El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 25 personalitats i 15 entitats que han destacat pels seus mèrits i pels seus serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el proper 20 d’abril al Palau de la Generalitat.

 

 

Núria Albó i Corrons. Escriptora i mestra. Per la qualitat de la seva obra literària, composta sobretot de reculls poètics, novel·les, títols de narrativa infantil i juvenil i altres materials –com els textos per a cantates- que reflecteixen la seva sensibilitat i destaquen per la precisió del llenguatge. I també pel compromís cívic, que la duria a esdevenir la primera alcaldessa democràtica de la Garriga.  

 

Jusèp Amiell Solè. Sacerdot i impulsor de la cultura aranesa. Per la sostinguda tasca de recerca, preservació i promoció que ha fet del patrimoni, de les tradicions i de la llengua de la Vall d’Aran, a la qual ha traduït el Nou Testament. I també per la seva trajectòria pastoral en el si del bisbat d’Urgell, vinculada singularment a la Vall, de la qual ha estat arxipreste.

 

Colman Andrews. Escriptor, editor i crític gastronòmic nord-americà. Per la valuosa tasca que ha realitzat pel reconeixement a l’exterior de la cuina catalana tradicional i la seva aportació a la gastronomia. N’és fruit, singularment, Catalan Cuisine: Europe’s Last Great Culinary Secret, obra de referència que explica la història i les característiques de la nostra cuina d’una manera erudita i brillant.  

 

Lluís Bassat Coen. Publicista i col·leccionista d’art. Per la seva prestigiosa trajectòria en el sector de la publicitat, projectada sobretot mitjançant el grup Bassat Ogilvy. Ha participat en la realització i assessorament de diverses cerimònies olímpiques. Ha aplegat –conjuntament amb la seva esposa- una important col•lecció d’art, que s’exhibeix al Museu d’Art Contemporani de Mataró. És membre de moltes entitats acadèmiques, institucionals i empresarials.

 

Eduard Blanxart i Pàmies. Interiorista, dissenyador i músic. En reconeixement a la seva aportació de conjunt a la cultura, tant pel que fa a la pràctica com a la difusió. Autor de mobles i de peces d’orfebreria, ha destacat també en el disseny d’interiors i de jardins i ha fet composicions musicals i libres de musicologia. Cal valorar-ne la tasca d’apropament als joves de l’art dels sons.

 

Dolors Canal Vilarrasa. Religiosa de la Institució Xaveriana i educadora. Per la seva trajectòria en l’àmbit educatiu i, singularment, la Formació Professional. Ha estat professora i directora de l’Escola Tècnico-Professional Xavier, de Barcelona, i s’ha vinculat a importants instàncies educatives inspirades en l’humanisme cristià. Cal destacar-ne la tasca pionera en la promoció professional de la dona.    

 

Pere Carbonell i Fita. Mestre i polític. Per la seva trajectòria de servei al país, iniciada durant l’etapa republicana i reflectida, entre d’altres, en llibres com Tres Nadals empresonat (1939-1943) o Nadal a la presó Model (1944-1945). I també, a més de la tasca com a diputat al Parlament de Catalunya, pel treball dut a terme des de l’Administració en els àmbits del comerç i del consum.

 

Rosa Maria Carrasco i Azemar. Directiva en l’àmbit del guiatge. Per haver contribuït destacadament a l’evolució i a la consolidació a Catalunya d’aquest moviment femení d’educació en el lleure, en el qual també ha tingut càrrecs a nivell internacional. Com a directora general de Joventut durant l’etapa de la Generalitat provisional, impulsà la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. 

 

Eduard Castellet i Díaz de Cossío. Empresari, directiu cultural i escriptor. Per la seva aportació de conjunt a la cultura, en la qual destaca la presidència de la Fundació Joan Miró del 1988 al 2009. També s’ha vinculat a Edició de Materials, la Fundació Llorens Artigas, Joventuts Musicals, la Fundació Phonos, el Cercle Artístic de Sant Lluc o el Centre Unesco de Catalunya. És autor dels llibres autobiogràfics Norbury, L’edat breu i Passeig enrere.   

 

Joan Cervera i Batariu. Excursionista i promotor cultural. Per la qualitat i la diversitat de la seva aportació a l’excursionisme, unida especialment al Club Excursionista de Gràcia. La seva trajectòria  abasta la pràctica esportiva, la promoció d’activitats, la preservació del medi natural o l’autoria, la col·laboració i l’assessorament de llibres i publicacions. Cal destacar el seu activisme catalanista en els camps sociopolític i cultural.

 

Dolors Folch i Fornesa. Professora universitària. En reconeixement al fet d’haver estat la iniciadora a Catalunya dels estudis de sinologia. Va percebre la importància de la Xina quan  aquest país encara no era valorat entre nosaltres, i ha esdevingut experta en la civilització xinesa i les seves relacions amb el món europeu. A la Universitat Pompeu Fabra hi ha fundat i dirigit l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental.   

 

Eugeni Forcano Andreu. Fotògraf. Per la seva significació com un dels professionals de l’art de la fotografia més destacats de la segona meitat del segle XX a Catalunya, clàssic i avantguardista al mateix temps. Les seves imatges conformen un valuós llegat artístic i cultural. Una donació de la seva obra configura l’Espai Forcano a la Casa-Museu Lluís Domènech i Muntaner de Canet de Mar, població a la qual és especialment vinculat. 

 

Francesc Granell Trias. Economista. Per una trajectòria prestigiosa al nostre país i influent en l’àmbit europeu. Catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, ha exercit diversos càrrecs, sobretot d’àmbit institucional. Autor de nombrosos treballs i expert en relacions internacionals i cooperació al desenvolupament, és director general honorari de la Comissió Europea.

 

Josep Lloveras Feliu. Pintor i escultor. Per la qualitat d’una obra que se situa dins l’impressionisme contemporani i el cubisme i que s’ha projectat en l’àmbit internacional. Durant la seva estada a Cuba entre 1953 i 1968 va contribuir de manera rellevant a la formació de joves pintors. També cal destacar les iniciatives de dinamització artística que ha endegat des de la seva vila natal de Cassà de la Selva.

 

Josep Maixenchs Agustí. Formador i productor cinematogràfic. Per la seva destacada aportació a l’audiovisual,  especialment com a fundador i director de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que contribueix notòriament a la consolidació del sector al país i a la seva projecció. Ha produït nombrosos curtmetratges amb la productora Escándalo Films, vinculada a l’Escola.

 

Rafel Marquina i Audouard. Dissenyador industrial. Per la seva valuosa contribució al disseny català i a la seva internacionalització. És conegut arreu per les seves setrilleres antigoteig, entre d’altres objectes i realitzacions creatives. Ha compaginat la pràctica del disseny amb la col·laboració en diverses publicacions, i també ha conreat una escultura de caràcter minimal i racionalista.

 

Francisco Martín Frías. Empresari. Per la seva trajectòria com a fundador i president de l’empresa de transport urgent MRW, i també per les iniciatives solidàries que ha endegat al nostre país i a diferents indrets del món. Àmbits com la salut, l’educació, l’atenció a la gent gran i als marginats, el medi ambient i la cultura s’han beneficiat del seu valuós exemple de responsabilitat social.

 

Francesc Martínez de Foix i Llorens. Promotor de serveis socials. Per la seva tasca d’impuls de diverses iniciatives per a la inserció social, laboral i esportiva de les persones amb disminució psíquica. Directiu del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona), és president de la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics i vicepresident  de Special Olympics Catalunya.

 

Casimiro Molins Ribot. Empresari. Per la seva reconeguda trajectòria en l’àmbit econòmic, especialment des de la presidència del Grup Ciments Molins. Pertany a la tercera generació d’una empresa d’origen familiar que inicià la seva activitat l’any 1928, l’èxit de la qual ha sabut continuar, i es troba vinculat a diferents organitzacions des de les quals ha contribuït al progrés del país.  

 

Francisco Morán Ruiz. Actor de teatre, cinema i televisió, conegut com a Paco Morán. Per la seva gran qualitat interpretativa al llarg d’una trajectòria d’èxit, molt vinculada a Barcelona i a Catalunya. Cofundador del Teatro Español Universitario, havia format part del quadre d’actors de Radio Nacional de España i de Televisión Española. El seu carisma i la seva humanitat li han fet guanyar l’afecte del públic.  

 

Isona Passola Vidal. Productora, guionista i directora cinematogràfica. Per haver contribuït  notòriament a la projecció del cinema català. Al capdavant de Massa d’Or Produccions, ha posat a l’abast del públic títols significatius, especialment Pa negre. Directora del documental Cataluña-Espanya, presideix l’Associació de Productors Independents del Mediterrani (APIMED), amb seu a Barcelona.

 

Jaume Plensa Suñé. Escultor i pintor. En reconeixement a la seva prestigiosa aportació a l’art català i a la nostra cultura, que ha contribuït decisivament a internacionalitzar. Autor d’una obra que reflexiona sobre l’absència, la incertesa o el desig, ha reforçat la connexió del país amb l’avantguarda, la creativitat i la innovació. Cal destacar igualment les seves escenografies per a espectacles operístics i teatrals. 

 

Robert Roqué Jutglà. Periodista musical i promotor cultural. Per la seva trajectòria en el món de la cultura popular i tradicional, singularment en l’àmbit del sardanisme. Cal destacar-ne la direcció de la revista Som i la difusió de la sardana a la ràdio, així com els  llibres escrits o promoguts sobre aquesta dansa, l’organització d’aplecs i altres activitats de promoció i difusió.

 

Josep Serra i Llimona. Pintor. Per una obra reconeguda al nostre país i a l’exterior. Dins d’un marc postimpressionista, elabora temes inspirats en el seu entorn íntim, si bé bàsicament és paisatgista. La seva producció també s’expressa mitjançant el dibuix, l’aquarel·la, la litografia i el gravat. La Sala Parés –de la qual és un dels artistes emblemàtics- l’ha homenatjat enguany amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari.

 

Josep Maria Ventura i Ferrero. Farmacèutic i empresari. Per la seva trajectòria en el sector farmacèutic i l’aportació a la indústria alimentària mitjançant empreses com Nutrexpa o Laboratoris Ordesa. President de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya,  destaca igualment pel seu compromís solidari a través de la fundació vinculada al Grup Ordesa –del qual és president-, que promou la millora de les condicions de vida dels infants. 

 

 

Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Entitat que enguany commemora el cinquantè aniversari. En reconeixement a la defensa i a la promoció dels drets humans que són a la base de les seves activitats, d’acord amb els ideals de l’ONU. Vincle entre aquesta organització i la societat, inicialment va denunciar davant dels fòrums internacionals la repressió de les llibertats democràtiques que exercia el franquisme.

 

Escola d’Administració Pública de Catalunya. En el centenari d’aquest organisme promogut inicialment per Enric Prat de la Riba, el segon que es creà a Europa en el seu àmbit. Per la continuïtat i l’eficàcia de la seva tasca com a referent de formació dels cossos funcionarials de les administracions catalanes i també dels càrrecs públics del país, des de l’impuls constant del nostre autogovern.   

 

Fundació Banc dels Aliments de Barcelona. En el vint-i-cinquè aniversari d’una entitat que ha estat pionera al nostre país en la lluita contra la fam i el malbaratament alimentari. Les seves actuacions solidàries han esdevingut un pont eficaç entre les empreses del sector i les persones més necessitades, la qual cosa contribueix a pal·liar l’exclusió social i a promoure un desenvolupament més sostenible.   

 

Fundació Blanquerna. Per la seva aportació a la comunitat educativa a partir de la fidelitat a uns valors humanistes, a un estil de mestratge i a la vocació de servei públic des de la iniciativa social. Vinculada a la Universitat Ramon Llull, incideix en àmbits com l’educació, la psicologia, l’esport, la comunicació i la salut, en els quals ha contribuït a formar bons professionals.

 

Fundació Conservatori del Liceu. En el cent setanta-cinquè aniversari d’un centre d’ensenyament musical que ha estat, històricament, el primer del país, i que ha tingut una prestigiosa dedicació cultural. A les seves classes de cant s’han format molts dels millors intèrprets catalans i també ha estat impulsor de reconeguts compositors i instrumentistes, de la mà d’un professorat de primer nivell.

 

Fundació Festa Major de Gràcia. Pel fet de contribuir amb eficàcia a la continuïtat d’una tradició que es remunta a les primeres dècades del segle XIX i que constitueix un dels esdeveniments festius més populars de Barcelona i una de les millors expressions de cultura democràtica en espai urbà. I per la voluntat de fer-ne un àmbit de convivència que és capaç d’atreure, des d’una identitat genuïna, gent vinguda d’arreu.

   

Fundació Marianao. En reconeixement a la trajectòria d’una entitat que promou, des de Sant Boi de Llobregat, projectes i serveis socials i educatius adreçats a la infància i a la joventut i també als col·lectius més necessitats de la ciutat i de la seva comarca. Les iniciatives que impulsa afavoreixen la vertebració d’una societat més solidària amb els valors de les persones i amb els drets col·lectius. 

 

Fundació Privada Amics de la Gent Gran. En el vint-i-cinquè aniversari d’una organització que ajuda les persones d’edat avançada que viuen en situacions de soledat i d’aïllament social. Per la valuosa  contribució a la qualitat de vida i a la dignitat personal que aquesta tasca representa, des del suport emocional, la companyia, la relació i l’amistat que els voluntaris de la Fundació procuren oferir. 

 

Fundació Privada de la Passió d’Esparreguera. En reconeixement a la trajectòria d’una entitat que promou un dels espectacles de referència de la cultura popular i tradicional de Catalunya, amb quatre segles de representacions. El conjunt d’activitats que impulsa, de caire cultural, social i esportiu, contribueix a la dinamització de la vila del Baix Llobregat i és un exemple de vertebració col·lectiva. 

 

Fundació Privada Trinijove. En reconeixement a la tasca que du a terme de formació i d’inserció social i laboral de persones que es troben en risc d’exclusió, especialment els joves. L’aposta per una economia solidària que representen les seves iniciatives -impulsades des del barri barceloní de la Trinitat Vella- ha esdevingut un referent de cohesió social.

 

Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques. Organització professional que té els seus orígens l’any 1211 i que es va reconstituir el 1892. Per la defensa dels interessos del sector de la construcció i pel suport que dóna a l’activitat quotidiana de les empreses agremiades, amb un ampli ventall de serveis que s’ha anat adequant als canvis socials i als nous models de gestió.  

 

La Lira Vendrellenca. Entitat fundada l’any 1889 amb els propòsits inicials d’educar en el cant i de difondre àmpliament la llengua i la cultura catalanes. Per la seva reeixida trajectòria, que avui s’expressa en l’activitat de vint-i-tres seccions que duen a terme diverses iniciatives culturals, socials i esportives que dinamitzen, ara com abans, la capital del Baix Penedès.  

 

Societat Catalana de Biologia. En el centenari d’una de les societats científiques més actives del país, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua. Les seves activitats afavoreixen la col·laboració i l’intercanvi entre els científics, les institucions i els estudiants del sector. 

 

Societat Coral El Penedès. Entitat fundada ara fa cent cinquanta anys que ha contribuït ininterrompudament a la pràctica del cant coral a Catalunya i a la vida cultural de Vilafranca del Penedès. Vinculada a la Federació de Cors de Clavé, la seva trajectòria constitueix un exemple de l’aportació de la societat civil a la construcció del país.  

 

Societat Coral Erato. En el cent cinquantè aniversari d’aquesta entitat figuerenca, dedicada inicialment a la pràctica del cant coral i vinculada a la Federació de Cors de Clavé. Progressivament aniria organitzant un conjunt d’activitats que avui conformen disset seccions de caire cultural, social i esportiu que contribueixen  a la dinamització de la capital de l’Alt Empordà.