Cultura

La tela de 'La Crucifixió' arriba a l'església dels Dolors de Girona un cop restaurada pel Departament de Cultura

query_builder   31 maig 2012 16:11

event_note Nota de premsa

La tela de 'La Crucifixió' arriba a l'església dels Dolors de Girona un cop restaurada pel Departament de Cultura

  • La intervenció culmina la restauració d’un dels conjunts de pintures sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura de Catalunya, formada per 6 obres de gran format
 
  • La peça es començarà a muntar al seu espai original demà divendres, a partir de les 12 hores – Els periodistes interessats han d’enviar petició a premsa.cultura@gencat.cat
 
  • La restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha permès atribuir l'autoria del conjunt al pintor vigatà Marià Colomer i Parés en lloc de Joan Carles Panyó, a qui fins ara els historiadors considerava autor de l’obra
Tela restaurada
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha finalitzat la restauració de la tela de grans dimensions La Crucifixió o Cinquè dolor de la Verge. Maria al peu de la creu, amb la qual es culmina el procés de restauració del conjunt pictòric de l’església dels Dolors de Girona. L’obra es començarà a muntar al seu espai original demà divendres 1 de juny, a partir de les 12 hores.
 
El conjunt de l’església dels Dolors, format per 6 teles de gran format (4,60 metres d’amplada x 3,60 m d’alçada), és un dels conjunts de pintures sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura de Catalunya. Datades a finals del segle XVIII i principis del XIX i d’estil neoclàssic, les pintures representen diverses escenes dels Dolors de la Mare de Déu.
 
La recerca feta per l’historiador Francesc Miralpeix arran de la restauració del conjunt ha permès atribuir l'autoria al pintor vigatà Marià Colomer i Parés (Vic, 1743–1831). Abans de la intervenció, les pintures s’havien atribuït a l’artista Joan Carles Panyó i Figaró (1775–1840).
 
 
Detall de la intervenció
 
La intervenció al CRBMC ha consistit, bàsicament, en la recuperació de la llegibilitat de la capa pictòrica i en la consolidació del suport.
 
La tela de La Crucifixió presentava —com la resta del conjunt— un ennegriment generalitzat de la capa pictòrica, a causa del sutge acumulat, que impedia veure amb nitidesa la representació pictòrica. Els resultats de les anàlisis al laboratori han demostrat que l’obra es va sotmetre a altes temperatures (durant la guerra es van fer fogueres dins l’església), i presentava un grau de carbonització que havia afectat la capa de vernís, la capa de policromia i, lleugerament, la capa de preparació. Altres alteracions destacables que afectaven l’obra eren un conjunt de forats i estrips al suport de tela. El bastidor presentava un atac intens de insectes xilòfags, que en comprometia l’estabilitat.
 
La neteja de la capa pictòrica ha consistit en l’eliminació del sutge i el vernís envellit, mitjançant l’aplicació de solucions aquoses tamponades i de dissolvents gelificats. Aquest procés s’ha dut a terme seguint els protocols de neteges del CRBMC, que descarten la utilització de productes tòxics per als restauradors i agressius per a la peça. Un cop neta la pintura, s’ha protegit amb un vernís de baix pes molecular i filtre UV; s’han anivellat les llacunes que presentaven pèrdues de capa pictòrica amb una massilla de tipus tradicional i s’han reintegrat amb criteri il·lusionista amb pigments aglutinats també amb resines de baix pes molecular (més estables i reversibles).
 
Pel que fa al tractament de suport de tela, s’han restaurat les zones dels estrips amb empelts i soldadura de fils i fibres. També s’ha col·locat un reforç perimètric a l’obra, que consisteix en quatre bandes de tensió de tela de lli. A causa del precari estat de conservació del bastidor, s’ha optat per col·locar-ne un de nou amb un xassís d’alumini i fusta. Aquest tipus de bastidor resulta més estable que els tradicionals, més resistent i pesa menys, fet que el fa recomanable per muntar-hi obres de grans formats.
 
Ara que la restauració ha permès llegir amb claredat la iconografia de l’obra, els tècnics del CRBMC plantegen la possibilitat que l’enfosquiment del quadre no es degués tant a la brutícia acumulada com a l’evocació d’una ambientació de penombra, amb efectes pictòrics de clarobscur.
 
 
Restauració de la tela al CRBMC
Context historicoartístic del conjunt pictòric
 
El 8 de març de 1732, els congregants dels Dolors de Girona varen decidir erigir el seu espai de culte al costat de l’església del convent de la Mercè. Onze anys més tard la nova església fou beneïda, encara que les obres d’ampliació, restauració i embelliment, entre les quals cal comptar-hi la construcció d’un espaiós cambril i un retaule esculpit per Josep Barnoia el 1760, continuaren fins a la fi del segle XVIII.
 
Passada la Guerra d’Independència, el retaule s’hagué de refer seguint un disseny nou, que José Grahit primer i més tard Ramon Grabulosa atribuïren al pintor i director de l’escola de dibuix d’Olot Joan Carles Panyó i Figaró. Tot i que no n’estaven del tot segurs, Grahit i Grabulosa li atorgaren també la paternitat de les 6 grans pintures a l’oli sobre tela amb la representació dels Dolors de Maria —el sisè Dolor correspondria al grup escultòric de la Pietat. No obstant això, la restauració al CRBMC ha posat al descobert l’empremta d’un pintor que s’allunya de les característiques estilístiques de Joan Carles Panyó i, en canvi, revela amb claredat el traç del pintor de Vic Marià Colomer i Parés (1742-1831), fins fa ben poc un autèntic desconegut.
 
Aquesta és la tesi defensada per l’historiador de l’art de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, que reconeix el conjunt com un dels últims grans cicles de la pintura barroca a Catalunya, en un moment en què l’academicisme de Pere Pau Muntanya, Josep Bernat Flaugier o Francesc Pla “el Vigatà” s’havia anat estenent a tot el territori. Atès que s’han trobat pagaments a l’arxiu per al sisè (1803) i setè (1803) dolors de la sèrie, la lògica invita a pensar que el que ens ocupa, el cinquè, s’hauria fet amb anterioritat a aquestes dates.
 
 
NOTA: Els periodistes interessats a prendre imatges del muntatge han sol·licitar-ho a premsa.cultura@gencat.cat).
 
 

4  

Fitxers adjunts

Fotografia de la tela, ja restaurada, abans del muntatge a l'església dels Dolors

Fotografia de la tela, ja restaurada, abans del muntatge a l'església dels Dolors
JPG | 1734

Fotografia de la tela abans de restaurar

Fotografia de la tela abans de restaurar
JPG | 2483

Fotografia del procés de neteja de la capa pictòrica al CRBMC 1

Fotografia del procés de neteja de la capa pictòrica al CRBMC 1
JPG | 2745

Fotografia del procés de neteja de la capa pictòrica al CRBMC 2

Fotografia del procés de neteja de la capa pictòrica al CRBMC 2
JPG | 2797