Està situada en una zona densament urbanitzada de Sarrià de Ter, a uns 4 quilòmetres al nord de la ciutat romana de Gerunda, prop del traçat de la Via Augusta. El jaciment es va descobrir l’any 1970 arran de la troballa d’uns mosaics d’època romana durant les obres de construcció d’un bloc de pisos. Després del seu descobriment, un sector important de la vil·la va quedar preservat, ja que es trobava en terrenys municipals.

 

Es tracta d’una vil·la d’època baix-republicana fins a l’antiguitat tardana, amb importants conjunts de mosaics. Les dades obtingudes de les excavacions apunten que una part de la vil·la se situava a la falda del turó localitzat a ponent de la zona excavada i sota els edificis construïts als anys 70, on es trobaria la pars rústica i fins i tot la pars fructuaria de l’establiment agrícola (s. I aC - VI dC). També hi havia una petita necròpolis que s’ha datat al s. II dC, amb una reutilització a l’època visigoda.

 

La declaració com a BCIN es fonamenta en el potencial que presenta la vil·la en el camp de la difusió del patrimoni arqueològic amb aplicacions didàctiques, ja que la zona concentra estructures arquitectòniques ben conservades, sobretot les corresponents a la part residencial (amb paviments de mosaic rellevants), fàcilment museïtzables. També s’ha considerat la representació i el significat d’aquesta vil·la en l’ager Gerundensis, la implantació del qual es relaciona amb la fundació d’aquesta ciutat i el repartiment de la terra del seu territori fins a l’antiguitat tardana. Per últim també s’ha tingut en compte la seva accessibilitat, ja que es troba en un espai de propietat municipal, clarament acotat, dins del nucli urbà, que permet la seva visita al públic.

 

Raons d’interès científic, patrimonial i social justifiquen la necessitat de delimitar la vil·la romana del Pla de l’Horta per preservar aquesta important zona arqueològica per a les generacions futures.