IDESCAT

L'Idescat ofereix, per primera vegada, dades de població estacional per trimestres dels municipis catalans de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals

Santa Susanna, Pals i Salou són els municipis amb més població estacional en relació amb la població empadronada

query_builder   13 abril 2012 10:45

event_note Nota de premsa

L'Idescat ofereix, per primera vegada, dades de població estacional per trimestres dels municipis catalans de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals

Santa Susanna, Pals i Salou són els municipis amb més població estacional en relació amb la població empadronada

Les Estimacions de població estacional que difon avui l’Idescat mesuren les càrregues de població que suporta cada municipi. La població ETCA (població equivalent en temps complet anual) mesura la població present als municipis en mitjana anual, i es calcula partint de la població empadronada a cada municipi, a la qual s’afegeix la població estacional. Aquesta població estacional és el saldo o diferència entre les entrades de persones que resideixen a altres municipis i les sortides de població resident al municipi, ja sigui per treballar, per estudiar, per segones residències o per vacances. En tots dos casos, cada persona només es compta segons el nombre de dies que està present a cada municipi.
 
Dels 219 municipis de què s’ofereixen resultats l’any 2010, n’hi ha 99 que tenen una població ETCA superior a la població empadronada. Entre aquests destaca Santa Susanna, perquè és el que té una major proporció de població ETCA, un 160% superior a la població empadronada al municipi. El segueixen Pals, Salou, Tossa de Mar i Creixell, amb increments sobre la població resident que oscil·len entre el 92% i el 81%.
 
Entre els 120 municipis on la població estacional és negativa i, per tant, la població ETCA és inferior a l’empadronada, destaquen Vilafant, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, perquè són els municipis amb proporcions de població ETCA més baixes, que representen el 84%, 86% i 87%, respectivament, de la població empadronada.
 
L’anàlisi de les dades trimestrals mostra que la meitat de les comarques catalanes tenen població estacional de signe positiu els quatre trimestres de l’any. Es tracta principalment de les comarques pirinenques (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran) i les comarques litorals, les gironines (Alt Empordà, Baix Empordà i Selva) i les tarragonines (Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès), comarques que tenen un important component turístic i de segona residència.
 
En l’extrem oposat, un total de 10 comarques tenen població estacional de signe negatiu els quatre trimestres de l’any. Destaquen l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que tenen una important mobilitat laboral de signe negatiu amb el Barcelonès i una oferta baixa d’establiments turístics.
 
Les comarques del Barcelonès, el Gironès i el Segrià es caracteritzen per tenir població estacional de signe negatiu al tercer trimestre i de signe positiu a la resta de trimestres. Es tracta de comarques on es troben capitals provincials, amb saldos positius per mobilitat laboral i mobilitat per estudis la major part de l’any, excepte a l’època estival, en què presenten importants saldos negatius per vacances i sortides cap a les segones residències.

1  

Fitxers adjunts

NPepe2010

NPepe2010
PDF | 88