Territori

Obre al públic el pis-museu de la Casa Bloc de Barcelona després de la restauració

query_builder   10 març 2012 14:00

event_note Nota de premsa

Obre al públic el pis-museu de la Casa Bloc de Barcelona després de la restauració

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han visitat avui el pis-museu de la Casa Bloc després de les tasques de restauració i museïtzació que s’hi han dut a terme, en el marc de la rehabilitació de tot aquest edifici, símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona. La museïtzació del pis, que a partir d’ara serà obert a les visites de la ciutadania, ha estat fruit de la col·laboració entre l’INCASÒL i el Disseny Hub de Barcelona (DHUB).
Interior casa
La Casa Bloc (1932-1939) és un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’administració catalana en l’època de la Segona República (1931-1939), que va ser dissenyat pel grup d’arquitectes d’avantguarda GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova forma de pensar l’habitatge per als més necessitats, i també d’entendre en clau local els plantejaments que aleshores, a nivell internacional, estaven trencant amb la vella tradició i apostaven per noves solucions. La Casa Bloc, paradigma de l’habitatge obrer, va materialitzar idees com la practicitat, l’economia d’espais i de materials, la socialització o l’atenció envers la comunitat.
 
La primera pedra del conjunt la varen posar, el 12 de març de 1933, fa gairebé  80 anys, el president de la Generalitat, Francesc Macià, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader.
El pis-museu Habitatge 1/11
 
El gener de 2010, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) van signar un conveni per a museïtzar l’habitatge situat a la planta 1, número 11 de la Casa Bloc que durant el procés de rehabilitació del conjunt havia quedat sense llogaters. La iniciativa tenia per objectiu retornar-li l’estructura i l’aspecte original que havia perdut amb el temps i obrir-lo al públic per tal d’explicar la novetat que va suposar el seu plantejament ara fa vuitanta anys.

L’INCASÒL i l’ICUB, a través del Disseny Hub de Barcelona (DHUB) han treballat conjuntament en aquest projecte, el primer en la part arquitectònica i el segon en la documental i museogràfica. Les obres de restauració i museïtzació del pis han tingut un cost total de prop de 35.000 euros.

El treball ha tingut dos vessants: per una banda, un de reparador, consistent a retirar de l’Habitatge 1/11 tot allò que els seus estadants hi havien afegit durant anys i que desvirtuava la idea original, i a restituir allò que realment hi havia quan l’edifici va ser construït. Per altra banda, un vessant explicatiu, que dóna a conèixer les seves característiques (des dels materials fins als usos) i el que va significar l’immoble en l’arquitectura i la societat de la seva època.
 
Així, s’han retitrat els elements afegits, restaurant tot l’interior fins a retornar-li l’aspecte que tenia ara fa vuitanta anys. Entre d’altres, s’ha col·locat una cuina de l’època, el lavabo, el safareig, la dutxa, el paviment hidràulic o les portes plegables del menjador, tot extret d’altres habitatges de la mateixa Casa Bloc. Altres elements han estat adquirits segons els models identificats de l’època, com les aixetes o els interruptors, tots originaris dels anys 30. A més, per tal d’explicar els espais, s’hi ha col·locat mobiliari, tant al menjador com a les habitacions.
 
Ara, el pis-museu de la Casa Bloc s’obre a la ciutadania a través de visites guiades, amb reserva prèvia, que organitza el DHUB. Per a més informació i reserves: 93 256 34 63. dhub@bcn.cat
 
La rehabilitació de la Casa Bloc
 
Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, que l’any 1992 la va declarar bé d’interès cultural en la categoria de monument. El 1997, l’INCASÒL, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per rehabilitar-la.

El conjunt dissenyat pels arquitectes del GATCPAC havia patit nombroses transformacions d’ençà que va acabar la Guerra Civil. Hi va haver canvis tan importants com la privatització d’espais lliures, la transformació de tota l’ala sud en residència de vídues i orfes de militars i la construcció de l’anomenat bloc fantasma per allotjar les famílies de policies nacionals. I, pel que fa als habitatges, també s’havien canviat els banys i les cuines, i es van tancar les terrasses per ampliar menjadors. Els espais comuns de la planta baixa no van ser mai com s’havien dissenyat, perquè la guerra va impedir l’acabament de l’obra i, quan el conflicte va finalitzar, no es van tenir en compte les propostes del projecte.
 
L’INCASÒL va encarregar el projecte de rehabilitació i restauració de tot el conjunt als arquitectes Víctor Seguí i Marc Seguí, amb la voluntat de recuperar l’arquitectura i l’esperit original i, de l’altra, adaptar la Casa Bloc a la normativa actual. Aquestes obres de remodelació han comptat amb una inversió de 5,7 MEUR i s’han dut a terme per fases.
 
En conjunt, han permès la restauració dels blocs 2 i 3, de la ludoteca, de façanes, del centre sanitari, de la residència de vídues i la recuperació de l’accés als jardins interiors amb l’eliminació d’un local del passeig Torres i Bages. L’enderroc del bloc fantasma el juliol de 2008 va culminar aquesta etapa del procés de rehabilitació. Actualment, queda pendent d’iniciar una altra fase que permetria urbanitzar l’espai deixat pel bloc fantasma, recuperar una paret mitgera i reconstruir el vestíbul d’accés.
 
 
 
*Imatge©DHUB. Fotografia de Lourdes Jansana
 
Per descarregar altres documents
 
             Imatge històrica de la Casa Bloc
 
            Presentació del pis-museu de la  Casa Bloc_CATALÀ (Doc. Power Point)
 
            Trailer explicatiu de la Casa Bloc

3  

Imatges

Imatge interior casa

Imatge interior casa 145

Imatge interior casa

Imatge interior casa 157

Imatge antiga de la Casa Bloc

Imatge antiga de la Casa Bloc 206

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 314