L'Institut Català de les Dones (ICD) i el PEN català, amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i l'Ajuntament de Barcelona, van organitzar ahir vespre un acte d'homenatge a l'escriptora i periodista Anna Murià, amb motiu del desè aniversari de la seva mort.
Al llarg de l’acte “Aquest serà el principi. Deu anys sense Anna Murià (1904-2002)” es va distribuir un àlbum amb una mostra de l’epistolari familiar, realitzat per la seva biògrafa, Montserrat Bacardí, i també es va projectar un audiovisual.
En la seva intervenció, la presidenta de l’ICD, Montse Gatell, va destacar que “ens aquests moments polítics que viu el país, l’Anna Murià és un exemple de valor, coherència i compromís”.
En l’acte també va participar la presidenta del PEN català, Carme Arenas, i posteriorment es va fer una taula rodona on persones expertes en la seva vida i obra, Neus Real, Montserrat Bacardí i Jaume Aulet, sota la moderació de Iolanda Pelegrí, van analitzar la producció que va realitzar l’autora.
Anna Murià va iniciar la carrera com a escriptora amb la novel·la Joana Mas (1933). Va ser redactora del Diari de Barcelona, i directora del Diari de Catalunya, convertint-se en la primera dona al capdavant d’un diari en català. El gener de 1939 va haver d'emprendre el camí de l'exili. Va recalar a Tolosa, Roissy-en-Brie (on va conèixer el poeta Agustí Bartra), la República Dominicana i Cuba. El 1941 van arribar tots dos a Mèxic, on van viure gairebé trenta anys. A part d'alguns articles i contes en diverses revistes de l'exili, durant aquest llarg confinament tan sols va publicar els relats de Via de l'est (1946) i El nen blanc i el nen negre (1947) i la seva obra més reconeguda, Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967, ampliada el 1980 i el 1990). Quan retornà a Catalunya, el gener de 1970, va treure a llum una bona part de la seva producció. (Diccionari Biogràfic de Dones ).
