El Centre Cultural Blanquerna (c/ Alcalá, 44 / www.ccblanquerna.cat), seu cultural de la delegació del Govern de la Generalitat a Madrid, rememora la figura de Terenci Moix amb una exposició biogràfica, “No digas que fue un sueño, Terenci”, i un cicle d’activitats al voltant d’aquest escriptor. La seva vida i la seva obra queden reflectides a la mostra, que s’inaugura el 10 de setembre, a les 19.30 h, en el marc de les exposicions dedicades a personatges il·lustres de la cultura catalana. L’exposició romandrà oberta fins al 5 de gener de 2010.

 

 “No digas que fue un sueño, Terenci” està comissariada per Ignasi Riera, escriptor, periodista i amic personal de Moix. Aquesta mostra recorre la vida de l’escriptor, a través d’imatges, amb fotografies mítiques seves i la reproducció de totes les portades dels seus llibres. A més, la sala polivalent del Blanquerna recrearà una sala de cinema en la qual es projectaran imatges de la vida de l’escriptor i fragments d’entrevistes televisives.

 

A part de l’exposició, es farà un cicle d’activitats paral·leles, amb taules rodones plantejades com trobades amb els amics i familiars de l’escriptor. En aquestes sessions es debatrà sobre la figura de Terenci Moix en diferents plànols de la seva vida: barceloní, viatger, cinèfil, memorialista, mitòman o escriptor bilingüe, entre altres.

 

 

Totes les tertúlies programades amb motiu d’aquesta mostra tindran lloc al Centre Cultural Blanquerna a les 19:30 hores. Són les següents:

 

Juan Ramón Iborra, escriptor

Ana M. Moix, escriptora

Colita, fotògrafa

 
30/09/2009

Marta Pessarrodona, escriptora

Ignasi Riera, escriptor i comissari de l’exposició

J.M. Benet i Jornet, autor teatral i guionista

 

Román Gubern, catedràtic de comunicació

Sergi Schaff, realitzador i productor de televisió

Margarita Lobo, Filmoteca española

 

J.M.Lara Bosch, editor

Pedro Manuel Villora, escriptor

Manuel Rico (moderador), poeta i escriptor

Terenci Moix és el pseudònim de l'escriptor català Ramon Moix Messeguer (Barcelona 1942-2003), que es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola arran de la publicació de “No digas que fue un sueño”, guanyadora del Premi Planeta l’any 1986.

Va mostrar sempre una gran devoció per la història i la cultura egípcies. Amb el fons de l’Egipte antic va publicar les obres: “Nuestro virgen de los mártires” (1983), “El sueño de Alejandría”(1988), “La herida de la Esfinge” (1991), “El amargo don de la belleza” (1996), “El arpista ciego” (2002) per la qual va rebre el premi de la Fundació José Manuel Lara 2003.

Moix va irrompre en el panorama de les lletres catalanes amb les novel·les: “La torre dels vicis capitals” (1968) per la qual va rebre el premi Víctor Català, “Onades sobre la roca deserta” (premi Josep Pla), “El dia que va morir Marylin” (Lletra d’Or) i “El sexe dels àngels” 1993 (premi Ramon Llull). Totes han estat publicades també en castellà.

Tenia dues grans passions, Egipte i el cinema. Gran cinèfil, va publicar l’assaig “Mis inmortales del cine. Hollywood años 30”, una sèrie que continuaria amb Hollywood años 40, Hollywood años 50 i Hollywood años 60.

De gran importància són les seves memòries. Sota el títol genèric “El Peso de la Paja” va escriure “El cine de los sábados. El Peso de la Paja 1” (1990), primer volum de les memòries al qual seguiria “El beso de Peter Pan. El Peso de la Paja 2” (1993) i “Extraño en el Paraíso. El Peso de la Paja 3”.

També cal citar les novel·les esperpèntiques de Terenci Moix, una crítica de l’alta societat espanyola amb els títols “Garras de astracán” (1991), “Mujercísimas” (1995) i “Chulas y famosas” (1999).

Terenci Moix va morir l'abril 2003 a causa d'un emfisema pulmonar provocat pel tabac. El desembre de 2005, les seves cendres i la seva obra literària van ser dipositades a Alexandria, tal i com ell havia somniat. Des de llavors es concedeixen els premis Terenci Moix, un personatge rebel que diu ser Peter Pan, que no vol créixer i que sempre retornarà a la infantesa. 

 

Dins de la seva programació d’activitats, el Centre Cultural Blanquerna organitza un seguit d’exposicions de producció pròpia amb l’objectiu de recordar a coneguts personatges dels cercles intel·lectuals catalans. Així s’han exhibit imatges inèdites i materials poc coneguts que han estat claus en la vida de cada personatge.