Cultura

Dues pintures d'escola italiana del segle XVIII retornen a la Catedral de Girona després de ser restaurades al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

query_builder   16 agost 2012 11:26

event_note Nota de premsa

Dues pintures d'escola italiana del segle XVIII retornen a la Catedral de Girona després de ser restaurades al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

  • Es tracta de les obres Lactatio de sant Bernat de Claravall i Sant Joan Baptista, amb les quals el Departament de Cultura continua les actuacions de conservació i restauració dels quadres de les capelles de la Catedral de Girona
 
  • Les dues obres, sobre tela i de temàtica religiosa, han estat estudiades pels historiadors Francesc Miralpeix i Rafael Cornudella i es podran contemplar a partir d’ara exposades a les capelles de la catedral
Restauració de les obres
Les obres Lactatio de sant Bernat de Claravall (320 x 228 cm)  i Sant Joan Baptista (176 x 250 cm) tornen a la Catedral de Girona després d’haver estat restaurades al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura.
 
Les intervencions que s’han fet són les següents: la fixació de la capa pictòrica en perill de despreniment, la consolidació del suport, la neteja de la superfície pictòrica, l’anivellament de les llacunes, la reintegració pictòrica i l’aplicació d’una capa de vernís. Com a mesura de conservació preventiva s’han protegit els reversos de les dues teles.
 
El procés de conservació i restauració dels dos quadres s’ha iniciat després d’un examen exhaustiu —visual i amb diferents tècniques d’examen per radicació electromagnètica, concretament  UV i IR i raigs X— i un cop fetes les anàlisis químiques de laboratori. A partir d’aquest estudi profund, s’ha desvelat la informació oculta del penediment del pintor a l’hora de fer la cara de sant Bernat, ja que s’han descobert traços anteriors a sota la pintura.
 
Les pintures a l’oli sobre tela restaurades formen part d’un conjunt d’onze quadres que decoren les capelles de la banda nord de la Catedral de Girona. Amb la restauració d’aquestes dues obres, ja són cinc les pintures que gaudeixen d’un millor estat de conservació i de les quals se n’ha fet ressorgir la qualitat artística. El novembre de 2011 es van finalitzar els treballs de conservació i restauració d’altres tres pintures: Maria Magdalena, Martiri de Sant Esteve i Sant Jacint amb la Verge i el Nen.
 
El CRBMC, d’acord amb els responsables de patrimoni del Capítol de la Catedral de Girona, inverteix esforços en la conservació i restauració dels quadres d’època barroca que decoren les capelles de la catedral. El CRBMC, els responsables de patrimoni del capítol de la catedral i el Departament d’Història de l’Art Modern de la Universitat de Girona, que assessoren en matèria històrica i artística, marquen les prioritats pel que fa a la intervenció de les obres.
 
En les intervencions de conservació i restauració hi ha participat un equip interdisciplinari de tècnics i científics del CRBMC, així com col·laboradors externs. Les obres han estat estudiades pels historiadors de l’art d’època barroca Francesc Miralpeix i Rafael Cornudella.
 
Les obres restaurades
Quadre 'Sant Joan Baptista', un cop restaurat
La pintura de Sant Joan Baptista representa aquest sant assenyalant Jesús, que apareix al fons de l’escena. El gest del sant i l’anyell fan referència a les paraules que Joan pronuncià al riu Jordà, assenyalant Jesús com l’Agnus Dei (l’Anyell de Déu), el qui llevarà el pecat del món: “Ecce Agnus Dei, ecce qui tollis pecata mundi (Jn 1,30)”. Segons l’historiador Francesc Miralpeix, es podria tractar d’una obra d’escola italiana dels primers decennis del segle XVIII, segurament adquirida pel canonge Francesc Dorca, a Roma, i llegada al capítol gironí el 1741.
 
Quant a l’estat de conservació de l’obra, destacaven les deformacions del suport de tela, provocades en desclavar-se la tela del bastidor pel marge dret i per part del superior. Aquestes deformacions havien provocat alguns aixecaments a la zona i pèrdues de les capes pictòrica i de preparació. També presentava una capa de brutícia superficial i un vernís mal aplicat que dificultaven la lectura de l’escena.
 
 
Quadre 'Lactatio de Sant Bernat', un cop restaurat
L’obra Lactatio de sant Bernat de Claravall s’hauria d’adscriure, segons l’historiador Rafael Cornudella, al context estilístic de la pintura romana postmarattesca (primers decennis del segle XVIII). Representa sant Bernat rebent la llet de la Mare de Déu.
 
Els problemes principals que presentava aquest quadre eren les pèrdues i l’afebliment de l’adhesió de la capa pictòrica. Aquestes pèrdues es produïen en franges horitzontals, per haver-se doblegat en algun moment de la seva història. A aquestes alteracions també va contribuir-hi la gran quantitat de pols i brutícia del revers i de l’anvers, acumulada pel pas del temps.

5  

Fitxers adjunts

Fotografia del quadre 'Lactatio de sant Bernat' abans de restaurar

Fotografia del quadre 'Lactatio de sant Bernat' abans de restaurar
JPG | 451

Fotografia del quadre 'Lactatio de sant Bernat', un cop restaurat

Fotografia del quadre 'Lactatio de sant Bernat', un cop restaurat
JPG | 2406

Fotografia dels treballs de restauració al CRBMC

Fotografia dels treballs de restauració al CRBMC
JPG | 4060

Fotografia de la pintura de 'Sant Joan Baptista' abans de restaurar

Fotografia de la pintura de 'Sant Joan Baptista' abans de restaurar
JPG | 1977

Fotografia de la pintura de 'Sant Joan Baptista', un cop restaurada

Fotografia de la pintura de 'Sant Joan Baptista', un cop restaurada
JPG | 666