El Govern impulsa el nou Pla de Museus de Catalunya, un document que estructura i ordena els equipaments del país en quatre grans “constel·lacions” d’acord amb el seu àmbit temàtic i fixa el centre que liderarà i actuarà com a capçalera de cadascun d’aquests àmbits: història de l’art, història de la societat, contemporaneïtat i ciències naturals. El Govern ha informat avui del pla, que té com a objectiu ordenar el sistema i crear xarxes que impulsin la col·laboració i les sinergies entre els centres per esdevenir referents a nivell català i europeu.

 

El Pla estableix que les quatre grans “constel·lacions” s’estructuraran al voltant del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Nacional de Ciències Naturals, i el nou Museu d’Història Nacional de Catalunya. Tenen encomanada la tasca de convertir-se en el gran centre de referència del seu àmbit a Catalunya i en un dels centres de referència a nivell europeu. En aquest sentit, com especifica el document, han d’esdevenir el principal instrument per a la internacionalització de la cultura catalana. Els quatre museus hauran d’articular al seu voltant una xarxa temàtica que aglutini tots els museus de Catalunya que treballen en el seu àmbit.

 

A més, hi haurà quatre xarxes territorials (Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Lleida i Alt Pirineu) i cinc grans recursos nacionals de suport als museus (la Col·lecció Nacional d’Art, la Col·lecció Nacional de Fotografia, i els Dipòsits Nacionals d’Arts i Arqueologia). El nou Museu Nacional d’Història de Catalunya, l’únic dels quatre centres-capçalera que no existeix, es crearà a partir de quatre equipaments ja existents: el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica i el Museu d’Etnologia.