha reduït a un creixement de 124 interns estrangers per any. Cal tenir en compte el canvi registrat en els fluxos migratoris a la població catalana: mentre la població estrangera havia augmentat ininterrompudament durant la passada dècada, el 2010 pràcticament no va créixer i el 2011 ha disminuït.
 
  • Les estadístiques policials també apunten una disminució de l’activitat delictiva a Catalunya durant el 2011. Dades del Departament d’Interior assenyalen que els delictes i faltes penals s’han reduït en un 2,6 %.
 
La Circular sobre estrangeria als centres penitenciaris de Catalunya
 
Els reclusos d’origen estranger representen un 45,83 % de la població penitenciària. A principis de febrer, als centres penitenciaris catalans aquest col·lectiu estava format per 4.765 persones. Aquesta és una de les proporcions més altes dels països de la Unió Europea, per sobre també del percentatge que es registra a les presons de la resta de l’Estat.
 
Aquestes xifres no poden ser obviades per les polítiques penitenciàries que s’adopten a Catalunya. És per aquest motiu que els serveis penitenciaris catalans han iniciat la recerca i aplicació de fórmules que vagin més enllà de les necessàries polítiques d’acolliment.  
 
El 15 de setembre de 2011 va entrar en vigor la Circular de la Direcció General de Serveis Penitenciaris sobre estrangeria amb l’objectiu d’adequar la intervenció amb el col·lectiu d’interns estrangers que no pot veure regularitzada la seva situació administrativa a les seves possibilitats reals de reinserció. La circular també suposa l’activació de les mesures legals per afavorir el retorn al seu país als interns sense possibilitats d’integració a Catalunya i la millora de la coordinació amb els òrgans administratius, judicials i policials.
 
D’un primer balanç de l’aplicació d’aquesta mesura, se’n desprèn que s’ha doblat el nombre d’interns d’origen estranger que retornen als seus països de procedència. Concretament, des del 15 de setembre de 2011, quan va entrar en vigor la circular, fins al 31 de gener de 2012, 178 interns van retornar de manera voluntària als seus països, d'acord amb el que preveu la legislació per a aquesta població. En el mateix període de l’any passat, el nombre d’interns estrangers que van retornar al seu país va ser de 87. La consellera de Justícia ha volgut aclarir que es tracta de dades de “curt recorregut” que cal analitzar amb prudència, tot i que d’aquesta primera aproximació “la valoració és positiva”.
 
Magnituds d’un model penitenciari propi
 
Fernández Bozal ha defensat el model penitenciari català com “un model penitenciari eficaç pel que fa a la cohesió social i la seguretat pública” i ha assegurat que “és una prioritat” del Govern el seu manteniment i la seva consolidació perquè “ens situa entre els països més avançats del nostre entorn” en aquesta matèria.
 
De l’anàlisi de les dades de 2011 cal destacar l’alt nivell d’activitat en els centres penitenciaris adequada a les necessitats de la població reclusa. El 88,13 % de les persones que han passat per la presó durant aquest any ha fet almenys una activitat laboral, formativa, de tractament o ocupacional d’acord amb el seu programa individual de tractament.
 
El model penitenciari català també es defineix per l’acostament progressiu dels interns a l’entorn social. Així, un terç de la població penitenciària ha gaudit de permisos de sortida, i prop d’un 18 % ha complert la condemna en règim obert. Del total de la població que ha complert condemna el 2011, el 24,67 % ho ha fet en tercer grau. Per últim, a finals de 2011 hi havia un 9,6 % de penats en situació de llibertat condicional, en comparació amb el 8,99 % de l’any anterior.

2  

Fitxers adjunts

Estadística penitenciària de Catalunya 2011

Estadística penitenciària de Catalunya 2011
PDF | 80

Informe sobre població estrangera als serveis penitenciaris de Catalunya

Informe sobre població estrangera als serveis penitenciaris de Catalunya
PDF | 80