El CIRE es dóna a conèixer a les empreses que treballen a països com la Xina o regions com el Magrib i l’est d’Europa perquè retornin part de la seva producció als centres penitenciaris de Catalunya
L’empresa del Departament de Justícia ha ocupat 3.738 persones als tallers penitenciaris, un 4,2 % menys que el darrer any, com a conseqüència de l’actual situació econòmica

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) s’ha ofert a l’empresariat català per aconseguir que una part de la producció que les empreses del país realitzen a països com la Xina o els de l’est d’Europa o a regions com el Magrib es faci als tallers productius dels centres penitenciaris de Catalunya. Així ho han anunciat avui la consellera de Justícia, M. Pilar Fernández Bozal, i el director del CIRE, Josep M. Faura, durant la presentació del balanç d’activitats del 2011 d’aquesta empresa del Departament de Justícia que es dedica a la reinserció dels presos mitjançant la formació en oficis i el treball productiu. D’aquesta manera, el CIRE vol esdevenir una eina de relocalització que contribueixi al fet que part de la producció industrial torni o es quedi al país.
Crida a l’empresariat
Darrerament un 15 % de la producció tèxtil industrial que havia estat derivada cap a països com el Marroc o la Xina està iniciant un retorn al país. Davant d’això, el CIRE s’ha fixat com a objectiu aconseguir que part d’aquesta feina torni a Catalunya cap als tallers productius instal·lats a les presons catalanes.
En aquest sentit, la consellera de Justícia ha demanat al teixit industrial que tingui en compte aquesta empresa de reinserció social com una alternativa per millorar la seva competitivitat. “No volem substituir ni una sola empresa, sinó fer de pont perquè, aquelles empreses que han hagut de marxar del país, puguin reconstruir la seva situació econòmica a Catalunya en un moment de canvi com l’actual”, ha explicat Fernández Bozal.
Paral·lelament, el director del CIRE ha anunciat la posada en marxa d’un Pla per fer difusió d’aquesta empresa entre els principals clústers o agrupacions d’empreses de sectors industrials com l’elèctric, el tèxtil o l’automoció, perquè col·laborin amb el CIRE proporcionant feina als interns als tallers. Faura ha explicat que també manté contactes amb empreses i cambres de comerç de França, Alemanya i altres països veïns per tal d’obrir noves vies per fer front a la conjuntura econòmica i afavorir, d’aquesta manera, la reinserció de les persones privades de llibertat.
Un cas concret: brigades forestals d’interns catalans a Alemanya
Una de les primeres iniciatives dutes a terme en aquest sentit fora del país es va materialitzar l’estiu passat quan una brigada formada per cinc interns a punt de finalitzar la seva condemna es va desplaçar a la regió alemanya de Baden-Württemberg per treballar com a peons forestals.
Abans de la realització dels treballs, representants de la Facultat d’Enginyeria Tècnica Forestal de Rottenburg van viatjar a Catalunya per tal de certificar el nivell formatiu teoricopràctic de les brigades exteriors del CIRE. I està previst que en els propers mesos 15 interns més participin en la segona edició del programa, de manera que s’arribarà a un total de tres colles desplaçades al país germànic.
Fa més de vint anys que el CIRE acumula experiència en la prevenció d’incendis a Catalunya. L’any 2011 el CIRE va ocupar prop de 200 persones a tot el territori català en aquest sector i actualment té colles forestals treballant tant als diferents districtes de la ciutat de Barcelona com als massissos del Garraf i dels Ports de Tortosa-Beseit.
Treball penitenciari
Durant l’any 2011, a través dels 70 tallers productius instal·lats en els centres penitenciaris i educatius a tot el territori català, així com mitjançant les colles externes, més de 150 empreses han col·laborat amb el CIRE, afavorint l’ocupació de 3.738 persones. Comparat amb el 2010, any en què s’havia aconseguit proporcionar feina a 3.902 persones, s’observa una disminució de 164 persones, és a dir, una reducció d’un 4,2 % pel que fa al nombre de persones ocupades.
Desglossant les dades per gènere, se’n desprèn que el 2011 el CIRE ha ocupat 3.325 homes i 246 dones adultes. Aquestes xifres es relacionen directament amb el percentatge de població reclusa femenina que hi ha a Catalunya, que se situa al voltant d’un 7 %, molt inferior al de la població masculina.
El CIRE dóna feina als interns en els tallers productius ubicats dins els centres penitenciaris i educatius catalans, on fan tasques tan diverses com fusteria, serralleria, impremta, confecció, muntatges industrials, bugaderia o cuina, entre d’altres.
Formació en oficis
L’altre eix de treball del CIRE és la formació de les persones privades de llibertat. El CIRE concep la formació com a professionalitzadora, pràctica i útil i, en aquest àmbit, l’any 2011 s’han format un total de 3.390 interns en oficis com restauració, bugaderia, confecció industrial i serveis d’atenció a les persones, entre d’altres.
Inserció
Pel que fa a la darrera fase de la política de reinserció, el CIRE compta amb una borsa de treball d’inserció que s’adreça a aquelles persones que es troben en l'última etapa de la seva condemna.
Un cop s’han format i han pogut treballar dins i fora dels tallers penitenciaris adquirint hàbits i competències, l’equip d’Inserció del CIRE dóna suport, entre altres serveis, en la recerca de feina i l’assessorament en matèria d’estrangeria. A més, també posa en contacte les demandes de personal que trameten les empreses i entitats socials que col·laboren amb la borsa de treball del CIRE amb els possibles candidats.
En aquest sentit, el CIRE ha atès i acompanyat globalment 3.200 interns en la recerca activa de feina i ha fet d’intermediari perquè se signessin 887 contractes de treball durant el 2011, un 9,8 % menys que l’any anterior. Els perfils més demanats han estat els de cuiner, serraller, pintor i mosso de magatzem.
L’objectiu del Departament de Justícia és que, a través del CIRE, els interns aprofitin el seu pas pel sistema penitenciari per adquirir hàbits laborals i competències professionals que els facilitin la seva reinserció sociolaboral un cop finalitzada la condemna.
2